Literatura Catalana sota el Franquisme (1939-1970)

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1970)

El triomf del franquisme va significar l'inici d'un llarg període de repressió de les llibertats i de foscor cultural. Es poden distingir tres etapes en el franquisme:

Primera Etapa (1939-1946)

Dins de la dictadura franquista van haver-hi canvis com:

• Prohibició de l'ús de la llengua catalana en àmbits de prestigi.
• Abolició de la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics.
• Permís per a parlar català en l'àmbit familiar.
• Tolerància d'activitats en valencià folklòriques i religioses.

Els intel·lectuals que havien donat suport a la Generalitat es van haver d'exiliar i van tenir dificultats per publicar. Aleshores, van crear revistes literàries. Després, va haver-hi una repressió més dura, i la novel·la catalana va reaparèixer lentament. Els novel·listes exiliats preferien editar les seves obres a Catalunya.

Segona Etapa (1946-1955)

La fi de la Segona Guerra Mundial va significar una lleu liberalització de l'ambient. La literatura catalana, tot i que molt lentament, va sortir de la clandestinitat i va tornar a ser pública. Van reaparèixer o van néixer editorials.

Tercera Etapa (1955-1970)

Van aparèixer dues generacions:

• Escriptors formats i, en alguns casos, ja coneguts abans de la guerra, que havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública.
• Escriptors més joves que iniciaven aleshores la seva tasca intel·lectual.

Tendències Literàries del Període

Els escriptors exiliats arreu d'Europa i Amèrica van crear, malgrat les dificultats, una literatura dominada per l'enyorament del país i el desarrelament. La lleu liberalització va permetre entrar en contacte amb els corrents europeus, especialment amb l'existencialisme.

Les tendències van ser molt variades:

• Novel·la fantàstica i d'evasió.
• Narrativa psicològica: Ja important en el període de preguerra, continua sent atractiva per a alguns autors com Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga, dels quals sorgiran algunes de les millors obres del període.
• Narrativa realista: Corrent que es dóna a tot Europa i que reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra espanyola i europea.
• Des de l'exili es van produir un seguit d'obres que volien, d'una banda, donar testimoni dels esdeveniments viscuts durant la guerra.
• Altres corrents: Alguns autors reelaboren en les seves obres les tècniques de la novel·la realista vuitcentista.