Literatura Catalana Medieval: Eiximenis, Ferrer i Martorell

Context Històric: Segle XIV

Institucions Polítiques i Econòmiques

Acabada la lluita contra els musulmans a la fi del segle XIII, el Tractat de Torrelles va fixar l'any 1304 els límits de la Corona d'Aragó, integrada per Aragó, Catalunya i el Regne de València. La pau propicià un període d'expansió territorial i econòmica de la Corona d'Aragó amb les conquestes, fet que afavorí el comerç marítim i el contacte amb el nou corrent cultural humanista. Aquests factors afavoriren l'enriquiment dels nous burgesos i provocaren, en l'àmbit cultural i literari, l'aparició d'un públic ciutadà alfabetitzat que demanava un tipus de literatura nova.

Prosa Moralitzadora

Al segle XIV predominava la temàtica moralitzadora. Els escriptors i els oradors religiosos produïren reculls de proverbis i exemples, relats de miracles i fets meravellosos, que tractaven d'influir en la conducta moral de les persones.

• Francesc Eiximenis: Fou un frare franciscà que abastà un gran renom tant a la cort com en els àmbits religiosos. La seva obra més coneguda fou Lo Chrestià, un recull de textos que pretenien orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, ja que les exposicions llargues i les argumentacions matisades s'acompanyen de narracions breus que fan el discurs més amè.
• Vicent Ferrer: Frare dominicà, assolí fama internacional per diverses terres. Com a mestre en teologia, fou conseller de reis i papes, i intervingué en esdeveniments religiosos i polítics rellevants com el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp. No fou escriptor, sinó un gran orador. Es conserven part dels seus sermons gràcies als "reportadors", els clergues que l'acompanyaven i escrivien les seves paraules. Els sermons seguien l'estructura proposada per Eiximenis (introducció, enunciació del tema, final), però el seu estil era ben personal, ja que feia servir recursos teatrals. El llenguatge era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques, i utilitzava llatinismes.

Context Històric: Segle XV

Entre Cavallers i Burgesos

El segle XV és un segle de canvis i contrastos arreu d'Europa. La crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien l'arribada de l'Humanisme, que conduirà al Renaixement. Les relacions amb la Itàlia del Renaixement permeten el contacte dels nostres escriptors amb l'humanisme. A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència del rei Martí l'Humà l'any 1410 ocasionà un conflicte de successió a la corona. L'hegemonia ostentada per Catalunya des del segle XII decaigué, fet que contrasta amb la situació d'esplendor que visqué la ciutat de València, on a més fou instal·lada la primera impremta de la Península Ibèrica.

Narrativa Cavalleresca

Durant l'Edat Mitjana, els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa i el món feudal: el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu de la mort i el dolor, la religiositat o l'anhel d'honor i glòria. La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII. Els primers relats cavallerescos s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines, coneguts com a matèria de Bretanya. En oposició als valors feudals, durant el segle XV la mentalitat burgesa comença a afirmar uns valors nous: la realitat enfront de la fantasia, i el valor i l'esforç propis com a instrument de promoció personal. Les novel·les que ara anomenem cavalleresques aspiren a ser realistes i versemblants, i als herois protagonistes ja no els cal tenir sang noble per a ser personatges importants.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell escrigué la novel·la Tirant lo Blanc entre 1460 i 1468 (el llibre restà inacabat a la seva mort). S'hi combinen tres plans:

• El cavalleresc, on abunden els torneigs i les accions militars.
• L'històric, amb referències a la realitat immediata de l'època.
• El realista, que constitueix una mostra de la realitat quotidiana del segle XV.

L'autor s'afanya a presentar històries diverses de forma versemblant, fet que permet considerar-la una novel·la moderna. Trenca amb els vells clixés de les novel·les de cavalleries i representa el naixement de la novel·la tal com l'entenem avui.

Tema de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general de l'Imperi Bizantí.

Personatges de Tirant lo Blanc

Els personatges presenten una psicologia complexa. Tirant és un heroi modern per la seva humanitat i per les seves contradiccions: és un militar valerós i expert, però alhora és tímid i inexpert en l'amor.

Estil Literari de Tirant lo Blanc

En la prosa del Tirant es combinen dos estils ben diferents: un estil culte i retòric (propi de la cancelleria) i un estil col·loquial, ric en exclamacions i diàlegs vius. Un aspecte ben original és el tractament de l'erotisme, presentat sense embuts ni prejudicis.