Literatura Catalana Medieval: Autors i Obres Clau

Context Històric del Segle XV

El segle XV és un segle de canvis i contrastos arreu d'Europa. La crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien la fi de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'humanisme italià, que conduirà al Renaixement.

L'Estàndard Literari

S'ha de destacar el paper de la Cancelleria Reial, ja que la documentació administrativa i legal tingué una gran influència en els usos lingüístics més generalitzats. Així mateix, la tasca literària dels escriptors enriquí i envigorí la llengua, que s'expressà tant en prosa narrativa com en poesia, gènere que fins aleshores s'havia conreat en occità.

Franciscans i Dominicans

Els franciscans i els dominicans defensaven un model de vida basat en la pobresa i la senzillesa que, de vegades, prenia la forma de vida retirada o ermitana. Estudiaren en escoles i universitats segons els mètodes de l'escolàstica, formació que empraven en la tasca de la predicació.

Crisi de l'Església al Segle XIV

Durant el segle XIV, les crisis socials, polítiques i econòmiques també afectaren el poder de l'Església, que perdé influència en favor dels estats i que desembocà en la divisió del Cisma d'Occident (1378-1417).

Ramon Llull (1232-1316)

Ramon Llull va néixer a Mallorca molt poc després de la conquesta catalana. Casat i amb dos fills, dugué una vida cortesana fins que, devers els 30 anys, canvià profundament la seva trajectòria: abandonà la família i la cort, es dedicà a la meditació i l'estudi, i perseguí tres grans objectius: convertir els infidels, escriure llibres per demostrar l'existència de Déu i els dogmes de la religió cristiana, i crear escoles on formar missioners. Se li atribueixen a l'entorn de tres-cents títols sobre les disciplines més diverses (filosofia, teologia, medicina, física, astronomia, didàctica...), que escrigué sobretot en català, però també en llatí, en àrab i en occità. Viatjà per bona part d'Europa i el nord d'Àfrica amb l'afany de divulgar la seva obra.

Francesc Eiximenis (1330-1409)

Francesc Eiximenis, gironí que viatjà per Europa i residí a València i al Rosselló, és autor d'una obra extensíssima i de les més divulgades de l'època anomenada Lo Crestià, un vast catecisme enciclopèdic que no va acabar.

Vicent Ferrer (1350-1419)

Vicent Ferrer, predicador valencià que congregava multituds a la Corona d'Aragó i a molts altres llocs, prou influent també en el món de la política i canonitzat el 1458 per un papa Borja, ens ha deixat una col·lecció de devers 300 sermons, gràcies a la còpia que en feien uns escrivents mentre ell predicava.

Bernat Metge (1346-1413)

Bernat Metge arribà a ser secretari reial. La seva obra cabdal és Lo somni (1399), escrita amb intenció política i de defensa personal després de la mort del rei Joan I. Tracta temes relacionats amb la crisi política i religiosa de finals del segle XIV. Adopta la forma del diàleg a l'estil ciceronià, amb una prosa de gran qualitat.

Ausiàs March (1397-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia i és una de les grans figures de la poesia catalana i universal. Procedent d'una família de cavallers i de poetes, ell mateix va practicar ambdues activitats, sempre lligat a la cort. De jove va participar en diverses campanyes militars, més endavant es casà i tingué fills, tot i que no se sap quants.

L'Estil Poètic d'Ausiàs March

La poesia de March és complexa. El seu discurs és lúcid i bell, aspre i dur. Se serveix d'imatges originals i de figures moltes vegades ombrívoles, les quals, amb la renúncia del virtuosisme tècnic i de la bellesa formal, conformen una opció estètica rotunda i única.

L'Occità en la Poesia Catalana

Després d'ells, els poetes catalans ja no escriuran en occità.

Jaume Roig (1400-1478)

Jaume Roig, metge de prestigi, és l'autor de l'Espill (1460), una narració escrita en més de setze mil versos tetrasíl·labs apariats. Recordem que, en el món real, l'imperi bizantí fou conquerit pels turcs el 1453. L'obra explica en primera persona una successió de desgràcies motivades sempre per les dones. Les dones, de tots els estaments i en qualsevol situació, són les causants del pecat. L'obra, escrita en un llenguatge viu i expressiu, ofereix una visió crua, pessimista i miserable del món, oposada a la de la novel·la cavalleresca.

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Joan Roís de Corella, mestre en teologia i bon predicador, va escriure en prosa i en vers sobre temes religiosos i profans. És un autor proper al Renaixement. De la seva obra destaquen La tragèdia de Caldesa, un breu relat en prosa i poemes intercalats que explica, en primera persona, un desengany amorós; les narracions de tema mitològic, i poemes lírics com La balada de la garsa i l'esmerla, La sepultura i Oració a la sacratíssima Verge Maria. Són remarcables la plasticitat de les imatges i l'elegància.

Jordi de Sant Jordi (1400-1425)

Jordi de Sant Jordi nasqué a València. Fou un poeta cortesà que participà en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols. De la seva obra es conserven divuit poemes, sobretot de tema amorós, amb una actitud lírica sincera, versemblant i humana, que mostra l'evolució de la poesia cortesana trobadoresca i una aproximació a l'humanisme a través del Cançoner de Petrarca, que influeix en la Cançó d'opòsits, amb conceptes paradoxals sobre l'amor. Tot i això, la influència de l'amor cortès perdura en els temes, la versificació i els provençalismes lingüístics. Un altre poema molt conegut és Presoner, on explica els sentiments sobre la captivitat que patí a Nàpols el 1423.