Literatura Catalana: Evolució i Tendències (Postguerra - Actualitat)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,6 KB
Context Sociopolític i Transformacions Literàries (Postguerra - Anys 70)
El franquisme va ser un període negatiu en els aspectes polític, social i cultural, amb repressió contra la llibertat d'expressió i les llengües diferents del castellà. La novel·la europea va experimentar transformacions: narrador omniscient a observador, discurs directe a indirecte lliure, monòleg tradicional a interior, desaparició del concepte d'heroi i una nova concepció del temps. La narrativa catalana de postguerra va patir la censura i va buscar recuperar el contacte entre lectors i autors.
- Narrativa psicològica (40-60): existencialisme de Sartre i Camus.
- Narrativa fantàstica (50): màgia, sorpresa i ironia, Pere Calders.
- Narrativa realista (60): retrata la realitat i denuncia les injustícies, Enric Valor.
- Narrativa experimental (70): Manuel de Pedrolo.
Tendències de la Poesia (Postguerra - Finals Anys 70)
La poesia de postguerra va ser el gènere més dinàmic, ric, segur i estable, però va destacar el silenci imposat i la censura que van patir els poetes. La poesia hermètica va provocar l'evasió de la realitat.
- Poesia de tradició simbolista (40): Josep Carner i Carles Riba.
- Poesia de tradició avantguardista (50): experimentació del llenguatge i els recursos visuals (Brossa i Fuster).
- Poesia de tradició realista (60-70): orientació cap al realisme social i denúncia de la realitat (Estellés, Espriu).
La poesia dels 70 es va caracteritzar per la progressiva pèrdua de mestres i l'aparició de noves generacions.
Renovació Teatral (Postguerra - Anys 70)
Aquest llarg període va estar marcat per problemes. Del 39 al 46 hi va haver una gran repressió que va afectar el teatre. Als 50, el teatre religiós i popular va començar a ser permissiu. Als 60-70 va començar una gran influència exterior amb B. Brecht, que va incorporar el teatre èpic o d'idees. D'altra banda, el teatre de literatura catalana va aparèixer a Catalunya amb les companyies i al País Valencià amb el sainet i el teatre religiós. Com a conclusió, durant aquests anys es va recuperar el teatre en valencià, encara que va ser difícil, i a més es va fer públic.
Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat
Amadeu Fabregat, amb l'Assaig d'aproximació a "Falles folles fetes foc", va passar del realisme a l'experimentalisme. Els autodidactes van publicar en dues llengües (bilingüisme literari) i els subgèneres que més van destacar van ser el policíac, l'històric, el de ciència-ficció i el romàntic.
- Anys 70: Narrativa psicològica amb Carme Riera, experimentació narrativa amb Quim Monzó i narrativa històrica amb Lozano.
- Anys 80: Narrativa policíaca amb Ferran Torrent i el realisme brut propi d'un ambient urbà, burgès, consumista i conformista.
La narrativa actual canvia d'estructura i es consoliden autors anteriors com Bodí. La quantitat no és igual a la qualitat.
Característiques de la Poesia Actual
Va aparèixer una nova generació que es va caracteritzar pel rebuig de l'estètica realista dels autors anteriors, la preocupació pel llenguatge, cosmopolitisme, experimentació formal i reflexió sobre la poesia com a tema del poema. Hi ha tanta diversitat que no destaca ningú; a més, la poesia sempre ha ocupat un lloc secundari, però això indica que ha disminuït el nombre de poemes comprats, però no el nombre dels publicats.
Característiques Bàsiques del Teatre Actual
Als 60 es va rebutjar el teatre comercial i va aparèixer el teatre independent com a instrument de lluita. Aquest teatre no admet la representació única i estableix diferències entre el teatre i la literatura dramàtica. És per això que el teatre independent deixa enrere el text i incorpora el gest, la música, el mim, nous escenaris i la recerca d'un públic nou. A finals dels anys 60 van aparèixer els grups teatrals (Joglars, Comediants, Dagoll-Dagom, Xarxa Teatre, Tricicle, La Cubana, Pot de Plom).
D'altra banda, entre els autors-dramaturgs més importants destaquen la presència de Benet i Jornet i Sirera, que van crear els culebrons valencians; i Alberola i Alapont, que són els creadors de "Socarrats". Últimament, el teatre és igual al món audiovisual i és molt important ara eixir als programes de televisió per a ser famós, ja que el teatre no es té tant en compte com la televisió.