La Literatura Catalana Medieval: De Llull a l'Humanisme

La didàctica religiosa medieval

Context:

• Teocentrisme: mode de vida i pensament on el món es basa en la figura de Déu omnipotent.
• Església: institució de gran poder i molts seguidors que afirmava el teocentrisme.
• Convivència cultural: conviuen el cristianisme, el judaisme i l'islam.
• Literatura: es fa servir com a eina per difondre la paraula de Déu i tot el que tingui a veure amb la religió.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409)

• Autor del Crestià, on s’explica què ha de saber i què ha de fer un bon cristià.
• Va escriure més de 13 obres amb l’exposició del dogma i de la moral, de les quals només se n'han conservat quatre.
• Escriu per a un públic burgès.
• Utilitza un llenguatge entenedor.

Altres autors destacats: Arnau de Vilanova, Antoni Canals i Sant Vicent Ferrer.

Clergues i laics religiosos

Són els sacerdots i els laics religiosos els qui escriuen obres basades en la vida de Jesucrist, com ser un bon cristià i les normes del cristianisme. Aquestes obres tenen una finalitat didàctica (volen ensenyar) i moral.

Isabel de Villena

Escriu la Vita Christi, on narra la vida de Jesucrist a través dels ulls d’una dona. L'autora selecciona passatges on les dones són les protagonistes.

Al segle XIII, les llengües romàniques són més presents a la vida social i a l’alta cultura. Per arribar a un públic més ampli, s'escriuen obres en català, les quals fins al moment havien estat en llatí.

Cada cop es veuen més textos en català en tots els àmbits (jurídics, tècnics, científics i polítics). Arriba un moment en què el català gaudeix del mateix prestigi que el llatí; Ramon Llull és l'exemple principal d'aquest procés.

Ramon Llull: El pare de la prosa catalana

Va ser filòsof, teòleg, missioner, escriptor i un home religiós vinculat a la doctrina teocentrista i a la voluntat didàctica i moralitzadora.

Nascut a Mallorca el 1232 en una família noble, va morir el 1316. Es casà amb Blanca Picany i va ser pare de dos fills. Llull va fer vida a la cort fins que, als 30 anys, se li aparegué la figura de Jesucrist crucificat més de cinc vegades. Llavors, marxà per dedicar la seva vida a convèncer els infidels de l'existència del Déu cristià.

La tasca evangelitzadora

Inicià un viatge per la Mediterrània on aprengué àrab i buscà suport econòmic i l'aprovació dels reis europeus i papes. El seu objectiu era divulgar el seu missatge en català per arribar al poble i en llatí per a les universitats més prestigioses d’Europa.

Objectius de la seva missió:

1. Convertir els infidels (majoritàriament musulmans) al cristianisme.
2. Fundar escoles i monestirs per estudiar llengües i teologia.
3. Escriure llibres per demostrar la veracitat del cristianisme.

Va escriure més de 280 obres, entre les quals destaquen:

• Llibre d’Evast e Blanquerna: breus reflexions.
• Fèlix o Llibre de meravelles: narració i diàleg.
• Vida coetània: la seva autobiografia.
• Llibre de l’orde de cavalleria: didàctica sobre la cavalleria.
• Llibre del gentil e dels tres savis: discussió teològica.
• Arbre de ciència: demostració de l'existència de Déu.

El ressò de Ramon Llull

• Intel·lectual prestigiós: escriptor prolífic i influent en temes didàctics i morals.
• Pioner del català: primer autor a publicar prosa catalana de temes humanístics i científics.
• Creador de la llengua: va fixar un model literari sense predecessors, esdevenint un referent absolut.

Els segles XIV i XV: Època de transició

1. Conviuen la societat medieval i les primeres transformacions cap a l’època moderna.
2. Antropocentrisme: l’ésser humà esdevé el centre de l’univers. Es comença a distingir entre religió i filosofia, i el teocentrisme perd dominància.
3. Consolidació de la burgesia i el creixement de les ciutats.
4. Evolució cap a monarquies absolutes amb objectius colonials.
5. Nou sistema de valors basat en la racionalitat i la relectura dels clàssics: l'humanisme.
6. Invenció de l'impremta, que permet una lectura més ràpida i privada.
7. Creació d'universitats i alta demanda d'especialització.
8. La Cancelleria Reial unifica la llengua administrativa a tots els territoris de parla catalana.

La prosa humanística

A partir del segle XIII, la burgesia consolida el seu protagonisme. Les noves necessitats mercantils i burocràtiques exigeixen una renovació del llenguatge. La cort i l'Església necessiten professionals especialitzats, i sorgeixen les escoles mendicants.

Característiques de l'humanisme:

• Neix a Itàlia.
• Redescobreix els valors ètics i estètics de l'antiguitat clàssica.
• Proposa una nova visió de la humanitat al món.
• Es considera el trànsit entre l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Els humanistes són grans erudits que recuperen els clàssics llatins i grecs, sovint censurats o adaptats pel cristianisme. Busquen ressuscitar el racionalisme i la crítica mitjançant una literatura culta i refinada.

La Cancelleria Reial

A la Corona d’Aragó, l’humanisme és acceptat per Joan I i Martí l'Humà, impulsant traduccions d’obres llatines. La Cancelleria Reial era l'organisme burocràtic on es redactaven els documents oficials.

Al segle XIV s’aconsegueix la uniformitat lingüística. S’imposa un català unificat i culte davant la diversitat de la llengua oral. Aquesta prosa es caracteritza per una intenció crítica, el racionalisme i la influència d'autors italians com Dante Alighieri i la seva Divina Comèdia.

Bernat Metge (1340/46 - 1413)

Funcionari de la Cancelleria i secretari reial de Joan I. Va gaudir d'una posició privilegiada fins que Joan I morí sobtadament al bosc de Foixà. La reina regent, Maria de Luna, va empresonar els consellers del rei, inclòs Metge.

Per guanyar-se la confiança del nou rei, Martí l’Humà, Metge va escriure la seva obra cabdal, "Lo somni", i va aconseguir retornar al seu càrrec.

Característiques i importància de "Lo somni"

Bernat Metge és un autor refinat, culte i sovint sarcàstic. Lo somni és l'obra mestra de l’humanisme català:

• Escrita en primera persona, narra una nit a la presó.
• Se li apareix el rei Joan I (mort) amb personatges mitològics com Orfeu i Tirèsias.
• Té la intenció de justificar-se políticament i es presenta com a creient per interès.
• Mostra modernitat i racionalisme amb la premissa: "crec en allò que veig".
• Crea un model de prosa llatinitzada, amb una sintaxi complexa i culta, allunyada de l'estil de Ramon Llull.