Literatura Catalana Medieval: Prosa i Autors Clau

Literatura Catalana Medieval

Edat Mitjana

La societat medieval era teocèntrica, amb la vida cultural i literària concentrada en els nuclis religiosos. L'estament religiós ordenava la vida quotidiana, influïa en la política i la religió era la base de l'educació. En aquest context, apareixen noves nacions políticament inestables, amb lluites entre nobles i monarques pel poder.

Funció de la Prosa Literària

Els temes centrals de la literatura eren Déu (la religió) i el rei (la nació). La literatura didàctica donava pautes cíviques i religioses de conducta moral. L'Església volia convertir els musulmans i jueus al cristianisme, aconseguir el control ideològic i lluitar contra l'heretgia (el catarisme era la més important de l'època).

Funcions de la literatura:

• Religiosa: Autors lligats al cristianisme, amb la finalitat de fomentar la devoció a la divinitat, impedir que els fidels se separin dels dogmes de l'Església i evitar revoltes populars contra l'Església.
• Moralitzant: Orientar l'opinió pública a favor de l'ordre establert.
• Didàctica: Textos entenedors amb un llenguatge planer, per ensenyar i instruir valors ètics i morals.

Característiques de la Prosa Medieval

• Religiositat: Presència del sentiment de devoció a la divinitat.
• Moralització: Orientació de l'opinió i la conducta en favor dels valors ètics, inspirats en el cristianisme.
• Didactisme: Voluntat de fer entenedors aquests valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa.

Gèneres Didàctics

Tenen com a finalitat facilitar i fer agradable l'aprenentatge dels preceptes doctrinals i morals.

• La faula: Narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
• L'exemple: Conte que il·lustra una lliçó moral.
• El sermó: Exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
• El poema didàctic: Poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

Recursos Literaris

Per a un públic analfabet, els moralistes utilitzaven recursos retòrics:

• Per cridar l'atenció i facilitar la memorització: interrogacions retòriques, sentències, lliçons morals, gradacions, antítesis o paradoxes.
• Per facilitar la memorització: anàfores, bimembracions, paral·lelismes, enumeracions o rimes.

Autors Destacats

Sor Isabel de Villena (València, 1430-1490)

Primera escriptora en llengua catalana. Abadessa del convent de la Trinitat (València). Vita Christi, la seva obra principal, tracta la vida de Jesucrist i està destinada a les monges del convent. Popularitza la vida familiar de Jesús i destaca la figura de la Verge Maria. Obra de caràcter feminista, dona importància a la Verge Maria i a les dones del seu entorn.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327? - Perpinyà, 1409)

Frare franciscà amb gran prestigi. Obra adreçada a un públic amb un nivell cultural baix, amb un estil planer, clar i senzill. Misogin, oposat al corrent feminista de la lírica trobadoresca. Obres destacades: Lo Crestià i Llibre de les dones (crítica a la manera de viure de les dones de l'època i promoció de l'accés de la dona a la cultura).

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya, 1419)

Frare dominicà, famós orador i taumaturg. Predicava en català a espais oberts sobre el pecat, la mort, l'Anticrist i la fi del món. Estil col·loquial i popular, amb gesticulació, escenificació, dramatització i recursos retòrics repetitius. Utilitzava exemples, comparacions i onomatopeies.

Literatura Satírica

Pretén la correcció de vicis socials i individuals a través de la ridiculització i la burla, amb humor i ironia. Els estaments que reben la sàtira són els nobles i els eclesiàstics.

Anselm Turmeda (Mallorca, 1352/55 - Tunis, 1440?)

Frare franciscà que renegà del cristianisme per convertir-se a l'Islam. Va escriure diverses obres en català amb crítica social i religiosa. Obres destacades: La disputa de l'ase contra Fra Anselm (crítica a la religió cristiana), Llibre de bons amonestaments (crítica als religiosos) i La Tuhfa (atac al cristianisme).

Ramon Llull (Palma, 1232/35 - 1315/16)

Escriptor, pensador, teòleg i missioner. Vida agitada i turbulent lligada a la seva obra. Va conrear la poesia amorosa, va tenir una etapa de conversió religiosa i es va formar intel·lectualment. Va tenir una revelació divina a Randa que li va transmetre l'"Art", un mètode per convertir els infidels. Va viatjar per Europa i Orient Mitjà per exposar les seves tesis. Va ser empresonat i expulsat de Bugia per la seva tasca missional. Va escriure 135 obres en els seus últims anys. Va morir a Mallorca després d'una possible lapidació a Bugia.

Obra de Ramon Llull

Obra extensa i diversa (filosofia, teologia, música, poesia, narrativa, lògica, àlgebra...). Sintaxi apta i flexible per a l'argumentació. Va ampliar el vocabulari amb cultismes, pseudoderivats i paraules patrimonials. Obres destacades: Art abreujada de trobar veritat, Arbre de la ciència, Llibre de contemplació en Déu, Llibre d'Amic e Amat, Llibre de l'orde de cavalleria, Llibre del gentil i dels tres savis, Lo desconhort, Cant de Ramon, Llibre d'Evast i Aloma i de Blanquerna son fill, Fèlix o Llibre de meravelles (que conté el Llibre de les bèsties).

Característiques de l'Obra de Ramon Llull

Objectiu principal: difondre la doctrina cristiana a través de la conversió dels infidels, la redacció de llibres i la creació d'escoles de llengües orientals. Obra marcada per l'esperit doctrinal i el proselitisme. Utilitza la literatura per alliçonar els cristians, transmetre un model de conducta i convertir els infidels. Presència de personatges marginals que representen la veritat i la raó. Estructura de cercles centrics. Introducció d'elements autobiogràfics i desdoblament de l'autor. Voluntat d'arribar al màxim nombre de lectors. Coneix i utilitza diverses llengües: llatí, àrab, català i provençal.