Literatura catalana: Guerra civil, postguerra, Valor i Rodoreda

Guerra civil i postguerra (fins als anys 70)

Al juliol de 1936, una part de l'exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la Segona República. Va començar així la Guerra d'Espanya entre els republicans i els feixistes. El 1939 la Guerra d'Espanya es donava per acabada i comença per al nostre país una nova etapa marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic, d'ideologia feixista. Els nostres escriptors no van tenir altres opcions que l'exili o escriure en castellà, de forma que es va trencar la continuïtat de la literatura en la nostra llengua.

Censura, publicacions i premis

Pel que fa a la narrativa, aquest gènere fou el que més va acusar la forta censura franquista, ja que la narrativa, sobretot la novel·la, per tal d'arribar al públic requereix d'editorials que tinguin permís per a publicar. El 1946 es van concedir els primers permisos per publicar en català de manera restringida. El 1947 es convocaren per primera vegada els premis Joanot Martorell (de novel·la) i el Víctor Català (de narrativa curta). A la dècada dels seixanta es creen empreses que aposten econòmicament per la publicació de novel·les en català.

Tipus de narradors

A l'hora d'estudiar els narradors els podem classificar en:

• Narradors que segueixen la tradició de la novel·la d'anàlisi psicològica.
• Narradors que escriuen obres realistes.
• Narradors que fan una narrativa imaginativa.
• Narradors preocupats per assajar procediments innovadors.

Enric Valor

Durant els anys de la dictadura franquista, la producció literària i narrativa d'Enric Valor va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica catalana, amb obres com Millorem el llenguatge (1971) i La flexió verbal (1983). Durant aquests anys la seua tasca literària es concreta únicament amb l'aparició de la novel·la L'ambició d'Aleix i la seua obra més coneguda, Rondalles Valencianes. A Valor li interessà aquest gènere perquè representa una veritable manifestació cultural del seu país, del seu territori, i li permeté la creació d'un món literari fascinant.

Des que es va publicar la seua primera novel·la, Enric Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. En general, les seues obres narren a la perfecció la vida social del sud del País Valencià, ja que vol deixar constància d'un món perdut: el de finals del segle XIX i les tres primeres dècades del segle XX. Descriuen la natura amb una gran riquesa lèxica i una frase elegant, sense lirisme, com a rerefons de la lluita d'uns homes per sobreviure dia a dia. Formalment, presenten un domini absolut del llenguatge, en tots els registres i en totes les variants dialectals.

En efecte, aquesta producció ha estat poc coneguda i injustament poc valorada, probablement per seguir els models narratius psicològics i realistes d'abans de la guerra. Però Enric Valor sí que es deixà influir per alguna de les innovacions de l'època.

Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda se centra en la història i anàlisi dels personatges. Aquests personatges solen ser femenins que lluiten contra els seus enemics i descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. A través d'ells, Rodoreda mostra una visió del món pessimista i de la situació de la dona en aquells moments. Des d'aquest punt de vista, la seua producció s'insereix en el corrent de narrativa psicològica continuadora dels models de preguerra i conté, a més, tota una reflexió sobre el pas del temps resumida en les seues tres novel·les principals: Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat.

La narrativa rodorediana és també simbòlica, ja que hi ha presència de molts detalls i objectes quotidians que esdevenen símbols i que ajuden a perfilar el procés de formació del personatge. Un subjectivisme progressiu que deriva en l'última etapa de producció i que fa que l'estil de la seua prosa resulti poètic.

Ja en la seua última etapa de producció, destaca l'ús de l'escriptura parlada, tècnica que serveix com a vehicle d'aquest subjectivisme narratiu.