Literatura Catalana: De Llull al Modernisme

Importància de Ramon Llull

Va ser el primer a crear un model literari en català. Creador del lèxic literari. Va tractar temes que fins aleshores només havien estat escrits en llatí. Crea una escola on s'ensenyava català i àrab.

Obra:

• Novel·la: Blanquerna, Llibre de l'ordre de cavalleria, Llibre de les bèsties.
• Místiques: Llibre d'amic e amat, Llibre de contemplació.
• Filosòfica: Arbre de filosofia d'amor, Arbre de ciència.
• Vers: Cant de Ramon, Lo desconhort.

Segle XIV

Prosa popular:

Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis.

Diferències:

• Vicent: Predicador, la seva obra coneguda: Sermons.
• Francesc: Va escriure la seva obra utilitzant la tècnica oratòria, parlava com sabia predicar.

Prosa culta:

Bernat Metge: Intenció de fer literatura, treballava a la cancelleria reial, gràcies a treballar aquí va poder crear l'humanisme. Obra més popular: Lo somni.

Primers textos

No literaris:

Finalitat comunicativa: la societat podia entendre textos que fins llavors només estaven escrits en llatí.

Temes:

• Jurídica: Forum Iudicum (1a meitat s. XII), traducció de les lleis visigòtiques.
• Religiosa: Homilies d'Organyà (2a meitat s. XII), 6 sermons de quaresma.

Poesia trobadoresca (literaris):

Ausiàs March (1397-1459)

Segle XV, poesia trencadora. Trenca l'amor cortès i passa a l'amor sincer. Escriu el que sent. A nivell formal, l'estructura conservarà alguns aspectes de l'estructura trobadoresca. Utilitza un senyal per a cada dona, els cicles són senyals. Català avançat.

Cants d'amor:

Grup de poesia més nombrós.

• Plena de seny: (19) amor espiritual i assenyat.
• Llir entre cards: (35) amor total.
• Oh foll amor: (11) es penedeix d'amors que havia tingut de jove.
• Amor, amor: (12) amor personificat i retorn a 'oh foll amor'.
• Mon darrer bé: (2) equilibri emocional.

Cants de mort:

(6) la mort és l'alliberament del dolor per no gaudir de l'amor.

Cant espiritual:

(224 versos) És una confessió a Déu.

Tirant lo Blanc

Novel·la cavalleresca, l'autor és Joanot Martorell. Martorell introdueix fragments en la seva obra que revelen influències d'altres autors: Guillem de Varoic deriva de Guy de Warwick, i el Llibre de l'ordre de cavalleria de Llull.

• 1r: 1-97 (Tirant a Anglaterra).
• 2n: 98-114 (Tirant a Sicília i Rodes).
• 3r: 115-296 (Tirant a l'Imperi Grec).
• 4t: 297-487 (Tirant al nord d'Àfrica).

Influències:

Guillem de Varoic deriva de Guy de Warwick i Llibre de l'ordre de cavalleria de Llull. L'episodi on apareixen Artús i Morgana està inspirat en La faula de Torroella. Altres: Proverbis, Lo somni, Bursario, Decameron i un sonet de Dante.

Modernisme

Decadentistes:

Simbolistes (Rusiñol) que van en contra de la societat.

Vitalistes:

Mistificació de la joventut, metàfores freqüents sobre l'albada, pujada als cims, foc nou, condemna de la feblesa, morbositat, ensopiment ideològic.

• 1a etapa (1892-1900): S'inicia amb les primeres publicacions a L'Avenç. Hi havia dos grups: el de L'Avenç i el de S. Rusiñol.
• 2a etapa (1900-1911): Apareixen les revistes Joventut que rebutja els ideals burgesos.

Obra: Teatre de Santiago Rusiñol

La trama estava centrada en les tensions entre artista i societat, és a dir, entre la Poesia -l'art- i la Prosa -la realitat- i la possibilitat de la primera de transformar la segona.

Etapes:

• 1a (1890): Estrena de tres monòlegs, El bon caçador.
• 2a (1890-1900): Decadentista, L'alegria que passa.
• 3a (1900-1915): Comercial i abundant, L'auca del senyor Esteve.
• 4a (1915-1930): Davallada i conreu del vodevil, El pobre vidu.

L'alegria que passa:

És una obra teatral de caire simbolista de Santiago Rusiñol. Fou estrenada com a prova el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual, al Teatre Líric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tívoli de Barcelona l'any 1901. Té traduccions en castellà, francès i italià.