Literatura Catalana: De Llull al Realisme d'Oller

Ramon Llull (1232-1316)

Nascut a Palma de Mallorca, de família noble barcelonina instal·lada a l’illa, escrivia poesia amorosa trobadoresca i vivia la vida cortesana. Als 30 anys, va patir una crisi personal i espiritual i es va retirar al Puig de Randa, al centre de Mallorca, durant nou anys per preparar la seva missió. Jesucrist li va encomanar tres objectius:

• La conversió dels infidels al cristianisme
• La redacció de llibres d'ideal cristià
• La fundació d'escoles per formar missioners

Va fundar l'escola de llengües orientals a Miramar i va viatjar per tota Europa i el nord d'Àfrica. Va escriure en llatí, català i àrab; i en poesia, en occità. Es conserven unes 250 obres seves de temàtica diversa, entre les quals destaquen els textos narratius. El Llibre d'ordre de cavalleria té caràcter didàctic i explica com ha de ser un cavaller cristià. Les novel·les destacades són Blanquerna, on el protagonista passa per diferents estats de la vida religiosa, i el Llibre de meravelles o Fèlix, on Fèlix recorre el món. El Llibre de les bèsties és una sàtira de la conducta humana interpretada per animals en forma d'apòleg. En prosa poètica destaca el Llibre d'Amic e Amat, epíleg de Blanquerna, amb 366 versicles, un per a cada dia de l'any. És una reflexió diària de l'Amic (l'home) i l'Amat (Déu), on l'obra transforma l'amor profà en amor diví. També destaca, pel que fa a la poesia, el Cant de Ramon o Lo desconhort. Ramon Llull considerava la literatura com un mitjà per servir Déu, que li permetia difondre les seves idees evangelitzadores.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

A l'alta edat mitjana (segles XI i XII) va sorgir la poesia èpica. Les cançons de gesta n'eren el gènere principal, i els joglars les recitaven en ambients cortesans, així com en fires i places. Als monestirs es redactaven llargues narracions en prosa i en llatí sobre fets històrics: les quatre grans cròniques catalanes. Relaten fets contemporanis a l'autor o poc anteriors. L'autor sovint n'és el protagonista, ja que ha estat testimoni dels fets.

Llibre dels fets de Jaume I

Escrit en primera persona del plural majestàtic, tracta de les conquestes de Mallorca i València i presenta Jaume I com un heroi. De llenguatge viu i ple d'expressions populars, de vegades relata alguna escena de la vida quotidiana.

Crònica de Bernat Desclot

Explica el regnat de Pere el Gran. Destaca per un estil detallista i rigorós, i relata la conquesta de Sicília i la invasió francesa de Catalunya.

Crònica de Ramon Muntaner

Escrita des de l'entusiasme i la vitalitat de l'autor, que defensa la monarquia catalana i reivindica la unitat dels regnes de la Corona d'Aragó. Relata des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. És una crònica providencialista, un llibre d'aventures, viatges i lluites, amb un llenguatge popular i col·loquial.

Crònica de Pere el Cerimoniós

El rei s'hi justifica i hi aporta documents i records personals. Demostra una mentalitat renaixentista on són importants la política subtil i la intriga, de naturalesa cruel i autoritària. Narra la reincorporació del Regne de Mallorca, la guerra amb Castella i la crisi de les Unions.

Joanot Martorell

Va néixer a Gandia, de família de la mitjana noblesa, i va estar emparentat amb el poeta Ausiàs March. Com a cavaller que era, va viure tot un any a Anglaterra preparant un duel, fet que va suposar la seva inspiració arran de conèixer relats anglesos. Va morir cap al 1468, però la seva novel·la no va ser publicada fins que Martí Joan de Galba no en va retocar els episodis finals i va fer-ne la titulació i la divisió de l'obra en capítols.

Tirant lo Blanc

Primera part: Un jove bretó, Tirant, va a Anglaterra per assistir a unes festes i ser nomenat cavaller. Aquesta part es basa en l'obra Guillem de Varoic del mateix Martorell.

Segona i tercera part: Centren l'obra a la Mediterrània. Hi apareix Tirant lluitant contra els infidels i també hi tenen lloc diversos episodis sentimentals i humorístics. Específicament a la tercera part, Tirant viatja a l'Imperi Grec, s'enamora de la princesa Carmesina i hi apareixen episodis amorosos i cortesans.

Quarta part: Se situa al nord d'Àfrica, on Tirant arriba a causa d'un naufragi. Allà converteix molts sarraïns al cristianisme, els quals l'acompanyen de retorn a Constantinoble.

Cinquena part: Parla del retrobament amb Carmesina. Tirant mor, i Carmesina segueix els seus passos.

Tirant lo Blanc és una novel·la total, ja que combina episodis amb tota mena de temàtiques i, al contrari de les novel·les de cavalleries convencionals, aporta modernitat i versemblança.

L'humor i les situacions amb ironia i comicitat formen part de la novel·la i creen una complicitat amb el lector.

Narcís Oller (1846-1930)

Va néixer a Valls el 1846. Als dos anys va morir el seu pare i va ser educat per un oncle advocat en un ambient culte i liberal. Va estudiar dret, va ser funcionari i procurador dels tribunals. Oller era proper al catalanisme conservador i, integrat dins de la burgesia, va escriure les seves novel·les. Va morir a Barcelona el 1930. Va començar a escriure en castellà, però, influenciat per la concepció estètica de la nova narrativa europea, va representar la modernització de la novel·la catalana: el pas del Romanticisme al naturalisme i al realisme. Va tenir una producció novel·lística escassa, però un nombre important de contes i unes Memòries literàries. Com a analista de la realitat social catalana, es fixà en la menestralia barcelonina a La papallona, i en la vida del camp català a l'època de la Restauració a Vilaniu. A L'Escanyapobres va utilitzar la figura universal de l'avar per il·lustrar l'impacte de la industrialització al camp català, fent del seu protagonista, Oleguer, un malalt moral que representa la mentalitat precapitalista. Als tres volums de La febre d'or narra el pas d'una Barcelona menestral a una burgesa, industrial i cosmopolita, sota la pressió del món de la borsa. La bogeria destaca per la tècnica literària, pel triple punt de vista, i per convertir el mateix naturalisme en matèria de debat a la narració. Pilar Prim, en època modernista, intenta connectar amb els nous corrents literaris, utilitzant un personatge femení que simbolitza la burgesia. Oller retrata els aspectes més importants del canvi històric i social del moment. La seva novel·lística es va acostar al realisme naturalista, però sense acceptar-ne la ideologia determinista ni la denúncia social.