Literatura Catalana: Il·lustració, Renaixença i Noucentisme

La Il·lustració a Catalunya (S. XVIII)

La Il·lustració va ser un moviment cultural que defensava la raó. Conegut com el "segle de les llums", es caracteritza per l'enciclopedisme, la confiança en el progrés i els avenços industrials. Es creia en la llibertat natural i es rebutjava l'estètica del Barroc.

Autors destacats:

• Joan Ramis: Mallorquí, màxim representant del neoclassicisme a la literatura catalana. Va escriure poesia i teatre, assolint gran èxit amb la tragèdia Lucrècia.
• Baró de Maldà: Destaca per l'obra Calaix de sastre, un dietari fonamental per conèixer la vida quotidiana de l'època.

Literatura Popular Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la literatura popular va gaudir d'una gran vitalitat, en oposició a la literatura culta. Es transmetia oralment en català, l'idioma del poble.

• Poesia: Destaquen els goigs religiosos, cançons de bandolers i lladres.
• Narrativa: Principalment llegendes.
• Teatre: Predominava la temàtica religiosa.

La Renaixença (Segle XIX)

Al segle XIX, Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica provocada per la industrialització del país. Aquest procés va anar acompanyat d'un creixement demogràfic i l'aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.

La Renaixença és el moviment cultural que pretén la recuperació de la llengua i la literatura catalanes, amb l'objectiu d'igualar el nivell d'altres cultures europees.

Característiques principals:

• Recuperar l'ús de la llengua catalana.
• Restablir els Jocs Florals (1859) com a plataforma de difusió.
• Enllaçar amb la tradició literària medieval.
• Conrear diferents gèneres: poesia, prosa, teatre.

Es considera que la Renaixença va començar amb la publicació del poema La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i va finalitzar amb l'inici del Modernisme cap al 1892.

El Noucentisme (Principis S. XX)

El Noucentisme fou un moviment cultural que pretenia europeïtzar la cultura catalana, compartint objectius amb el Modernisme però amb una estètica diferent. És un moviment eminentment català.

S'inicia simbòlicament l'any 1906 amb la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i el Glosari d'Eugeni d'Ors. Finalitza el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Idees i Figures Clau:

Expressa un gust per la norma, l'ordre, l'obra ben feta i acabada, l'equilibri i l'harmonia.

• Líder polític: Enric Prat de la Riba
• Ideòleg: Eugeni d'Ors
• Poeta: Josep Carner

Bases Ideològiques:

• Classicisme: Valoració dels clàssics grecs i romans com a model literari i artístic.
• Mediterranisme: Valoració del paisatge mediterrani com a ideal estètic.
• Civilisme: Aplicació d'un programa que havia de crear una societat urbana ideal, sense conflictes de classes (oposat al ruralisme modernista).
• Imperialisme: Imposició dels valors noucentistes (ordre, raó) a la societat.
• Arbitrarisme: Ideal estètic basat en el treball formal subjecte a normes, contrari a l'espontaneïtat. Pretén reflectir una realitat idealitzada, civilitzada i harmònica.

Figures Rellevants

Enric Prat de la Riba

Context Històric i Cultural:

Figura clau del catalanisme polític i cultural. L'any 1907, després de la victòria electoral de la Lliga Regionalista (fundada el 1901), esdevé president de la Diputació de Barcelona.

L'any 1914 impulsa la creació de la Mancomunitat de Catalunya (unió administrativa de les quatre diputacions catalanes), institució que va presidir. La Mancomunitat pretenia:

• Modernitzar l'ensenyament i la cultura.
• Crear una xarxa de biblioteques (com la Biblioteca de Catalunya) i museus.
• Impulsar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la normalització de la llengua (amb Pompeu Fabra).

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va posar fi a la Mancomunitat i al moviment noucentista, iniciant un període de repressió política i cultural.

Josep Carner

Considerat el màxim representant de la poesia noucentista i conegut com "el príncep dels poetes".

Va néixer a Barcelona el 1884 en una família de classe mitjana amb interès per la cultura. Fill únic, va ser precoç en la literatura. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Va ingressar a la carrera diplomàtica, fet que el portà a viatjar per molts països.

Va escriure moltíssima poesia. De conviccions republicanes, durant la Guerra Civil va haver d'exiliar-se (Mèxic, Bèlgica). Va passar els últims anys de la seva vida a Brussel·les, on va morir l'any 1970.