Literatura catalana: Humanisme, Renaixement, Barroc i Il·lustració

Humanisme (segle XIV)

La gent té fascinació pels clàssics (grecs i llatins) i comença a recuperar obres de Plató, Ovidi, Horaci, Aristòtil, Ciceró... aprèn la seva llengua.

Així l'humanisme és el corrent que recupera la literatura clàssica i la llengua dels seus escriptors: grec i llatí.

Bernat Metge escrivia alguna obra en llatí.

L'humanisme és el període literari i lingüístic que marca el pas de l'Edat Mitjana a la Moderna.

Renaixement (meitat s. XIV i fins al XVI)

Creien que l'Imperi Romà marcava la caiguda d'una cultura hegemònica i que aquesta havia acabat en mans dels bàrbars. Es plantegen recuperar la cultura a tots els nivells.

Veuen la cultura de l'època medieval com una cosa fosca, bàrbara i no s'hi reconeixen. Per això es diu Renaixement (durant l'Edat Medieval la cultura grecollatina no havia estat present i torna a la vida al s. XIV).

En l'arquitectura se deixa de banda el gòtic i es torna al clàssic, i es torna a la simbologia clàssica i la simetria.

S'intenta imitar els clàssics però a la vegada es basa en superar-los.

Religió: veuen l'ésser humà com el centre de l'univers (antropocentrisme).

Erasme: teòleg que lluitarà pel canvi de l'estructura eclesiàstica.

Les obres van tenir molta difusió gràcies a Gutenberg: la impremta. Cap al 1453 s'imprimeix la primera obra amb el seu invent: la Bíblia, en llatí. Abans s'utilitzava el manuscrit.

La impremta permet tenir un control de les publicacions i fa que aparegui una censura per part de l'Església.

Pere Serafí: adopta la forma del sonet creada per l'humanista Petrarca. (volent amor venjar tan gran crueltat..)

Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (tragèdia, comèdia, diàleg).

Barroc (segle XVII)

A nivell conceptual

L'autor barroc és pessimista; considera que el món és un teatre i que tot és engany (les persones no són el que semblen, les coses tampoc). L'únic real és la mort.

Moltes obres van enfocades a descobrir l'essència de la veritat i a conèixer el desengany.

Nivell estètic

L'autor utilitza l'engany en les obres per embellir-les i dissimular la cruesa. Utilitza figures retòriques, les més utilitzades són:

• Metàfora: substitució d'un terme per un altre perquè s'hi assemblen.
• Al·legoria: metàfora continuada.
• Hipèrbole: exageració.
• Hipèrbaton: alteració de l'ordre sintàctic habitual.

El nombre de figures retòriques és una de les característiques més significatives.

Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona) (compara son amor a una gran tempesta).

Francesc Fontanella: La Tragicomèdia pastoril d'amor 'Firmesa i porfia' / Lo Desengany.

Il·lustració i Neoclassicisme (segle XVIII)

La Il·lustració comporta avenços com el pensament racional en la filosofia (Isaac Newton, Voltaire, Jean-Jacques...).

L'Encyclopédie francesa és l'avanç més destacat de la Il·lustració.

Neoclassicisme: es recuperen els autors grecs i llatins (Aristòtil, Horaci, Ciceró...). El neoclassicisme s'oposa al Barroc, i es posa de moda l'ensenyament i ús de la retòrica, que és una disciplina que elabora estratègies per convèncer. Ciceró va ser el màxim exponent de la doctrina en l'època clàssica.

Es reprèn la tragèdia, i Shakespeare assenta 3 actes de 5 escenes cadascun.

Joan Ramis - Lucrècia.

Romancer: recull de poemes i cançons populars.

Cançoner popular: recull de cançons molt antigues de tipologia diversa.

Bandolerisme: conjunt de lladres que robaven als rics per donar-s'ho als pobres.

Entremes o sainet: peça curta dramàtica, d'un sol acte, de caràcter còmic o burlesc.