Literatura Catalana Medieval: Poesia Trobadoresca i Novel·la Cavalleresca
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,23 KB
Poesia Lírica: La Renovació amb Ausiàs March
La renovació profunda de la lírica no es produeix fins a l'entrada d'Ausiàs March. Als seus poemes, analitza profundament el seu jo més íntim i les seves contradiccions. Entén l'home com un ésser format de cos i esperit i busca la perfecció, que consisteix a estimar amb l'esperit. Contra les creences més esteses a l'Edat Mitjana, sosté que la dona té ànima i que és capaç d'entendre i compartir les aspiracions del poeta. El seu estil és realista, ple de comparacions i metàfores.
La Novel·la de Cavalleries: Orígens i Evolució
La novel·la de cavalleries neix a la segona meitat del segle XII a França, estructurada en forma de roman i inspirada en les llegendes artúriques d'origen celta. En les primeres, abunda la presència d'elements meravellosos i versemblants. Al llarg dels segles XIII i XIV, els roman francesos es van difondre per Europa en forma de traduccions a diferents llengües vulgars.
La Novel·la Cavalleresca al Segle XV: Realisme i Canvi
La novel·la cavalleresca apareix al segle XV. S'escriu en prosa i té un caràcter molt més realista. Ja no hi trobem components fantàstics, s'emmarca sempre dins els límits de la versemblança; l'espai deixa de ser un indret mític per connectar-se en una geografia localitzable i les llegendes cèltiques són substituïdes per esdeveniments històrics pròxims.
El Cavaller Errant: Figura Clau de l'Època Medieval
La figura del cavaller errant dona entitat literària a un tipus força freqüent a l'època. Els del segle XV vivien d'una manera novel·lesca: viatjaven a la recerca d'aventures; participaven en torneigs, justes i passos d'armes; o s'enfrontaven en duels amb altres cavallers per resoldre els seus conflictes.
Joanot Martorell: Vida, Aventures i Creació Literària
Joanot Martorell va néixer entre 1413 i 1414 a una família nobiliària valenciana. Des de jove, va participar en diversos desafiaments cavallerescos, relacionats amb afers econòmics i d'honor. Era un cavaller meravellat per la vida cortesana, i que va viatjar per diferents corts europees, on va aprofitar nombroses experiències per incorporar-les a Tirant lo Blanc.
De Martorell a Tirant: El Mirall de l'Autor en el Personatge
Aquest personatge reflecteix les il·lusions de Joanot. És el cavaller que Martorell volia ser. S'estableix un paral·lelisme entre l'autor i el personatge, entre el món real i el de la ficció novel·lística. Tirant és un home modern, ben diferent del medieval, que actua mogut per la raó i que ironitza sobre ell mateix.
Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total i Revolucionària
L'autor dona un èmfasi especial a la realitat racional i a la versemblança, desenvolupada en una dimensió fantàstica encabuda en l'univers de ficció. Tirant destaca per les seves qualitats, sense deixar mai de semblar un home de carn i ossos. És una novel·la total, que inclou elements de diversos gèneres:
- Novel·la històrica
- Novel·la militar
- Novel·la de costums
- Novel·la eròtica
- Novel·la humorística
La Poesia Catalana dels Segles XIV i XV: Tradició i Innovació
La tradició trobadoresca va seguir sent el model principal, però s'utilitzava més la llengua catalana. Els poetes d'aquest període es veuen influenciats per la influència del Dolce Stil Nuovo italià, que canta a l'amor com una força renovadora que obre accés a una «nova vida». L'amor esdevé un símbol de divinitat, la figura de l'ésser estimat s'espiritualitza i és capaç d'entendre el sentit de l'amor. La majoria segueixen cultivant un tipus de poesia lligada a la tradició trobadoresca.
Gèneres Trobadorescos Essencials
La Cançó: L'Expressió Amorosa per Excel·lència
Gènere amorós per excel·lència. El trobador es declara vassall de la dama, la lloa, la idealitza i li promet fidelitat. Té entre 5 i 7 estrofes; al final de cada una hi ha una tornada que es repeteix i sol contenir el senyal.
La Pastorel·la: Diàleg entre Cavaller i Pastora
Diàleg que té lloc en un camí entre un cavaller i una pastora que es troben.
La Dansa i la Balada: Composicions per Cantar i Ballar
Composició amorosa cantada per un solista i per un cor. Apta per ser ballada.
L'Albada: L'Amor i el Dia en la Poesia Trobadoresca
Manifesta la felicitat dels enamorats per l'arribada del dia, que fa possible que es trobin. Sovint, però, el sentiment és a la inversa, ja que la sortida del sol provoca la separació dels amants, i això explica la tristesa.
El Sirventès: Poesia Satírica i de Crítica Social
Poema satíric on el trobador manifesta odi o enemistat envers una altra persona.
El Plany: L'Elogi Fúnebre en la Tradició Trobadoresca
Elogi fúnebre en record de la desaparició del senyor o d'un amic.
La Tenzó: El Debat Poètic entre Trobador
Discussió entre dos trobadors.
Trobador Catalans Destacats
- Guillem de Berguedà
- Ramon Vidal de Besalú
- Guillem de Cabestany
- Guillem de Cervera