Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres

Literatura Catalana Medieval

Autors i Obres Clave

Segle XIII

Ramon Llull

Llibre de meravelles: Tracta d'un jove pelegrí (Fèlix) que recorre el món aprenent dels ermitans i filòsofs, meravellant-se de tot el que veu. La part setena, Llibre de les bèsties, és una faula independent sobre la política humana a través de les intrigues entre animals.

Jaume I

Llibre dels fets: Crònica autobiogràfica que narra els fets més importants de la seva vida, des del naixement fins als seus viatges i conquestes. L'estil és directe i col·loquial, amb dialectalismes. Reparteix els territoris conquerits: Mallorca a Pere II, València a Jaume II, i Múrcia a Alfons X de Castella.

Segle XIV

Bernat Desclot

Crònica del regnat de Pere II i altres esdeveniments a Catalunya, com la conquesta de Sicília i la croada francesa contra el rei català. Descriu la batalla del Coll de Panissars (victòria catalana) i la batalla de les Illes Formigues (Roger de Llúria derrota l'armada francesa). Estil culte i acurat, amb prosa precisa i pocs dialectalismes.

Ramon Muntaner

Oficial almogàver de la Companyia Catalana d'Orient. Participa en la defensa de Constantinoble contra els turcs, dirigits per Roger de Flor. La Venjança Catalana estableix un comtat a Atenes i Neopàtria.

Pere el Cerimoniós

Crònica del seu regnat. Crea la Generalitat i s'enfronta a les unions de nobles, sobretot aragonesos i valencians. Incorpora el Regne de Mallorca. Prosa correcta i acurada, amb diverses llengües.

Vicent Ferrer

Nascut a València el 1350. Estudia lògica, filosofia i teologia. Els seus sermons critiquen els costums socials, i promouen el model cristià. Estil directe, registre col·loquial i amb molts diminutius.

Isabel de Villena

Obra principal: Vita Christi.

Francesc Eiximenis

Nascut a Girona el 1330. Ingressa a l'ordre franciscana i viatja molt. Teòleg. Obra més important: Lo Cristià, sobre temes filosòfics, teològics i de la religió cristiana.

Segle XV

Jaume Roig

Nascut a València al segle XV. Metge. Obra més destacada: L'Espill o Llibre de les dones, una crítica misògina. Narrat en primera persona, amb més de 1600 versos tetrasíl·labs i un estil ric. Després de la mort del seu pare, la seva mare el fa fora de casa, i pateix diverses ruptures amoroses.

Anselm Turmeda

Franciscà que abandona el cristianisme i es converteix a l'islam, fet decisiu en la seva obra.

Joan Rois

Renaixentista. Aporta temes mitològics, amorosos i religiosos.

Jordi de Sant Jordi

Estramps: Poemes sense rima, decasíl·labs, escrits en provençal. El poema Estramps tracta de la mort per amor.

Decadència de la Literatura Catalana

Causes Polítiques i Socials

• Consolidació del Regne de Castella.
• Guerra de les Germanies a València.
• Creixement del bandolerisme.
• Expulsió dels moriscos.
• Guerra dels Segadors.
• Decret de Nova Planta.

Causes Culturals

• Assimilació deficient de l'humanisme i el barroc.
• Desaparició de la cort.
• Manca d'interès literari de la burgesia.

Humanisme i Renaixement

Bernat Metge

Obra humanista principal: Lo somni. El rei Joan I apareix en el somni de Bernat Metge, juntament amb Orfeu i Tirèsies.

Novel·les de Cavalleries

Curial e Güelfa

Segle XV. Anònima. Güelfa és senyora de Montferrat, i Curial, d'origen desconegut, vol ascendir socialment per ser digne d'ella. A causa de les infidelitats de Curial, viatja per Europa Central fins a París.

Jacob Xalabí

Novel·la de cavalleries anònima, escrita en català, des del punt de vista dels turcs. Descriu enfrontaments com la batalla de Kosovo.

Tirant lo Blanch

Inclou referències a personatges com: Percival, Lancelot, Guillem de Veroic, Roger de Flor, Janos Hunyade i Carles, príncep de Viana.

Gèneres Literaris Medievals

• Èpica
• Matèria de Bretanya
• Tristany i Isolda
• Sermons
• Lais de Maria de França
• Cròniques
• Literatura didàctica
• Literatura cavalleresca
• Narratives urbanes

Elements fantàstics i llocs cornutats (narracions de cavallers). Realista (novel·la de cavalleries). Exemple: comentaris amb una base moral (mata de jonc). Misogínia.