Literatura Catalana: Franquisme, Valor, Rodoreda i Actualitat

Context Sociopolític i Producció Narrativa (Postguerra-Anys 70)

La victòria franquista va ser una mena de "grau zero" per a la nostra literatura. Podem diferenciar tres etapes del règim:

• Primers anys: Marcats per la por i una forta repressió. L'aplicació de les noves lleis totalitàries i uniformadores, com la censura cap als escriptors de l'estat i l'impediment de l'ús de la nostra llengua, abocaren milers de persones a l'exili i la clandestinitat per poder sobreviure.

Els escriptors clandestins hagueren de romandre en silenci, però aconseguiren organitzar reunions clandestines a cases com la de Carles Riba o Miquel Adlert. Això va permetre enllaçar autors de diferents parts i èpoques. Alguns clandestins foren J.V. Foix, Llorenç Villalonga, Xavier Casp, Maria Beneyto, Gabriel Ferrater, E. Valor i Josep Pla.

Els exiliats fugiren cap a Hispanoamèrica i França, encara que l'ocupació nazi va fer que alguns tornessin a Espanya i s'unissin a la resistència clandestina. Els que es van quedar van suplir la falta de mitjans amb entusiasme i voluntat. Alguns exiliats foren C. Riba, Pere Calders, Joan Oliver (Pere Quart) i Mercè Rodoreda.

Temps després, Franco hagué de liberalitzar una mica el règim dictatorial per aparentar progrés enfront d'Europa. Així doncs, es crearen editorials i s'organitzaren actes públics i literaris en la nostra llengua. Els seixanta foren l'inici de l'esperat canvi.

Els canvis socials i econòmics ajudaren a la normalització de la nostra llengua, a través de revistes, la ràdio o nous premis literaris. Cal destacar dos fenòmens del moment:

• Un nou corrent teatral, caracteritzat per la crítica social i el caràcter lúdic.
• La Nova Cançó: un grup de cantants revolucionaris que protestaren contra la dictadura a través de les seves cançons.

Cal destacar, d'aquesta època, a Benet i Jornet, Montserrat Roig o als cantants Raimon i Lluís Llach.

Enric Valor

Enric Valor i Vives fou un narrador i gramàtic valencià del segle XX. Fou un dels pocs novel·listes del seu moment, i jugà un important paper en la recuperació de la lexicografia valenciana i en la normalització de la nostra llengua.

Provinent d'una família rural, Enric Valor desenvolupà una faceta d'activista polític a través del periòdic on escrivia. Amb la victòria de Franco, hagué de centrar-se en la producció literària, fins que el règim començà a afeblir-se i pogué dedicar-se a la seva obra lingüística.

La seva obra literària destaca, d'una banda, per la creació de les Rondalles Valencianes, on recopila i dóna caràcter literari a una sèrie de rondalles populars valencianes, i d'altra banda, per la producció novel·lística, que és la seva vertadera passió.

Enric Valor es caracteritza per la reelaboració del model de novel·la tradicional, per la important relació i tractament amb la terra, per l'enorme riquesa del seu vocabulari, i per la revisió i anàlisi de les diferents classes socials, reflexionant sobre els esdeveniments contemporanis que sotragaren l'Espanya del segle XX.

Les seves novel·les més importants són:

• L'ambició d'Aleix: on la narració de la història queda un tant desplaçada per la importància de la descripció emotiva del paisatge.
• El Cicle de Cassana: format per Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó, on, a partir de la seva experiència, ens conta de manera autobiogràfica indirecta el seu desenvolupament psicològic, des de la joventut fins a la maduresa.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda és la millor escriptora contemporània catalana. De jove fou periodista política, amb la qual cosa la repressió franquista la va abocar a l'exili, primer a França i després a Ginebra. Durant aquest temps, Rodoreda continuà la seva producció literària i guanyà diversos premis literaris en la nostra llengua.

La seva obra està marcada per la Guerra Civil espanyola, moment de pèrdues i infelicitat, convertint-se així en una mena d'autobiografia, cosa que li dóna un major realisme als fets que conta, i una reflexió sobre la feminitat i l'amor. Així doncs, la novel·la de Rodoreda és el resultat de les seves experiències polítiques, vitals, intel·lectuals i literàries.

Rodoreda ens mostra la complexa psicologia dels seus personatges i l'evolució d'aquesta al llarg de la novel·la a través de l'abundància de monòlegs, arribant al punt de conèixer les complicacions de les seves ments i donant-los una sensació de vida que els fa únics.

Distingim tres etapes en la seva obra:

• Joventut: la qual rebutja per estar caracteritzada per la falta d'experiència (Aloma).
• Maduresa: on reflecteix la pèrdua de joventut de les dones (La plaça del Diamant).
• Vellesa: on recorda la infantesa i plasma la vellesa i la mort, tot des d'un punt més místic i simbòlic, trencant els paràmetres del temps i l'espai (Mirall Trencat).

Les seves obres més importants són:

• Aloma: on conta la introducció al món adult de la innocent Aloma.
• La plaça del Diamant: on narra l'evolució de la jove Colometa, que ha de créixer i enfrontar-se a la duresa del seu temps tota sola per poder sobreviure.
• Mirall Trencat: on el lector ha d'unir els trets que defineixen cada personatge per poder comprendre el significat total i la psicologia de l'obra.

Literatura dels 70 a l'Actualitat: Tècnica Literària i Sociocultura

Els escriptors dels 70 hagueren d'enfrontar-se a la marca d'una tradició sòlida i d'uns models literaris que podien imitar i al fet que no havien pogut aprendre a llegir ni escriure en la llengua pròpia. Hi sorgiren dos grups d'escriptors; uns pocs que es llançaren a la renovació i la indignació literària, com Baltasar Porcel, i uns altres que seguiren amb plantejaments de la novel·la psicològica i realista, com Montserrat Roig.

En un primer moment, la creació de premis literaris fou com un paradís per a la literatura catalana, on entraven en contacte autors i lectors. Però, temps després, l'excés de convocatòries dificulta el seguiment de grans aportacions literàries. La novel·la fou un reflex de la inquietud social, plasmant una rebel·lió que, malgrat acabà en fracàs, fou el testimoni de la transformació moral espanyola.

Se'n distingeixen tres tipus:

• La novel·la de la fugida i el retorn: on el fugitiu s'exilia voluntàriament buscant una societat que permeti l'alliberament i sol la seva frustració personal, per acabar adonant-se que no funciona (Ramona, adéu de Montserrat Roig).
• La novel·la de gènere: que treballa tot tipus de gèneres (Jaume Fuster amb De mica en mica s'omple la pica).
• L'antinovel·la: on es trenca amb la narrativa tradicional i la divisió dels gèneres literaris (Realitat o ficció, de J. Gandia i Dentadura postissa).

A València se celebren els Premis Octubre, símbol de la normalització de la nostra llengua, amb figures tan representatives com Josep Lozano.