Literatura Catalana Medieval: Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig i Recursos Estilístics

Jordi DE SAN Jordi:

fou un poeta nascut a València al s15, participa en les campanyes militars del rei Alfons el magnanim a sardenya corsega i Nàpols. Mori prematurament lany 1425. La seua obra poetica es breu:18 poemes, la mayoria de tema Amorós, tot i que encara en troben linfluencia de lamor cortes en els temes, en el tipus de vers i en la llengua q fa servir, la modernitat de Jordi rau en la sinceritat de la seua poesia i en certa aproximació a lhumanisme Itàlia a traves del cançoner de petrarca, q influeix en alguns dels seus poemes, com la canço dopposits on presenta un seguit de conceptes paradoxals en relació amb lamor. En el presoner en camvi explica els sentiments q li provoca la captivitat.

Jaume ROIG:

fou un metge València q pertenyia a lestament burges. En lany 1460, fugint de la pesta es refigia a callosa den sarria on comença la redacció de llibre de les dones,, obra q presenta lestructura següent:

Prefaci:

lautor vol aconsellar els homes per que desconfien de les dones.

Libre primer, de sa joventut:

el prota narra en primera persona les seues aventures des que mor son pare, es expulsat de casa per sa mare i ha de lluitar per guanyarse la vida. Viatja a París, on on senriqueix amb la cavalleria i torna a València per casarse i viure com un burges.

Llibre segon: de quan fon casat:

explica els fracasos sentimentals del protagonista, q sempre satribueixen a la maldat de les dnes.

Llibre tercer:de la lliço de salomó:

tot i la desesperació de no poder trabar una bona dona, encara pretén tornar-se a casar, pero se li apareix salomó, q fa una llarga critica a les dones.

Llibre quart: denviudar:

dcideix dedicarse a la vida contemplativa i dur a terme una existencia retirada a València, dedicada a Déu. La tematica de lespill acusa les dondes de tota mena de maldats, en especial les relatives als pecats de carn. En lespill hi ha una critica de la societat de lepoca, amb un Realisme satíric q mostra un panorama pesimista dels costums, la vida urbana o els menjars ddel s15. Lespilll es una narració den versos apariats de quatre sil.Labes, q lautor denomina comediades. El llenguatge es popular i molt ric, ja que hi abunden les expresions col.Loquials.

Paronomasia:

joc de paraules en que apareixen dos mots, diferents en algun fonema i amb significat distint.

Hiperbaton:

alteració de lordre normal de la frase amb la intenció demfatsitzar lelement q camvia de lloc.

Parallelisme:

repetició de sintagmes amb una estructura parallela.

Antítesi:

oposició de conceptes o enunciats.

Apostrofe:

exclaacio feta amb vehemencia a lallocutari dun text.

Símil:

relació de semblances establida entre un fet, objecte o qualitat a,b un altre, mitjançant ladvervi com.

Enumeració:

acumulació daccions juxtaposades, sense connectors.

Hiperbole:

exageració que traspasa els límits de la realitat.

Ironia:

enuncacio que contradiu lexperiencia dels interlocutors i q es emesa i compresa amb el sentit contrari al q safirma.

Metafora:

identificació entre dos objectes q tenen una relació significativa i en la qual el element irreal substitueix al real.

Dubte:

deven de ser = deure + inf./ serian = devien

Inminecia:

anar + inf: correcte sols en passat
vaig a = posem el evrb en futur.

Obligació:

personal: tienes que = hever de + inf
caldre que + sub
impersonal: hay que = caldre + if
hi ha que = heber-se de + if