Literatura Catalana Medieval: Gèneres, Autors i Obres Clau

Els principals gèneres de la poesia trobadoresca

• La cançó: lloança i idealització de la dama.
• L’alba: separació dels amants a l’alba.
• La pastorel·la: diàleg entre un cavaller i una pastora.
• La dansa: cançó per ser ballada.
• La tençó: discussió poètica entre dos trobadors.
• El plany: lament per la mort d’un ésser estimat.
• El sirventès: atac personal o propaganda d’idees.

Els poetes catalans escrivien en occità per la similitud entre les llengües. Els principals trobadors catalans van ser Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Els primers textos en català i Ramon Llull

Els primers textos en català daten del segle XII. La figura més rellevant de l’època va ser Ramon Llull (1232-1315), que va escriure molts llibres, i se’n han conservat gairebé 250. Ramon Llull va escriure en llatí, català, occità i àrab.

L'Humanisme i Bernat Metge

En els segles XIII i XIV, la literatura catalana va assimilar els corrents humanístics d’Itàlia. L’humanisme va situar la figura humana com a eix central del pensament, en contra de la visió medieval, el centre de la qual era Déu. En l’art, aquest corrent va intentar recuperar els temes i l’estil de l’antiguitat clàssica. La figura principal va ser Bernat Metge (1340-1413), amb l'obra més important Lo somni.

El Renaixement i el Segle d'Or de la Literatura Catalana

Al final del segle XIV, van aparèixer els primers símptomes del Renaixement. Aquest període coincideix amb una certa recuperació econòmica i amb l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per terres d’Itàlia. La literatura catalana va assolir el moment més brillant al segle XV. Aquest segle d’or va tenir el centre a València i es va nodrir d’autors d’extracció burgesa o de la petita noblesa.

La Poesia del Segle XV: Ausiàs March

Durant el segle XV, la poesia va arribar al punt més elevat gràcies a les obres de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March. L’obra que assolí més originalitat i rellevància va ser, sens dubte, la poesia d’Ausiàs March.

Ausiàs March va ser el primer poeta que va escriure en una llengua genuïnament catalana. Va trencar amb la tradició anterior, la poesia trobadoresca, tant pel que fa a la llengua com al convencionalisme de l’amor cortès. La seva poesia representa el primer pas cap a la poesia moderna.

La poesia de March gira al voltant dels temes del bé i el mal, el bon i el mal amor, el pecat i la virtut, el dolor i la mort, i la lluita amb si mateix. El tema amorós és el que ocupa més espai en la seva extensa obra. En Ausiàs March, l’amor apareix sempre intel·lectualitzat i idealitzat. El poeta distingeix tres tipus d’amor: l’honest, el delitable i el que es compon d’aquests dos.

La poesia de March s’agrupa en cicles classificats pel tema o pel senyal. En funció d’aquests senyals, la seva poesia amorosa representa cinc grans cicles: Plena de seny; Llir entre card; Mon barrer bé; Amor, amor; Oh foll amor.

• Plena de seny: recull un amor primerenc.
• Llir entre cards: el cicle amorós més ampli, adreçat a Teresa.
• Els altres tres cicles completen els anomenats Cants d’Amor.

La Narrativa Medieval: Llibres de Cavalleries i Novel·les Cavalleresques

La narrativa de l’edat mitjana s’inspirava en narracions de fets cavallerescos, l’èpica tradicional i llegendes sobre l’antiguitat grecoromana. Els fets cavallerescos van originar dos tipus d’obres: els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques.

Llibres de Cavalleries

Els llibres de cavalleries van néixer al segle XIII. Es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos, fantàstics i inversemblants, com ara gegants i dracs. Els seus personatges són el model de l’ideal cavalleresc.

Novel·les Cavalleresques

Les novel·les cavalleresques no tenen elements meravellosos, els seus protagonistes són forts i valents, però en una proporció humana, i les accions tenen lloc en terres conegudes. Un exemple és Tirant lo Blanc.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc representa una cavalleria possible i necessària en la societat de l’època. La novel·la presenta un model cavaller, exemplar i humà alhora. Tirant lo Blanc, escrita per Joanot Martorell a la segona meitat del segle XV, és una de les novel·les més rellevants de la literatura europea. L’obra, dividida en 487 capítols, narra la història d’un jove cavaller, Tirant lo Blanc, des dels seus inicis a la cort d’Anglaterra fins a la seva mort a Grècia. Al Tirant lo Blanc, destaquen dos elements: els cavallerescos i els sentimentals.

Literatura religiosa-clergat. Literatura cavalleresca-noblesa. Literatura popular-poble.

Ramon Llull: El Creador de la Prosa Literària Catalana

Ramon Llull és el creador de la prosa literària catalana. Llull no és només una gran figura de la literatura catalana sinó que també és una figura cabdal en la literatura i en la ciència universal. Va enlairar la prosa catalana des de la mediocritat anterior a ell a la perfecció i a la modernitat dels seus escrits. És equiparable a Alfons X el Savi de la castellana o a Dante de la italiana. Per a entendre això cal tenir en compte que R.Llull:

• Va ser el primer filòsof europeu a fer servir una llengua vulgar per a parlar d’alta ciència.
• Va elaborar una prosa segura, flexible i matisada apta per a expressar totes les subtileses de la intel·ligència i del sentiment.
• Va augmentar el cabal lèxic, incorporant paraules noves.
• Va ajudar a fixar el patró lingüístic que després, mantindria la cancelleria reial.

“Sinó ens entenem amb paraules, entenguem-nos per amor.”

Les Cròniques Medievals

Les cròniques són relats en forma de llibre que parlen de l’època més gloriosa de la dinastia catalana. N’hi ha quatre:

• La de Jaume I (el llibre dels feyts).
• La crònica de Pere III el Cerimoniós.
• La de Bernat Desclot.
• La de Ramon Montaner.

En els dos primers casos són dictades pel rei mateix, en els altres dos casos són escrites per aquests autors, que van participar de manera directa amb les empreses militars de la corona.

Llibre dels Feyts

Jaume I dicta les gestes i les vivències del seu regnat com a model per als seus descendents. Jaume I es presenta sensible, cruel, valent i contundent. Es tracta d’oferir una imatge original i de transmetre proximitat però alhora autoritat.

Crònica de Bernat Desclot

La crònica de Bernat Desclot és la més “cinematogràfica” de totes. El protagonista n’és Pere II el Gran, fill de Jaume I. Desclot mostra només allò que interessa, és a dir, no diu cap mentida però tampoc tota la veritat.

Ramon Montaner

Ramon Montaner és el més apassionat de tots. Escriu l’obra per encàrrec diví i participa directament de tot allò que reporta.

El Segle d'Or: El Final de l'Edat Mitjana

El segle XV marca la tardor de l’Edat Mitjana i l’inici del Renaixement. La Corona d’Aragó ha viscut durant l’Edat Mitjana tres segles de màxima esplendor i ha construït un imperi mediterrani que arriba fins a València.