Literatura Catalana Medieval: Narrativa, Poesia i Teatre

Narrativa Cavalleresca

Narrativa cavalleresca: els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa i el món feudal, com ara el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, la mort i el dolor, la religiositat o l’anhel d’honor i glòria. Hi ha obres que en parlen amb una finalitat didàctica. La narrativa de cavalleries nasqué al segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats cavallerescos s’inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines; més tard recrearen els antics mites cèltics, coneguts com a matèria de Bretanya. Conreats per Chrétien de Troyes. Les novel·les cavalleresques aspiren a ser realistes i versemblants i als herois protagonistes ja no els cal tenir sang noble per a ser personatges importants: poden ascendir socialment gràcies al seu valor i esforç.

Isabel de Villena

Isabel de Villena: nasqué a València i va ser acollida a la cort de Maria. Fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Fou una dona culta, autora de Vita Christi, escrita per a la instrucció de les monges del seu convent, atorga protagonisme a les dones que envoltaren la vida de Jesús. Comença amb el naixement de Maria i s’acaba amb l’ascensió de la Verge al cel. En l’estil destaca la naturalitat i la senzillesa d’un discurs entenedor. La prosa descriu escenes quotidianes, fa servir diminutius i expressions afectuoses, trobem escenes de gran dramatisme emocional i descripcions solemnes del protocol de les cerimònies religioses.

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella:

• TEMA AMORÓS: Tragèdia de Caldesa relata els amors de Corella, la traïció d’aquesta i els sentiments del poeta.
• TEMA RELIGIÓS: La vida de la gloriosa Santa Anna narra la biografia de la mare de la Verge Maria. Història de la gloriosa Santa Magdalena és una glossa dels textos evangèlics amb un llenguatge retòric. Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob amplifica els capítols del Gènesi que expliquen la vida de Josep.
• TEMA MITOLÒGIC: Història de Leànder i Hero és una història d’amor impossible. Història de Jason i Medea carta en què Medea conta la seua història amb intenció moralitzadora.
• OBRES DE CIRCUMSTÀNCIES: Triomf de les dones defensa el gènere femení. Parlament en casa de Berenguer Mercader descriu una vetllada literària.

L’estil és culte i retòric, empra llatinitzmes lèxics i la sintaxi segueix l’ordre llatí.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: En el Tirant lo Blanc es combinen tres plans: el cavalleresc, l’històric i el realista. Es tracta d’una novel·la complexa. L’autor s’afanya a presentar històries diverses de forma versemblant, creïble, fet que permet considerar-la una novel·la moderna. Joanot Martorell també escrigué nombroses lletres de batalla i un relat titulat Guillem de Varoic, que és una adaptació d’una narració anglonormanda del s.XIII. Tirant lo Blanc trenca les novel·les de cavalleries i representa el naixement de la novel·la moderna. Desapareixen els elements fantàstics i meravellosos, i els protagonistes tenen valor i força, però en una mesura humana.

Argument:

Personatges i estil: són moderns perquè presenten una psicologia complexa; Tirant és un heroi modern per la seua humanitat i és un militar valerós i expert. Es combinen un estil culte i retòric i un estil col·loquial ric en exclamacions, jocs de paraules i refranys, que acoloreixen el diàleg àgil. Un aspecte ben original del Tirant és l’erotisme.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa:

• LLIBRE PRIMER: tema amorós: Curial, un jove humil, entra a la cort del marquès de Monferrat. Güelfa, donzella vídua i jove, s'enamora d'ell. Curial viatja a Àustria, on se li ofereix la mà de Laquesis. Güelfa, gelosa, es retira en un convent.
• LLIBRE SEGON: tema bèl·lic i militar: Curial participa en el torneig de Melú a França on viu episodis amorosos, fet que convenç Güelfa de la seua infidelitat i deixa de protegir-lo. Curial li demana perdó.
• LLIBRE TERCER: tema saber i ciència: Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència. Curial retorna a Monferrat i prova de recuperar l'amor de Güelfa. Finalment, Curial obté el perdó i es casen.

El protagonista és un heroi que actua dins els límits humans, amb una psicologia complexa que evoluciona al llarg de l'obra; hi surten personatges històrics, l'acció transcorre durant el s.XIII; i la geografia és coneguda. L'estil és elaborat però té un to planer i viu, frases populars, interrogacions, invocacions; la descripció és realista i versemblant.

Variació Lingüística

Variació diastràtica: apareix en les formes expressives típiques del grup social a què pertany o amb què es relaciona l'emissor (formals o col·loquials). Variació diafàsica: es produeix com a fenomen d'adaptació, d'adequació pragmàtica del discurs de l'emissor al receptor i a l'àmbit d'ús lingüístic en què se situa, origina els anomenats registres, és el reflex de la capacitat humana d'adaptar-se a usos lingüístics restringits.

Tipus de Text

Tipus de text: narratiu, descriptiu, expositiu, argumentatiu, instructiu, conversacional, retòric, predictiu.

Ús de la Preposició 'a'

a: No introdueix el CD excepte si és un pronom personal, introdueix CRV, s'usa entre les paraules (res, alguna cosa i quelcom i un infinitiu), s'empra entre un verb i un infinitiu, desapareix davant la conjunció que, els complements introduïts per en usen a si els transformem de manera que aparega infinitiu, en S. i loc. davant toponim.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi: fou un poeta cortesà nascut a València a la fi del segle XIV. Morí l'any 1425. La seua obra poètica és breu: Cançóner de Petrarca, Cançó d'oppòsits, on presenta un seguit de conceptes paradoxals o contradictoris en relació amb l'amor. En El Presoner, en canvi, explica els sentiments que li provoca la captivitat.

L'obra d'Ausiàs Marc

L'obra d'Ausiàs Marc:

• CANTS D'AMOR: teoritza sobre l'amor i considera distintes classes d'amor: sensual, que és dominat pel desig; fi, que era intel·lectual i espiritual; conjugal, que respon als interessos quotidians.
• CANTS DE MORT: el poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima.
• CANTS MORALS: fa un anàlisi sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
• CANT ESPIRITUAL: s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat.

L'estil poètic d'Ausiàs Marc

L'estil poètic d'Ausiàs Marc: els versos són durs i intensos, a causa de la condensació de significats que contenen. És un estil el·líptic, amb hipèrbatons, sovint difícil d'entendre, conegut com l'estil obscur. La seua és una llengua poètica culta que no exclou les expressions col·loquials. Usa recursos literaris, destaca comparacions de tema militar. Les metàfores són intenses, fa servir l'al·legoria en l'expressió de les idees abstractes i emocions.

Corrent Satíric Valencià

Corrent satíric valencià:

• a_El procés de les olives, obra escrita per Fenollar, Moreno, Gassull, Vinyoles i Portell; és un debat sobre la sexualitat de joves i vells.
• b_El somni de Joan Joan, escrit per Gassull, Moreno i altres, critica els costums femenins.
• c_Escacs d'amor, escrit per Fenollar, Castellví i Vinyoles, es planteja un debat amorós entre les peces verdes i les peces roges; hi guanyen les roges.
• d_La brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable Mossén Fenollar, obra de Gassull que replica a les Regles de Fenollar, que proposaven la puresa lingüística.
• e_Col·loqui de dames, obra anònima que presenta la discussió entre una dona casada, una viuda i una beata sobre temes eròtics.

Joan Boscà i Almogàver

Joan Boscà i Almogàver: barceloní que escrigué en castellà, llevat d'una esparsa de deu versos en català; introduí la mètrica italiana, sobretot el sonet, i fou difusor de l'obra de Marc.

Pere Serafí

Pere Serafí: pintor famós i poeta, nascut a Itàlia, que fou anomenat el grec. Com a pintor, seguí l'estil del renaixement italianitzant i és autor d'una obra poètica variada. Destaca Dos llibres, dividit en dues parts, profana i religiosa. Mostra la influència de Petrarca i Marc, i combina mètriques renaixentistes italianes i franceses.

Joan Timoneda

Joan Timoneda: fou escriptor, llibreter i editor. El cançoner més important és Flor d'enamorats, recull poètic popular de tema amorós. Fou l'introductor del conte i de la novel·la curta en la literatura castellana.

Francesc Mulet

Francesc Mulet: és el principal exponent a València. Obres de tema burlesc, com el Tractat del pet, i dues peces teatrals, La infanta Tellina i el rei Matarot, una paròdia de les intrigues amoroses en una cort cavalleresca, i Los amors de Gaiferos i Melisendra, paròdia grotesca i obscena d'un romanç carolingi.

Luís Galiana

Luís Galiana: escrigué en castellà i en llatí Rondalla de rondalles, que conta els conflictes i disputes en una família humil valenciana arran del festeig de la filla. Obra d'un gran interès lingüístic, ja que recull el valencià col·loquial de l'època i refranys, proverbis, dites, dialectalismes.

Rafael Amat

Rafael Amat: autor de Calaix de sastre, obra de memòries escrita amb un llenguatge col·loquial, ens presenta amb humor i detalls pintorescos un recull de costums i personatges, de festes, fets polítics i anècdotes diverses.

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis: principal representant de l'escola menorquina, fundador de la Societat Maonesa i autor de l'Ègloga de Tirsis i Filis, i d'obres de teatre com ara Lucrècia o Arminda.