Literatura Catalana Medieval i Moderna: Cròniques, Novel·les i Poesia

Cròniques

Crònica de Pere el Cerimoniós

Escrita entre 1349 i 1385, és un llibre de memòries reials inspirat, dirigit, supervisat i dictat pel rei Pere III. Relata el seu regnat i el del seu pare, tractant temes com la reincorporació de Mallorca al regne i la guerra contra els nobles rebels de la Unió d'Aragó i València.

Crònica de Bernat Desclot

Redactada entre 1283 i 1288, l'autor és desconegut. El protagonista és Pere II, i explica els regnats dels tres monarques anteriors, retratant després a Pere II. El tema principal és la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (1266-1336) la va escriure entre 1325 i 1328. El relat va des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Els reis i els caps de les empreses militars tenen el protagonisme principal, i el tema més important és l'expedició catalana a l'Orient.

Llibre dels Feits de Jaume I

La primera crònica és la de Jaume I, escrita en dues etapes (1244 i 1274). El rei és l'autor i té forma autobiogràfica. Explica el seu llarg regnat i es presenta com un heroi.

Novel·la Cavalleresca

Tirant lo Blanc

(No hi ha informació addicional en el text original)

Història de Jacob Xalabín

Novel·la cavalleresca breu, escrita al segle XV per un autor desconegut. L'acció passa a la cort turca entre 1387 i 1389. La temàtica és amorosa, però també es relaten les habilitats cavalleresques del protagonista.

Curial e Güelfa

Novel·la cavalleresca escrita a Catalunya entre 1435 i 1462 per un autor desconegut. L'acció passa a les corts europees i a les costes del nord d'Àfrica, cap al segle XIII. El tema principal és l'ascensió social d'un jove.

Novel·la de Cavalleries vs. Novel·la Cavalleresca

• Novel·la de Cavalleries:
  • Herois amb una força sobrehumana
  • Enemics fabulosos
  • Espais fantàstics
  • Temps irreal
  • Elements fantàstics
  • Absència d'estats d'ànim
• Novel·la Cavalleresca:
  • Herois amb molta força però humans
  • Enemics reals
  • Espais geogràfics localitzables
  • Temps cronològicament identificable
  • Absència d'elements fantàstics
  • Estats d'ànim

Ausiàs March

Poemes d'Amor

La majoria dels poemes de March són de tema amorós. Van adreçats a diverses dones i formen sèries segons el senyal que porten.

Cants de Mort

Escriu sis cants de mort arran de la defunció de la seva segona dona.

Poesia Moral

Un grup de poemes escrits quan ja era gran, que es desentenen del tema amorós i reflexionen sobre temes més abstractes.

Cant Espiritual

March dedica un poema a demanar a Déu que el perdoni per haver dut una vida tan allunyada de la fe.

Vida d'Ausiàs March

• Neix a València l'any 1400.
• El 1420 va a campanyes militars d'Alfons IV a Còrsega i Sardenya. El 1424 torna a participar en diverses batalles contra els pirates.
• El 1425 el rei el nomena falconer major i es retira a les seves terres per fer de senyor feudal.
• El 1437 es casa amb Isabel Martorell, que mor sense descendència. El 1443 es casa amb Joana Escorna, que també mor sense descendència.
• March mor el 1459 a València.

Poesia Amorosa

Els poemes amorosos de March es divideixen en cinc cicles poètics: Plena de Seny, Llir entre cards, Amor Amor, Oh foll amor i Mon darrer bé.

March es proclama com un mestre d'amor i un gran coneixedor dels seus secrets. En els poemes, fa una anàlisi del sentiment amorós separant l'amor carnal de l'espiritual. March utilitza versos decasíl·labs amb accent sempre a la quarta síl·laba. Les estrofes s'anomenen cobles i són octaves, formades per vuit versos. L'estil de March es basa en les comparacions per explicar-se: els condemnats a mort, els malalts, els rodamons, els cementiris i els moribunds apareixen als versos per parlar de la seva soledat i del seu cas extrem.

La Literatura Culta

Renaixement

Ideologia

Filosofia antropocèntrica: l'home és el centre del món.

Cultura

Model cultural de l'art total: Leonardo Da Vinci.

Literatura Catalana

Pere Serafí: poeta i pintor. Joan de Timoneda: poeta i dramaturg. Cristòfor Despuig: prosista, defensa la llengua del país.

Barroc

Ideologia

Tancament espiritual de la Contrareforma.

Cultura

Models culturals castellans.

Literatura Catalana

Francesc Vicenç Garcia: rector de Vallfogona, poeta, autor d'obres conceptistes i conegut per les seves obres satíriques i burlesques. Francesc Fontanella: poeta, autor d'obres típicament del barroc.

Il·lustració

Ideologia

La raó porta al domini de la ciència i la tecnologia.

Cultura

Es torna a l'antiga estètica clàssica grega i llatina.

Literatura Catalana

Joan Ramis: dramaturg menorquí. El baró de Maldà: escriu un dietari en prosa de més de 70 volums.

La Literatura Popular

La literatura popular i tradicional està formada per les obres en vers o en prosa anònimes i orals que s'han transmès de poble en poble i de generació en generació.

Temes

Poemes religiosos

Relacionats amb el Nadal, la pietat a la Mare de Déu i els sants.

Poemes narratius

Històries senzilles de personatges populars o esdeveniments locals.

Poemes amorosos

L'amor és vist des de molts vessants.

Poemes llegendaris

Narren fets fabulosos de personatges famosos.

Poemes burlescos

Tracten els temes anteriors des d'un punt de vista humorístic.

Formes Poètiques

Corrandes

Composicions de quartetes amb rima assonant, que es basen en la improvisació cantada i que tracten generalment de l'amor o temes burlescos.

Nadales

Composicions amb tornada sobre el naixement de Jesús a través de la Verge, sant Josep, etc.

Romanços

Composicions sense estrofes formades per versos assonants d'art menor i sovint de llargada diferent, que tracten temes narratius o llegendaris.

Auques

Composicions fetes amb rodolins i acompanyades d'imatges que tracten tota mena de temes.

Formes Narratives

Rondalla

Text on un heroi ha de superar unes proves i aconsegueix un objectiu amb màgia o astúcia.

Faula

Text protagonitzat per animals i amb la finalitat d'alliçonar sobre alguns vicis dels éssers humans.

Llegenda

Text que narra els fets dels personatges que han tingut una significació històrica en una comunitat.