La literatura catalana de finals del XIX i principis del XX

El Modernisme

És el moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911. Va pretendre modernitzar la cultura catalana i va ser un moviment complex amb matisos i contradiccions, amb dues grans tendències:

L'esteticisme

Engloba les obres dels autors partidaris del caràcter sublim de l'art i d'un estil ple de símbols decadents.

El regeneracionisme

Reflecteix la preocupació pel paper de l'individu i de l'artista en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial i que cal transformar.

La poesia modernista

Es pretén renovar la versificació i la temàtica. Es tradueixen els grans poetes europeus contemporanis i els clàssics, es valora la poesia sincera que expressa l'experiència de la vida i es produeix una obertura cap a diversos corrents europeus, que els autors incorporaran a les seves trajectòries poètiques.

Joan Maragall (1860-1911)

La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, traduccions, un important epistolari, assaigs i poesia. Això li va servir per expressar els seus sentiments més íntims sobre la vida i la condició humana, la mort i la transcendència, la història i l'actualitat de Catalunya, el paisatge i la natura.

La narrativa modernista

Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics, amb un llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars amb fórmules molt més elaborades.

Autors destacats

• Raimon Casellas
• Prudenci Bertrana
• Josep Pous i Pagès
• Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) (1869-1966): la seva obra cabdal és la novel·la Solitud, on la Mila lluita contra les forces d'un món hostil i, sobretot, contra la brutalitat masculina.

El teatre modernista

El seu procés de modernització es concreta en diferents aspectes: traducció d'obres clàssiques universals, representacions d'obres dels autors europeus del moment, creació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, etc. Les produccions dramàtiques modernistes s'emmarquen en les dues tendències:

• Esteticisme: amb un dramaturg com Adrià Gual.
• Regeneracionisme: amb autors com Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès i Josep Puig i Ferrater.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Va oscil·lar entre aquests dos plantejaments. Va adaptar per a l'escena L'auca del senyor Esteve, on contraposa aquestes dues visions i crea una al·legoria molt reeixida de l'enfrontament entre la societat burgesa i els artistes.

El Noucentisme (1906-1923)

Trenca amb el Modernisme, però no amb la tasca de normalització cultural. L'any 1906 es van produir una sèrie de fets que assenyalen l'inici del moviment:

• Eugeni d'Ors comença a publicar el Glossari a "La Veu de Catalunya", columna periodística des de la qual difon el seu ideari.
• Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner.
• Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica.

Des del govern es dona impuls a la cultura catalana i això provoca un procés de transformació social i cultural. Per aquest motiu, el Noucentisme acaba el 1923, quan el govern català és enderrocat per la dictadura de Primo de Rivera. La política d'Enric Prat de la Riba era essencialment cultural i entre 1903 i 1915 es van crear unes institucions vitals per a la normalització del país:

• 1903: Es van crear els Estudis Universitaris Catalans.
• 1906: Es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans.

Característiques del Noucentisme

• Gust per l'ordre, la perfecció i la bellesa formal.
• Retorn als temes i valors clàssics grecoromans.
• Conreu excessiu de la poesia com a gènere més culte i apropiat per transmetre les teories noucentistes.
• Creien en quatre conceptes clau:
  • Imperialisme: dominat per la burgesia, que manifesta la voluntat d'expansionar-se econòmicament o políticament sobre altres pobles.
  • Civilitat: la ciutat és portadora d'uns valors socials que garanteixen l'ordre i afavoreixen la classe burgesa.
  • Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura.
  • Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic.

Autors destacats

Josep Carner (1884-1970)

Expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant, ric en recursos i vocabulari, els tòpics del Noucentisme. La temàtica dels seus poemes és variada: paisatges i figures de Catalunya, la bellesa femenina, el pas del temps i la seva pròpia vida interior. Ho retrata tot amb tendresa i ironia, i exalça com a valor principal tots els aspectes de la vida.

Eugeni d'Ors

Assagista i principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa del moviment.

L'Avantguardisme (a partir de 1916)

A Europa va tenir molta força i a Catalunya només va tenir algunes manifestacions.

Les avantguardes

Són nous plantejaments estètics, culturals i filosòfics que busquen un trencament amb allò establert, basat en la potenciació de valors com la irracionalitat, l'absurd, l'instint i la destrucció de la tradició, la vulneració de les normes gramaticals i de puntuació, i l'alteració del significat habitual de les paraules.

El Futurisme

Va néixer a Itàlia, impulsat per Tommaso Marinetti. S'interessava per les idees derivades del món de les màquines i tot allò associat a una època d'expansió dels elements mecànics i de la tecnologia en general. Tracta valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en elements com l'ús de lletres diferents, les paraules en llibertat, els cal·ligrames, la destrucció de la sintaxi convencional, etc.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

És el principal representant d'aquest moviment. El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distintiu de la seva poesia. En els seus primers llibres expressa l'atracció que els invents moderns provocaven en els futuristes.

El Cubisme

Es basa en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat, anant en contra del concepte bàsic de la representació de la realitat tal com és. Picasso va ser un dels seus iniciadors.

El Surrealisme

Està basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntics que la realitat exterior. Les seves obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural.

J. V. Foix (1893-1987)

Va fer una lectura molt personal de les avantguardes, fins al punt de fer una síntesi magnífica entre les propostes d'aquestes tendències i la tradició poètica catalana, occitana i italiana medievals.

El Dadaisme

Representa la protesta contra la civilització que havia provocat la Primera Guerra Mundial. Defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que representi l'expressió tradicional.