Literatura Catalana Medieval: Narrativa i Poesia

La Narrativa o Prosa

3.1. Primers Textos en Català

Els primers textos escrits en català van ser al s.XII: el Forum Iudicum (recull d'antigues lleis visigòtiques) i les Homilies d'Organyà (sermons de missa trobats a Organyà).

3.2. Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca al s.XIII en una família noble. És educat en els ambients més selectes de l'aristocràcia, a la cort del rei Jaume I. Va ser un bon coneixedor de la lírica trobadoresca. Llull fa un canvi brusc i radical: en sentir-se cridat per Déu, abandona la cort i la família per lliurar-se enterament a la vida contemplativa.
És un cas excepcional:
a) Ell és el primer que usa una llengua romànica (català) per redactar textos de filosofia, teologia, mística i ciència.
b) Llull esdevé l'autèntic creador del català literari: la llengua catalana presenta, per primera vegada, una sintaxi rica i clara i un lèxic ampli i precís.
Llull segueix un ideal basat en dos objectius:
a) La creació de l'Art: mètode argumentatiu sobre l'existència divina per tal de persuadir als infidels.
b) L'expansió del cristianisme i la formació moral.

Novel·les

• Llibre d'Evast e Blanquerna: narra la vida de Blanquerna, que, des de molt jove, es proposa viure per un ideal cristià. Renuncia al món i inicia una llarga recerca per trobar el grau màxim de perfecció cristiana. És una autobiografia utòpica. Al seu interior es troba una poesia: A vós dona verge Maria.
• Llibre de les meravelles: narra la vida d'un jove (Fèlix) que abandona casa seva per tal de recórrer món. L'objectiu és que el protagonista admiri la creació de Déu i aprengui les veritats de la fe cristiana. Fèlix, en el seu peregrinatge, es troba amb un seguit de savis i ermitans amb qui estableix un diàleg de temàtica espiritual i científica. Així, aquesta obra es presenta com una mena d'enciclopèdia en forma de novel·la. Al seu interior es troba el Llibre de les bèsties, que és la part més novel·lística i més imaginativa. Es tracta d'una faula política inspirada en apòlegs de tradició oriental.

Obres doctrinals

Són el Llibre de l'orde de cavalleria (assaig sobre el codi moral d'un bon cavaller) i Doctrina pueril (manual pedagògic).

3.3. Les Quatre Grans Cròniques

Narren en prosa fets històrics, és a dir, cròniques. Hi ha quatre:
1-Llibre dels feyts o Jaume I el Conqueridor: autobiografia de Jaume I, llenguatge col·loquial, finalitat propagandística, conté anècdotes.
2-Bernat Desclot: narra les aventures de Pere el Gran, té un llenguatge culte i elaborat.
3-Ramon Muntaner: narra les conquestes dels reis anteriors, més Jaume II, apareix l'Orient.
4-Pere III el Cerimoniós: és una prosa rígida, amb llenguatge arcaic, que narra les gestes de tots els altres reis més Pere el Cerimoniós.
La 1 i la 4 presenten característiques pròpies d'un llibre de memòries o d'una autobiografia. L'objectiu que perseguien era propagandístic: mostrar les grans gestes dels reis, justificar les seves accions polítiques i militars i servir d'exemple de noblesa i heroïcitat. Són, sens dubte, fets verídics.

3.4. Prosa Religiosa o Moral (s.XIV)

- Francesc Eiximenis: Lo cristià, amb l'objectiu d'il·lustrar teològicament i moralment els ciutadans.
- Vicent Ferrer: fou un dels grans predicadors de l'Edat Mitjana i un dels millors exemples d'oratòria. Tots els seus sermons eren en català, tenien un registre col·loquial (onomatopeies, comunicació no verbal...). L'obra més important és Sermons.
- Jaume Roig: El llibre de les dones, és el llibre més misògen.

3.5. Novel·les de Cavalleries i Cavalleresques (s.XII-s.XV)

Novel·les de cavalleries:

• Del s.XII (moda al s.XIV-XV)
• Recreen les aventures dels cavallers de la cort del rei Artús
• Abundància d'elements meravellosos: éssers misteriosos.
• Cavaller errant amb força sobrehumana que lluita per aconseguir l'honor i la virtut.
• Ex: Tristany e Isolda.

Novel·les cavalleresques:

• S. XV
• Argument realista i versemblant i un ambient conegut.
• Cavaller de mesura humana.
• Ex: Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i Curial e Güelfa anònim.

3.6. Influències Humanístiques (s.XV)

L'Humanisme sorgí a Itàlia a finals del s.XIV. Defensa el retorn als clàssics grecs i llatins.
·Bernat Metge: va escriure Lo somni (s.XV). Al seu interior es troba un debat entre el narrador i Joan I (que se li apareix en un somni). El diàleg gira entorn la immortalitat de l'ànima, el narrador es manifesta escèptic. També es parla de les circumstàncies en què va morir el rei i de personatges mitològics: Tirèsies i Orfeu. També parla dels defectes de les dones, i finalment, manté un diàleg amb Tirèsies.

La Lírica o Poesia

2.1. La Lírica Trobadoresca (s.XII)

Els orígens de la lírica medieval es troben en el món romà (grans poetes llatins com Ovidi i Virgili). Les llengües romàniques són parlades per la població de Romània al s.VIII i escrites a finals del s.XI.
Va ser conreada per la noblesa. L'art de trobar, és a dir, l'art de crear cançons, exigia una gran preparació tècnica. Un bon trobador havia de conèixer i seguir unes regles rígides de composició. Un poema trobadoresc havia de presentar estrofes o cobles amb rima consonant.
- Els poetes escrivien només en llatí i temes religiosos.
- Els trobadors escrivien en provençal (occità). Componia les poesies.
- Els joglars eren els encarregats d'interpretar les poesies dels trobadors.
Els temes bàsics són l'amor, la guerra i la mort. Els gèneres més importants són:
·La cançó de la finamors: es tracta d'un cant d'exaltació amorosa i un cant a la bellesa i a la dignitat de la dama de la cort. El trobador assumeix el paper d'un vassall que manifesta el seu amor i la seva devoció a la dama (com al seu senyor). L'última estrofa de la cançó és més curta i s'anomena tornada, que conté el senyal, per amagar la vertadera identitat de la dama.
·L'alba: expressa el dolor que senten els amants en percebre l'arribada de la llum del dia: l'alba suposa la separació dels amants per tal d'evitar que siguin descoberts. Hi sol aparèixer el guaita (company fidel del cavaller), el gilós (el marit de la dama) i els lauzengiers (espiaven a la dama per dir-sho al marit).
·La pastorel·la: narra l'encontre fortuït entre una pastora i un cavaller.
·El sirventès: té una temàtica bèl·lica i pot ser d'atac personal, polític o moral.
·El plany: és una cançó fúnebre en el que trobador fa elogi d'un difunt i expressa el dolor que sent per la seva mort.
Dels 24 trobadors més importants destaquen: Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà (Cançoneta lleu i plana sirventès), Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona (No el prengueu el mal marit viadeira).

2.2. La Poesia Culta (Llatí). (s.XII-XIII)

Va ser conreada per l'estament eclesiàstic, en el monestir de Ripoll (fundat per Guifré el Pelós s.IX i reformat per l'abat Oliva s.XI). La Bíblia de Ripoll, s.XI, és de les bíblies més impressionants per la quantitat de miniatures i dibuixos que conté.

2.3. La Poesia Popular (Català) (s.XII-XIII)

L'estament popular comptava amb una tradició de cançons populars, d'amor, de festa de treball, cançons de bressol, de lloança, de goigs, de nadales, corrandes, de bandolers, de lladres de camí ral, de pandera...

2.4. Certàmens Literaris (s.XIV)

Al s.XIV un grup de ciutadans de Tolosa de Llenguadoc va crear el Consistori de la Gaia Ciència, un certamen poètic anual amb l'objectiu de fer ressuscitar l'art de trobar. Aquest certàmens corresponen als Jocs Florals del s.XIX.

2.5. Poesia Religiosa: Anselm Turmeda (s.XIV)

La seva obra més important és Elogi dels diners que es troba dins del Llibre dels bons amonestaments.

2.6. Jordi de Sant Jordi (s.XV)

El poema més personal és Lo presoner, on expressa la solitud i l'angoixa de trobar-se presoner sense saber si el seu rei es dignarà a pagar el rescat per alliberar-lo.

2.7 Dolce Stil Nuovo

És l'estil d'uns poetes italians amb esperit innovador, que representa un trencament a la tradició trobadoresca. Surt del món feudal, modificant el concepte de noblesa, crea un nou ideal de la dona i abandona la llengua occitana. Els autors més importants són Dante amb la Divina Comèdia, i Petrarca amb Canzoniere.
·Ausiàs March (s.XV)
Va néixer a Gandia, va ser governador, jutge i falconer, es va casar amb Isabel Martorell i, més tard, amb Joana Escorna. Renovà la poesia ja que va agafar de la poesia trobadoresca només el senyal (Oh, foll amor!, Llir entre cards, Amor, amor) i va modernitzar la resta en quant a forma i contingut: és una poesia intimista que parla d'un jo poètic torturat per l'amor (pur o foll) i la mort (futur de l'ànima). Va escriure 128 poesies. Les seves principals obres són Poesies, Cants d'amor i (6) mort. Els seus dos grans temes són l'amor pur (intel·lectual) i el foll (sensual), en que l'amor pur ha de superar el foll.
·Roís de Corella (s.XV)
Té una influència del Renaixement. La seva obra més important és la Balada de la garsa i l'esmerla.

2.8. Ramon Llull

A més de tota la narrativa que va escriure també va escriure alguns poemes metafísics, com el Llibre d'Amic e Amat, llibre que representa que escriu Blanquerna. És una obra mística i de meditació espiritual. Presenta tres personatges: l'Amic (és l'home, l'ermità contemplatiu), l'Amat (Déu o Jesucrist) i l'Amor (força personificada que els uneix).