Literatura Catalana Medieval: Humanisme, Lírica i Novel·la Cavalleresca

Bernat Metge: L'Humanisme a la Cancelleria Reial

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica, reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or i manté la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI. A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es va notar ja al segle XIV, especialment en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb una marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics. Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor va assimilar l'humanisme italià.

L'Humanisme i la seva influència en l'obra de Metge

Les primeres obres de Bernat Metge són clarament medievals, però a poc a poc l'humanisme hi farà acte de presència, tot i que mai no ho farà de manera completa. L'obra amb major presència d'elements humanistes i, a més, la seva obra mestra, és Lo Somni. A banda, elogia els llibres dels autors clàssics antics.

Ausiàs March: L'Obra del Renovador de la Lírica Catalana

L'obra d'Ausiàs March, aristòcrata de Gandia i renovador de la lírica catalana, consta de 128 poemes (10.000 versos) agrupats en quatre blocs:

• Cants d'amor
• Cants morals
• Cants de mort
• Un Cant espiritual

Els Cants d'amor: Passió i Reflexió

Els Cants d'amor són els més nombrosos (79 poemes) i exploren l'amor com a idea i passió, sovint mitjançant senyals per referir-se a la dama. Es divideixen en diferents etapes:

• Plena de seny (recriminació a la dama per no estimar-lo)
• Mon darrer bé (record de l'últim amor)
• Llir entre cards (relació física i espiritual)
• Amor, amor (desig carnal)
• Oh, foll amor (culpa i desesperació, arribant a considerar el suïcidi)

Cants de mort, morals i espirituals

Els Cants de mort (42 poemes) expressen el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat i la mort com a solució davant el desamor. Els Cants morals (6 poemes) reflexionen sobre els sentiments humans i l'experiència amorosa des de la distància, amb influències escolàstiques i del pensament de Sant Tomàs d'Aquino. Finalment, el Cant espiritual és un únic poema on March es confessa pecador, reconeix la seva fe feble i demana ajuda a Déu.

L'Estil Innovador d'Ausiàs March

L'estil d'Ausiàs March és profund, personal i allunyat de la poesia trobadoresca. Tracta l'amor amb realisme, presentant les dames amb virtuts i defectes. Tot i tenir influències de trobadors, Petrarca, la Bíblia, Sant Tomàs d'Aquino i Aristòtil, innova amb un estil propi.

Recursos Retòrics i Mètrica en la Poesia de March

Fa ús de senyals per ocultar la identitat de la dona i recorre a recursos retòrics com:

• Metàfores
• Comparacions
• Antítesis
• Personificacions
• Híperbaton

La seva poesia es caracteritza per versos decasíl·labs amb cesura (4+6) i encapçalaments reiterats. En definitiva, és una poesia innovadora i amb un llenguatge ric.

Llibres de Cavalleries vs. Novel·les Cavalleresques

Els llibres de cavalleries són relats medievals sobre herois errants amb capacitats sobrehumanes que lluiten per la justícia i l'amor en terres exòtiques, inspirats en el cicle artúric (segles XII-XV) i plens d'elements meravellosos.

A mitjans del segle XIV, amb els canvis socials impulsats per la burgesia, van sorgir les novel·les cavalleresques, més realistes que els llibres de cavalleries. Aquest nou gènere, desenvolupat al segle XV, presentava personatges menys idealitzats i arguments versemblants situats en espais geogràfics reals. Les novel·les cavalleresques van marcar una nova experiència lectora i es consideren precedents de la novel·la realista.

Tirant lo Blanc: La Novel·la Cavalleresca Realista

Tirant lo Blanc, publicat el 1490 per Joanot Martorell, és una novel·la cavalleresca amb un estil realista que abandona els elements fantàstics típics del gènere. Considerada una de les millors novel·les de l'època, destaca per la seva varietat temàtica i estilística.

Estructura i Argument de Tirant lo Blanc

L'obra narra les aventures de Tirant, un cavaller bretó que viatja per demostrar el seu honor i valentia. Està estructurada en cinc parts:

1. Anglaterra: Tirant es forma com a cavaller i guanya tornejos.
2. Sicília i Rodes: Allibera l'illa de Rodes dels musulmans.
3. Imperi Bizantí: Ajuda a combatre els turcs i s'enamora de la princesa Carmesina, amb moments d'humor, sensualitat i erotisme.
4. Campanya militar a terres musulmanes: Després d'un naufragi, Tirant i Carmesina aconsegueixen estar junts.
5. Final a Constantinoble: Tirant allibera la ciutat, es casa amb Carmesina, però mor sobtadament; ella i l'emperador se suïciden.

Temes i Característiques de Tirant lo Blanc

La novel·la reflecteix el declivi de la cavalleria amb un protagonista que, tot i ser fort, pateix accidents i una mort inesperada. Destaca per la seva construcció de personatges complexos, la varietat de registres lingüístics i la precisió en la descripció de les tàctiques militars medievals.

Curial e Güelfa: Cavalleria, Amor i Ascens Social

Curial e Güelfa és una novel·la en prosa, escrita entre 1432 i 1465 per un autor desconegut, ambientada en el mateix context històric que Tirant lo Blanc.

Argument i Temes Principals de Curial e Güelfa

L'obra narra les aventures de Curial, un noble sense fortuna protegit per Güelfa, germana del Marquès de Montferrat. Ella li proporciona suport econòmic, però Curial ha de demostrar el seu valor en empreses cavalleresques i mantenir en secret la seva ajuda. Viatja per diverses corts europees i, a Itàlia, Laquesis intenta seduir-lo. En descobrir-ho, Güelfa li retira el seu suport, però Curial, com a cavaller anònim, prova el seu mèrit i finalment recupera el seu amor, casant-se amb ella.

La novel·la combina realisme i elements cavallerescs, amb un protagonista que ascendeix socialment gràcies al seu esforç i al suport econòmic de Güelfa. Destaca pel realisme psicològic, el detall històric i la influència renaixentista, que ressalta la importància de la formació i la virtut. El llenguatge inclou termes mercantils i reflecteix una perspectiva masclista.

Espill de Jaume Roig: Una Novel·la Misògina en Vers

Espill, escrita el 1460 per Jaume Roig, és una novel·la en vers de caràcter misogin, narrada en primera persona i adreçada a un nebot fictici, a qui aconsella viure allunyat de les dones. Consta de més de 16.000 versos de quatre síl·labes, rimant de dos en dos, i està dividida en quatre parts:

1. Sa Joventut: El protagonista explica la seva infantesa i les aventures que viu després que els seus pares el facin fora de casa. Participa en la Guerra dels Cent Anys i finalment torna a València, on busca estabilitat mitjançant el matrimoni.
2. De quan fou casat: Descriu els seus fracassos matrimonials, incloent-hi un intent fallit de casar-se amb una beata.
3. De la lliçó de Salomó: Mostra el protagonista desesperat per no trobar una dona adequada, fins que el rei Salomó li fa un discurs contra les dones.
4. D'enviudar: Es retira a València, vivint allunyat de les dones, amb l'excepció de dues: la Verge Maria i la seva última esposa.

La Misogínia i el Context Social a L'Espill

La misogínia a L'Espill és exagerada i provoca la rialla en el context del segle XV. Al llarg del text, es presenta una visió extremadament negativa de les dones, descrivint-les com enganyoses i una font de desgràcia per als homes. L'obra té un to de comèdia medieval, amb personatges de baix estatus que acaben bé. A més, reflecteix la cultura burgesa de l'època i mostra la societat medieval, marcada pel masclisme i la religió.

Autors i Obres Clau de la Literatura Catalana Medieval

• Bernat Metge – Lo Somni (1399)
• Ausiàs March – 128 poemes (s. XV)
• Joanot Martorell – Tirant lo Blanc (publicat 1490)
• Joan Roís de Corella – s. XV: Tragèdia de Caldesa, Vida gloriosa de Santa Anna
• Autor desconegut – Curial e Güelfa (1432-1465)
• Jordi de Sant Jordi – El Cançoner (s. XIV)
• Jaume Roig – L'Espill (1460)
• Isabel de Villena – Vita Christi (1497)