Literatura Catalana: Gèneres Tradicionals, Teatre i Renaixença (Segles XVI-XIX)

Gèneres Poètics Tradicionals (Segles XVI-XVIII)

Al costat de la literatura escrita i d’autor conegut que hem vist fins ara, cal recordar que hi va haver una literatura anònima que es transmetia oralment de generació en generació: és l’anomenada literatura popular i tradicional.

Característiques de la Literatura Popular

• És transmesa oralment.
• És anònima.
• Va íntimament lligada a la música i el cant.
• Té un caràcter més uniforme i regular que la culta.
• Expressa la sensibilitat, la concepció del món i els mites de tota una col·lectivitat.
• Compleix funcions diverses i la trobem en tots els àmbits de la vida.

Temes i Composicions Tradicionals

Els Goigs

Són cançons adreçades als sants i a la Mare de Déu per demanar un favor.

Corrandes i Cançons de Pandero

Acompanyaven les feines diàries, sobretot les del camp.

Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral

Aquests personatges eren mitificats en aquestes cançons per dos motius: primer, perquè repartien part dels beneficis entre els pobres, i segon, perquè sovint robaven als representants del poder reial.

El Teatre Tradicional

Teatre Religiós

Hi trobem obres agrupades segons el cicle litúrgic:

1. Primer cicle: Cicle de Nadal – Els Pastorets
2. Segon cicle: Cicle de Pasqua – La Passió
3. Tercer cicle: Cicle Marià – El Misteri d’Elx
4. Quart cicle: Cicle Hagiogràfic – Sobre les vides dels sants.

Teatre Profà

Les representacions teatrals, a poc a poc, van abandonar els recintes de les esglésies i van passar a representar-se en llocs públics. Aquest fet es dona primer en les obres religioses i, a partir d’aquí, van sorgir les profanes.

Principals Manifestacions del Teatre Profà

• Els Entremesos: Són obres curtes que es feien enmig d’unes altres de llargues.
• Els Sainets: Són obres que caricaturitzen comportaments típics de les diferents classes socials.

El Teatre Neoclàssic del Segle XVIII

El teatre neoclàssic del segle XVIII recorre als temes de la història i la mitologia grega i romana. Els drames es divideixen en 3 actes i respecten les tres unitats clàssiques (lloc, temps i acció).

És a Menorca on arrela aquest moviment, ja que l’illa es trobava sota la dominació anglesa, fet que va permetre l’arribada de nous corrents culturals i l’expressió en català.

Joan Ramis, autor menorquí, va escriure diferents peces teatrals, entre les quals destaca Lucrècia, que tracta el tema de la fidelitat matrimonial i la lluita contra la tirania.

La Renaixença Catalana (Segle XIX)

A tot Europa, el segle XIX és el del Romanticisme. A Catalunya, aquest moviment pren una fesomia pròpia i es denomina Renaixença. Alguns dels valors de la Renaixença, que primer va ser un moviment minoritari, però que als anys setanta ja era generalitzat, són:

1. Retornar la personalitat pròpia a la literatura catalana, tot potenciant-ne els valors específics i diferencials:
   • La llengua, la literatura, la història i el dret, sobretot.
2. Implicar gran part de la població i les classes dirigents, fet que més endavant va trobar formulacions polítiques en la creació de diversos partits catalanistes.
3. Mitificar l'Edat Mitjana (època històrica fonamental en la història de Catalunya).
4. Revaloritzar les llegendes i les tradicions; és durant la Renaixença que s’apleguen en forma escrita.
5. La industrialització i el creixement urbà, conjuntament amb l'ascens de la burgesia catalana, van contribuir a la consolidació de la Renaixença i van obrir el camí a futurs moviments culturals i socials.

Gèneres i Autors Clau de la Renaixença

• Poesia: Jacint Verdaguer (Olot)
• Narrativa: Narcís Oller
• Teatre: Àngel Guimerà