Literatura Catalana Medieval: Novel·la Cavalleresca, Tirant lo Blanc i Més

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

Literatura Catalana Medieval

Novel·la Cavalleresca vs. Llibres de Cavalleries

Novel·la Cavalleresca: No hi ha elements meravellosos, els personatges tenen característiques humanes, els espais són coneguts (reals), el temps és pròxim, episodis històrics i absència de mons paral·lels.

Llibres de cavalleries: Són elements meravellosos, els personatges tenen qualitats sobrehumanes, la situació geogràfica és desconeguda (exòtica), l'època és remota i fantàstica i hi ha presència d'altres mons (somnis).

La Prosa Valenciana al Segle XV

La prosa valenciana es va desenvolupar a València a la segona meitat del segle XV i consistia en ampliar i ornamentar la frase catalana sobre el model de la llatina. El màxim representant és Joan Roís de Corella.

L'Espill o Llibre de les Dones

Els trets més destacats de l'Espill o Llibre de les dones són: l'obra consta de 16.359 versos apariats de quatre síl·labes, és una autèntica novel·la en vers. Hi predomina la misogínia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris.

Factors de la Decadència

Els tres factors que van provocar la decadència són:

  • El desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic a conseqüència del descobriment d'Amèrica.
  • El trasllat de la cort reial al centre de la Península que va fer que bona part de la noblesa catalana es castellanitzés.
  • Les derrotes de la guerra de les Germanies als regnes de València i Mallorca, els segadors amb la pèrdua de les comarques de Catalunya Nord i la de Successió, que va culminar amb el Decret de Nova Planta, que va anul·lar les institucions i les lleis catalanes i va treure el català com a llengua oficial.

Gèneres i Formes Poètiques

  • Novel·la Cavalleresca: No hi ha elements meravellosos, els personatges tenen característiques humanes, els espais són coneguts (reals), el temps és pròxim, episodis històrics i absència de mons paral·lels.
  • Llibres de cavalleries: Són elements meravellosos, els personatges tenen qualitats sobrehumanes, la situació geogràfica és desconeguda (exòtica), l'època és remota i fantàstica i hi ha presència d'altres mons (somnis).
  • València prosa: Es va desenvolupar a València a la segona meitat del segle XV i consistia en ampliar i ornamentar la frase catalana sobre el model de la llatina. El màxim representant és Joan Roís de Corella.
  • Els trets més destacats de l'Espill o Llibre de les dones són: L'obra consta de 16.359 versos apariats de quatre síl·labes, és una autèntica novel·la en vers. Hi predomina la misogínia (un tractament molt realista dels espais i els escenaris.

Altres Gèneres Literaris

  • Les dues principals novel·les de cavalleria són: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
  • Poesia Popular: És el conjunt de textos compostos oralment i destinats a un públic oient.
  • Sainet: Són peces escrites en vers o prosa que feien en mig d'una obra llarga.
  • Goig: Eren cants dedicats a sants o marededéus venerats a les parròquies.
  • Corranda: Composicions poètiques de tema profà que tractaven temes diversos amb quatre versos heptasíl·labs.
  • Romanç: Composicions de diversos heptasíl·labs dedicats a fets i figures històriques.
  • Nadales: Són cançons religioses, de procedència medieval, que tracten del naixement de Crist.

Renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme

  • Renaixement: S.XVI (2 segles abans a Itàlia). Estètica: Models clàssics equilibri, harmonia, Humanisme, Retorn al llatí. Autors: Pere Serafí, Joan Ferrandis d'Heredia.
  • Barroc: S.XVII. Estètica: Trencar l'equilibri, estil recarregat, Temes: la mort, el desengany. Autors: Francesc Vicenç García, Francesc Fontanella.
  • Il·lustració: S. XVIII. Estètica: Buscar la raó i el progrés, Descobriments tècnics, Rev. Francesa. Autors: Baró de Maldà.
  • Neoclassicisme: S. XVIII. Estètica: Retorn als clàssics, Bellesa i bon gust en els materials. Autors: Joan Ramís.

Tirant lo Blanc: Un Cavaller Atípic

Tirant lo Blanc va ser escrit per Joanot Martorell entre 1460 i 1468 (any en què va morir). El manuscrit de l'obra va passar a mans de Martí Joan Galba perquè Joanot no tenia diners. Martí el va preparar per a la impremta i la novel·la va veure la llum a València el 20 de novembre de 1490. Està dividit en cinc parts: Tirant a Anglaterra, Tirant a les Illes Mediterrànies, Tirant a l'Imperi Grec, Tirant al nord d'Àfrica i Retorn a Constantinoble.

El tractament de personatges no respon a cap arquetipus prefixat. Tirant és un cavaller fort i valent, a qui res no espanta, que lluita amb enginy i és ferit diverses vegades. Però en l'amor és tímid i el seu enamorament el fa caure en la melancolia i oblidar els deures militars.

Entradas relacionadas: