La Literatura Catalana Medieval: Cancelleria, Humanisme i Ausiàs March

Escrito el 26 de Noviembre de 2025 en catalán con un tamaño de 7,04 KB

La Cancelleria Reial (1373)

Organisme burocràtic dirigit per un canceller.
Pere III el Ceremoniós decideix canviar el model de llengua a seguir i es crea la *llengua medieval estàndard*.
Els funcionaris àulics, que pertanyien a la cort, s'encarregaven de:
- Redactar els documents administratius en català, aragonès, occità i llatí.
- Reescriure i traduir els clàssics grecs i llatins.

Retorn a l'antiguitat clàssica i rebuig a aspectes de l'època medieval.
Els humanistes coneixien el món clàssic i volien ressuscitar els ideals grecs i llatins.
Això va portar a una literatura culta i refinada amb un propòsit literari.

Nascut a Barcelona a mitjans del segle XIV. Va formar part de la Cancelleria Reial.
Escriptor, traductor i el primer representant de l'humanisme en llengua catalana. Va traduir obres clàssiques.
Va escriure *Lo Somni* per justificar-se davant del rei Martí l'Humà de la mort de Joan I, i perquè el readmetessin a la Cancelleria.

El llatí perd força i el català es consolida.
La poesia, llengua dels trobadors, s'enfortia: occità i català occitanitzat. El català era usat en àmbits formals.
Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols. La influència de la cort napolitana va ser important i el castellà hi va esdevenir llengua de prestigi. El bilingüisme català-castellà va arribar als Països Catalans.
L'humanista era atret per la cultura clàssica i no per la literatura catalana; l'art no podia viure sense el mecenatge reial.

Va ser el primer autor a escriure poesia en català pràcticament sense provençalismes.
Incorpora tota la tradició trobadoresca anterior i l'actualitza.
Va trencar amb la tradició trobadoresca, creant un estil propi.

L'obra ausiasmarquina està formada per un total de 128 poemes, repartits en: **Cants d'amor**, **Cants morals** i el **Cant espiritual**.
Els Cants d'amor van suposar una ruptura amb l'*amor cortès* trobadoresc i el *dolce stil nuovo*.

Pertany al cicle *Llir entre cards*.
Contrasta l'alegria general amb la tristesa del jo poètic.
El jo poètic es lamenta de la seva situació i de la indiferència de l'estimada, establint paral·lelismes amb la seva situació real.

La gent fa festa, lloen Déu i es diverteixen. El poeta fa referència a l'infern: ell i les ànimes de l'infern estan en la mateixa situació i les comprèn.
Cadascú busca la companyia de qui se li assembla. El poeta busca la companyia dels morts. El dolor del poeta és infinit i no s'acabarà mai.
A mesura que el voltor menja el fetge, aquest es renova constantment. El dolor del poeta és més fort que aquest turment i no s'atura mai. Té dolor al cap i al cor. Hi ha una **al·literació de la 'r'** per fer el poema més intens.
L'enamorat voldria morir per posar fi al dolor, però això també posaria fi a la possibilitat de veure la dama, fruit del dolor. L'amor només té com a límit la mort.
L'amant s'imagina el cel un cop mort. Només després de la mort obtindrà la possibilitat de ser feliç.
L'autor pateix per amor i vol morir.

Comparació entre un navegant que no pot arribar al port i ell mateix en la seva situació d'enamorat.
Ausiàs s'identifica amb el mariner.
Els quatre primers versos descriuen el mariner que no podrà arribar al port.
Ausiàs pateix com el mariner, però veu la possibilitat que la dama el salvi.
Els dos últims versos mostren la diferència d'actitud: el mariner no podrà salvar-se, mentre que el poeta, frustrat per no poder acomplir l'amor de la dama, fa literatura.

És un nou cicle que consta de trenta-cinc poemes dirigits a "Dona Teresa".
El poeta s'allunya dels aspectes físics i considera l'amor com l'única possibilitat d'assolir l'amor pur.
Davant la resposta negativa de la dama, March adopta una actitud violenta que el duu a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.

Francesc Eiximenis: Frare franciscà. Autor de *Lo Crestià*, un tractat sobre tot allò que ha de saber i fer un bon cristià en tots els àmbits.
Sant Vicent Ferrer: Frare dominicà i predicador. Es conserven els seus sermons, adreçats sobretot a un públic popular.
Anselm Turmeda: Frare franciscà. Escriví en àrab l'obra anticristiana.
Jaume Roig: Autor de *L'Espill o Llibre de les dones*. S'hi explica la vida imaginària d'un personatge i la seva relació amb les diferents dones.
Joan Roís de Corella: Autor d'obres religioses, amoroses (*La tragèdia de Caldesa*) i mitològiques.

Frare franciscà que va personificar la crisi espiritual que va afectar Occident a finals del segle XIV.
L'*Elogi dels diners* pertany al *Llibre de bons amonestaments*, un recull de consells on s'enumera allò que és bo de fer i el que cal evitar per ser moralment reprovable.
Mètrica: Consta d'estrofes octosíl·labs que rimen entre ells, seguides d'un tetrasíl·lab de rima independent.

El poema és una balada. El tema de composició és la mort per amor.
**Primera part:** Introducció descriptiva on el trobador presenta la merla i la garsa.
**Segona part:** Introduïda pel trobador, els dos ocells canten la balada, parlant del seu amor cap a la dama.
La balada trista que entonen la garsa i la merla podria ser un reflex de l'estat anímic del poeta.

Etiquetas: