Literatura Catalana Medieval i Moderna: Autors i Obres

Christine de Pizan (1364-1420)

Christine de Pizan tracta la misogínia a la literatura de l'època i denuncia la misogínia més oculta i normalitzada.

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Joan Roís de Corella, de finals del segle XV, va ser un dels últims grans escriptors catalans de l'Edat Mitjana. Ell té una sèrie d'obres de tipus religiós, però l'obra profana és la que es considera millor i més professional. És un dels portadors del Renaixement com a forma d'escriure. Va tenir tant d'impacte en la seva època que molts d'altres autors copiaven frases seves, com per exemple en el llibre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. El terme "plagi" a l'Edat Mitjana no té la mateixa correspondència que ara, on en l'actualitat el plagi és un delicte, i a l'Edat Mitjana el terme plagi era com una mena de joc on el lector agrairà aquest fet. Ser original a tota costa és un prejudici que comença en el Romanticisme, on no estava tan valorat ser original. El públic aristocràtic femení era el que predominava en les misses de Joan Roís de Corella pel fet que era una persona d'aspecte atractiu. Quan Joan Roís de Corella feia missa, l'església s'omplia al màxim, encara que qualsevol missa a l'Edat Mitjana era un espectacle quasi teatral.

Circumstàncies de L'Espill

Jaume Roig va escriure L'Espill durant la primera meitat del segle XV a València, en un context marcat per la crisi econòmica i social provocada per la pesta negra i la guerra civil valenciana. Aquesta obra reflecteix les desigualtats socials, els problemes morals i la corrupció del seu temps, oferint una crítica contundent de la societat valenciana medieval.

Jaume Roig (Començaments del XV - 1478)

Va ser el metge més conegut i respectat de la València del seu moment, sent metge i amic d'Isabel de Villena. L'única obra que mantenim de Jaume Roig és L'Espill (Mirall).

És l'únic exemple d'una obra que és escrita en vers i això no és estrany, però era un vers octosíl·lab apariat (versos de 8 síl·labes rimant de dos en dos per poder formar l'obra). Però L'Espill té la característica que és tetrasíl·lab.

Les conseqüències d'escriure l'obra així són que limita la seva difusió, perquè escriure en versos de 4 síl·labes una narració implica moltes el·lipsis que, quan passen els segles i es fa antiga la llengua, costa llegir. El títol Mirall enfoca la realitat, però també el mirall t'enfoca a tu en un sentit que no pots posar-te en el lloc del protagonista. L'element del contingut més sorprenent per al lector actual és la presència obsessiva de la misogínia, que és l'odi a les dones. La misogínia d'aquesta obra és tan exagerada que sembla una paròdia de la misogínia.

La Narrativa del Segle XIX al Modernisme

Al segle XIX encara s'escriuen narracions èpiques arreu d'Europa. Al segle XIX es produeix la revolució industrial que també es veu involucrada en el món del llibre. Al segle XIX el llibre comença a ser un objecte que no només tenen els rics, el llibre s'abarateix molt, cap treballador es podia comprar un llibre abans. El grau d'alfabetització creix molt al segle XIX, més població sap llegir. La novel·la al segle XIX no competeix amb res fins al que competirà pròximament, la literatura audiovisual. L'economia de treballadors del segle XIX era de subsistència, es fa una publicació, la major part de les grans novel·les del segle XIX, en revistes literàries (revistes de publicació de capítols de novel·les). La intensitat dels capítols que tenien els lectors amb les revistes era molt alta, es tornaven a llegir els capítols.

• Literatura francesa: Balzac, Flaubert, Zola
• Italiana: Manzoni
• Anglesos: Dickens
• Americans: Melville
• Castellans: Clarín
• Portuguesos: Eça de Queirós
• Alemanys: Fontane

Aparició Sobrenatural: Tòpic Medieval

L'aparició sobrenatural és un tòpic freqüent en la literatura medieval, una fórmula narrativa on personatges o esdeveniments són influenciats o causats per forces màgiques, divines o sobrenaturals.

Narcís Oller i el Naturalisme

Novel·lista català del segle XIX, de família burgesa. Escriu la seva millor obra al segle XX. Comença a escriure sota la influència d'un cosí seu, Josep Yxart, que era el principal crític literari del moment. El Naturalisme neix a França amb un autor molt influent com Émile Zola. Diu que la novel·la ha de ser un instrument per analitzar objectivament la societat. Planteja la novel·la com a eina de transformació de la societat, li planteja molta importància a la novel·la. Els temes, els tipus de personatges, ambients són nous. Per primer cop la novel·la enfoca els marges de la societat, tots els suburbis de les grans ciutats que s'estan creant, la gent pobra, marginal. Zola, a causa de la seva mentalitat progressista, pretén mostrar el que la gent no vol veure de la societat, no la vista de la burgesia.