Literatura catalana medieval i moderna: segles XII-XIX

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós (redactades entre els segles XII i XIV) són textos no del tot exactes. Excepte la de Pere, són més aviat memòries amb una funció propagandística.

• Pere el Cerimoniós: la més objectiva.
• Jaume I (Llibre dels feits): escrita en primera persona, però no per ell directament. Reflecteix les seves emocions i personalitat.
• Bernat Desclot: tracta sobre el regnat de Pere el Gran, amb to distant i respectuós.
• Ramon Muntaner: narra les aventures de Roger de Flor, en primera persona (va inspirar Joanot Martorell per al Tirant lo Blanc).

Literatura medieval (segles XIII-XV)

Doctrinal

A l'Edat Mitjana, l'Església educava tots els sectors socials i cristianitzava. Aquesta literatura defensa i explica les idees cristianes.

Ramon Llull: Formava part de l'exèrcit de Jaume I. Va reorientar la seva vida, deixant la família i la cort per servir Déu, convertint infidels i escrivint llibres per combatre altres religions. Pretenia difondre la seva fe arreu del món. Va escriure en llatí i català. El *Llibre de l'orde de cavalleria* (1276) demana als cavallers que defensin l'Església i els seus interessos. El pròleg és una adaptació que Joanot Martorell fa servir al *Tirant lo Blanc*, demostrant com Llull utilitza la narrativa per atraure el lector.

Poesia trobadoresca

Poesia, amor cortès: codi amorós que practica la cortesia, reflex de la societat feudal.

Ausiàs March: Deixa d'escriure en occità, com els trobadors, però segueix usant un senhal quan parla de la dona. Parla de cinc dones: "Plena de seny", "Llir entre cards", "Mon darrer bé" i "Oh, folla amor". Es deia Teresa. Escriu 128 poemes: cants d'amor, de mort, morals i espirituals.

Impremta: El primer llibre en català va ser *Trobes en lahors de la Verge Maria* (1474).

Renaixement (segle XVI)

Basat en l'humanisme, amb la gramàtica llatina com a base, vol ordenar la societat. És una època d'optimisme. El Renaixement, el Barroc i la literatura popular són l'inici de la decadència de la llengua catalana, ja que necessiten un poderós per donar-se a conèixer a les corts.

Cristòfor Despuig: De Tortosa. Fins al segle XIX no es publica la seva obra. Tracta de ficcions creïbles, amb diàlegs entre Fabi, Libi i Don Pedro.

Barroc (segles XVII-XVIII)

És la resposta artística a les necessitats de l'entorn. Es desconfia del progrés humà del Renaixement.

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona): Característiques de la seva poesia: intenció burlesca i sàtira. Tot i ser rector, escriu composicions pornogràfiques. Gran capacitat per escriure sonets com "A una vella dama...". En aquesta època, el català rep un cop de gràcia amb les guerres de Successió i dels Segadors.

Literatura popular (segles XV-XIX)

Popular per l'acceptació que rep, i tradicional perquè passa de pares a fills (cançoner i romancer).

• Romanç: Composició sense nombre de versos determinat. Exemple: "Els Segadors".
• Goigs i nadales: Procedència religiosa, 7 síl·labes.
• Corrandes i cançons de pandero: Cants de festa o casaments.
• Rondalles: Literatura popular en prosa, anònimes i transmeses oralment.
• Teatre popular: Fet servir per l'Església com a propaganda.