Literatura Catalana Medieval: Cròniques, Prosa Religiosa i Humanisme

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les obres més importants de la narrativa històrica dels segles XIII i XIV van ser les Quatre Grans Cròniques. Aquestes extenses narracions de fets històrics, sovint de caràcter bèl·lic, pretenien justificar les actuacions polítiques dels reis catalans i, alhora, deixar constància d’accions exemplars per als futurs monarques.

És important destacar que les cròniques dels reis catalans van ser les primeres d'Europa redactades en una llengua romànica: el català.

Al segle XIII, les cròniques ja relataven la vida dels reis i les seves accions. El seu valor literari, lingüístic i històric és innegable, ja que narren fets contemporanis als autors, basats en l’experiència viscuda.

Crònica de Jaume I: Llibre dels Fets

És la més antiga de les cròniques. Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei Jaume I, sobretot les conquestes de Mallorca (1229) i València (1245). L’obra, a més d’explicar els fets militars, és interessant pels detalls que Jaume I dóna de la seva vida quotidiana. La crònica aconsegueix un to verídic gràcies a l’ús d’un llenguatge popular (amb presència de refranys, dites i expressions col·loquials) i de la llengua pròpia d’alguns personatges forasters (aragonès, castellà, francès i àrab).

Crònica de Bernat Desclot

Descriu amb detall i rigor històric el regnat de Pere II el Gran. Tracta essencialment de la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos. Desclot, amb un estil objectiu i impersonal, s’entusiasma quan parla del rei.

Crònica de Ramon Muntaner

Aquesta crònica abasta des del naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne. Muntaner és el protagonista dels fets que hi narra, però sobretot posa èmfasi en les empreses militars dels reis catalans. Pensada per a ser llegida en veu alta, es caracteritza per l’ús d’un llenguatge viu i col·loquial.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Narra la incorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó i la guerra contra els nobles i rebels a València i Aragó.

La Prosa Religiosa Medieval Catalana

Arran de la crisi en què va entrar l’Església al segle XIV, diversos religiosos van utilitzar la literatura (sermons, tractats morals, etc.) per adoctrinar el poble que perdia la fe i assenyalar-li la conducta que havia de seguir. Entre aquests religiosos destaquen tres frares:

• Francesc Eiximenis
• Vicent Ferrer
• Anselm Turmeda

La Prosa Humanística a Catalunya

Al segle XIV, al nord d’Itàlia, es van iniciar uns canvis que van revolucionar el món europeu i el van fer entrar en una nova època amb noves formes de pensament com l’humanisme. Aquest moviment implicava, a més del coneixement dels autors clàssics, una nova actitud davant la vida, amb opinions crítiques que denotaven un canvi de mentalitat i una nova visió de la persona i la seva situació al món.

Bernat Metge: L'Humanisme Català

Bernat Metge va ser l’introductor de les idees humanístiques a Catalunya. El 1396 va ser processat i empresonat a causa de la mort, en circumstàncies poc clares, del rei Joan I. Va ser rehabilitat el 1399 pel nou rei Martí l'Humà. D’aquesta experiència, en va sortir Lo Somni, que va escriure per defensar-se de les falses acusacions de què va ser objecte i per tal que la seva innocència quedés fora de qualsevol dubte.

Ramon Llull: Pioner de la Literatura Catalana

Les primeres manifestacions literàries en llengua catalana es deuen a Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316). Llull va ser un dels primers autors europeus que va utilitzar una llengua neollatina, el català, i va deixar una extensa obra de 234 títols.

Lector de ciència en llatí i àrab, Llull ha estat considerat un geni per la gran varietat de temes que va tractar, incloent-hi:

• Teologia
• Filosofia
• Alquímia
• Lògica
• Medicina
• Física
• Pedagogia
• Matemàtica

Obres Destacades de Ramon Llull

• El Llibre d’Evast i Blanquerna
• El Llibre de les bèsties
• El Llibre d’Amic e Amat
• El Llibre de l’ordre de Cavalleria