Literatura Catalana: Guia Completa de Moviments i Autors Clau

Narrativa Medieval: 1r Parcial

Llibres de Cavalleries vs. Novel·la Cavalleresca

1: Es va desenvolupar més a la llengua castellana.

2: Es va desenvolupar més a la llengua catalana.

Curial e Güelfa: Obra Clau de la Novel·la Cavalleresca

Una de les obres més importants de la novel·la cavalleresca catalana. Va ser una novel·la anònima, però un possible autor pot ser un majordom que es deia Enyego d'Àvalos. El llibre consta de tres parts; narra la biografia de Curial, un jove sense fortuna que és acollit per Güelfa, una dama vídua, noble i més gran que ell, que el protegeix i de qui s'enamorarà. Curial viurà moltes aventures cavalleresques i, tot i que jura fidelitat i amor a Güelfa, es relacionarà amb dues dames, Laquesis i Camar, però, finalment, es casarà amb Güelfa.

Tirant lo Blanc: L'Obra Mestra de Joanot Martorell

L'autor és Joanot Martorell. Tirant lo Blanc es divideix en 5 parts:

• Primera part: «Tirant a Anglaterra». Pel camí, Tirant es troba un ermità que li donarà un llibre per ser un bon cavaller, i Tirant n'aprèn. A més, Tirant guanyarà el torneig d'Anglaterra.
• Segona Part: «Tirant a Sicília». Sicília pateix un atac dels turcs que rodegen l'illa, i Tirant mostra la seva intel·ligència naval i derrota els turcs.
• Tercera Part: «Tirant a l'Imperi Grec». Tirant s'enamora de Carmesina, emperadriu de l'Imperi Grec, i guanya les batalles contra els turcs.
• Quarta Part: «Tirant al Nord d'Àfrica». Tirant intenta convertir els infidels en cristians. Després, torna cap a l'Imperi Grec.
• Cinquena Part: Tirant i Carmesina es casen perquè han guanyat els turcs. Tirant mor per un refredat; Carmesina i l'emperador moren de pena.

Jaume Roig i L'Espill: Crítica Social del Segle XV

Jaume Roig va ser un metge valencià del segle XV. Va arribar a ser metge de la dona del rei Alfons el Magnànim. L'any 1460 va escriure L'Espill, una obra que es narra en primera persona perquè pretén ser una autobiografia. És una novel·la on s'ataca les dones.

L'Espill consta de 4 llibres:

• Primer llibre: «La joventut». Explica tot allò que ha hagut de passar i recuperar.
• Segon llibre: «De quan fou casat». Explica els seus quatre fracassos matrimonials.
• Tercer llibre: «De la lliçó de Salomó». Explica que el personatge vol casar-se amb una parenta seva; aleshores se li apareix Salomó, un savi.
• Quart Llibre: El protagonista decideix fer cas de Salomó i es retira de València, decidint estar apartat de les dones.

Joan Roís de Corella: Poeta de Transició

Era un autor de transició que venia d'una família aristocràtica i tenia estudis religiosos. En les seves obres utilitzava la prosa i el vers alhora. Les seves obres eren dedicades a Caldesa i a la Verge Maria.

• Llibres amb temàtica religiosa: Cartoixà, Psalteri, L'oració.
• Llibres amb temàtica profana: La Tragèdia de Caldesa, Parlament que s'esdevenc a casa de Berenguer Mercader.

El Barroc: 2n Parcial

Característiques del Barroc

El Barroc apareix al segle XVII, entre les èpoques del Renaixement i la Il·lustració. Es perden conceptes i està influenciat per d'altres.

Francesc Fontanella: Poesia Barroca Catalana

• Va ser un autor d'obres poètiques.
• Utilitzava la burla i la ironia.
• Principals referents del Barroc Castellà: Garcilaso.
• La seva poesia:
  • Tema amorós.
  • Reflexió filosòfica.
  • Paròdia.
  • Sàtira.
  • Recreació de cançons populars.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

• Va seguir els models poètics dels autors del Segle d'Or.
• La seva poesia barreja elements cultes i populars.
• Els seus poemes eren elegants i de temàtica amorosa i burlesca.
• La seva obra en poesia:
  • Teresa de Jesús.
  • A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava el cabell en un terrat amb una pinta de marfil.
  • Conceptisme: en pocs versos, moltes idees.
  • Culteranisme: allargar allò que mereix més extensió.

Joan Ramis: Teatre Neoclàssic i Tragèdia

• Va ser advocat, historiador i dramaturg que pertanyia a un grup que es dedicava a traduir obres llatines, franceses i italianes.
• El seu teatre era culte i ambiciós, en versos alexandrins apariats, i estava inspirat en les tragèdies neoclàssiques franceses.
• Obres més importants:
  • Lucrècia.
  • Arminda.
  • Rosaura o el més amor constant.

Lucrècia és una obra que tracta sobre una dama romana que és ultratjada per Sextus Tarquinius. Lucrècia, a fi de defensar el seu honor i el del seu marit, s'acabarà donant mort amb un punyal. Després d'aquest fet, Brutus incita el poble romà a revoltar-se, i aquesta derrota significarà la fi de la monarquia romana.

El Renaixement a la Literatura Catalana

És el període en què es reivindiquen els clàssics. Destaquen autors com Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.

Pere Serafí: Pintor i Poeta Renaixentista

• Va ser pintor, poeta i feia propaganda.
• L'any 1565 va publicar el llibre Dos Llibres de Pere Serafí, que tracta de 170 poemes de poesia vulgar.
• Els poemes que més el van influenciar van ser els clàssics i March.

Joan Timoneda: Editor i Recopilador de Cançons

• Era escriptor, editor i recollia cançons populars.
• L'obra més important era Flor de Enamorados, que era un recull de cançoners.

Cristòfor Despuig: Els Col·loquis de Tortosa

• Va escriure diàlegs sobre els Països Catalans. El més important va ser Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
• Tractava de sis col·loquis entre tres personatges (Livi, Fabi i Don Pedro) on tracten temes socials, lingüístics i de la ciutat de Tortosa.

Assaigs dels Segles XIX i XX

• Baldiri Reixac: Institucions per a l'ensenyança de minyons.
• Josep Pau Ballot: Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

Poesia Popular Catalana: Característiques i Gèneres

• Característiques:
  • Anònimes.
  • Transmissió oral.
  • Adaptades segons el país.
  • Cada persona ho diu diferent.
• Gèneres:
  • Goigs: Composicions religioses acompanyades de melodies on es lloa les figures religioses.
  • Nadales: Composicions circumstancials de l'època de Nadal.
  • Cançons de bandolers: Poemes narratius que expliquen la vida dels bandolers.
  • Corrandes i cançons de pandero: Les corrandes són poemes de 4 versos de 7 síl·labes de temes diversos, i les cançons de pandero, composicions improvisades.

El Romanticisme Literari: Característiques Essencials

Les seves característiques són:

• Subjectivitat.
• Pessimisme.
• Inspiració.
• Obra inacabada.
• Nit, foscor, extravagància i exageració.
• Llibertat literària.
• Fantasia, imaginació i somnis.
• Reivindicació del canvi.

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

És el moviment que emprèn la recuperació de les senyes d'identitat de Catalunya i de la llengua literària. Els seus objectius són:

• Reconstruir la història de l'Edat Mitjana.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la literatura oral.
• Codificar i depurar la llengua que es recuperava.
• Crear literatura.
• Potenciar les institucions existents (Reial Acadèmia de Bones Lletres) i crear-ne de noves (Jocs Florals).

Els Jocs Florals: Concurs Literari i Lema

• Concurs literari que impulsa la literatura. L'any 1859 es va inaugurar el primer concurs, i els seus creadors van ser Víctor Balaguer i Antoni Bofarull.
• El seu lema és «Pàtria, Fe i Amor».
• Característiques de la poesia de l'època:
  • Exaltació nacional.
  • Paisatge.
  • Reivindicació de la llengua pròpia.
  • Presència d'amor i religió.

Tercer Trimestre: Autors i Moviments Clau

Narcís Oller: Mestre de la Narrativa Catalana

• Autor més important de la narrativa catalana.
• Comença a escriure en castellà, però acabarà escrivint en català, ja que troba una manera d'escriure pròpia.
• Obres més importants:
  • La Papallona: novel·la a mig camí, obra inacabada.
  • L'Escanyapobres: el tema és l'avarícia dels diners.
  • Vilaniu: el tema és la calúmnia. Tracta els vicis i la mesquinesa moral d'una vila provinciana al voltant de les relacions dels protagonistes.
  • La Febre d'Or: és la novel·la més realista, fa un retrat de la burgesia en la qual l'afany de fer diners i de consolidar la posició social fa oblidar les ètiques i morals.
  • La bogeria: novel·la més realista, el tema principal és la natura, pretén estudiar científicament les lleis de l'herència de la bogeria de pares a fills.
  • Pilar Prim: aquest text expressa l'evolució literària de l'autor i de les tendències de l'època.

El Costumisme: Novel·la Històrica vs. Quadre de Costums

El Modernisme Català: Art, Cultura i Societat

• Característiques:
  • El Modernisme no és un moviment exclusivament català.
  • Apareix en moltes altres arts.
• El Modernisme és el procés pel qual es transforma la cultura catalana tradicional en una cultura europea moderna.
• Comença quan Jaume Brossa publica un document a la revista L'Avenç que es diu Viure del Passat.
• Regeneracionistes: entenen l'art com un instrument essencial per al canvi social, rebutgen els valors tradicionals i conservadors de la burgesia.
• Esteticistes: defensen el concepte de «l'art per l'art», i l'entenen com un objecte amb un valor intrínsec.

Miquel Costa i Llobera: Poeta Modernista

Va escriure cinc llibres:

• Poesies.
• De l'agre de la terra.
• Tradicions i fantàsies.
• Visions de Palestra.
• Horacianes.

Joan Alcover: Poesia i Reflexió

Va estudiar dret i es va dedicar a escriure; va ser advocat i polític. Va escriure les seves obres tant en català com en castellà.

Obres destacades:

• Cap al tard (1903): El poeta reflexiona sobre allò que ha perdut. Inclou:
  • Elegies (6).
  • Cançons de Serra (14).
• Poemes bíblics: Expliquen la Bíblia.

La Novel·la Modernista: Temes i Renovació

• Renovació del gènere: l'ús de símbols.
• Tema principal: l'enfrontament de l'artista (diferencialment intel·ligent) contra una massa amorfa, cega i destructiva.
• Artista vs. Societat.
• Jo vs. Massa.
• Individu vs. Entorn.

La Novel·la Simbòlica: Elements i Característiques

Caracteritzada per la unificació d'alguns elements naturalistes, tot i que modificant-los, com ara el determinisme de Zola i l'enfrontament de l'artista diferenciat i intel·ligent.

Solitud de Víctor Català: Anàlisi de l'Obra

Màxima representant: Víctor Català. La protagonista, Mila, farà un canvi d'individualització pujant amb el seu marit, en Maties, a l'ermita de Sant Ponç.

El Teatre Modernista: Simbolisme i Regeneracionisme

Santiago Rusiñol: Dramaturg i Artista Modernista

Les tres obres més importants van ser:

• L'auca del senyor Esteve.
• L'alegria que passa.
• Cigales i formigues.

Ignasi Iglésias: Teatre Social i Compromès

Obra més important:

• El cor del poble.

Joan Puig i Ferreter: Obra Dramàtica Destacada

Obra més important:

• Aigües encantades.

Juli Vallmitjana: Contribucions al Teatre

Obra més important:

• El casament d'en Lluís Quincalla.

Adrià Gual: Innovació Teatral i Simbolisme

Obra més important:

• Misteri de dolor: triangle amorós entre Mariagna, Mariagneta i Silvestre.

El Noucentisme: Ideals i Figures Clau

• L'any 1906 esdevé clau en la definició del Noucentisme perquè es publica:
  • Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana.
  • Eugeni d'Ors comença a escriure El Glossari.
  • Josep Carner publica l'obra Fruit Saborós.
• El Noucentisme: és un moviment cultural que representa els idearis socials i polítics de la burgesia.
• Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.