Literatura Catalana: Evolució, Gèneres i Autors

Sistema vocàlic

El sistema vocàlic del català consta de 8 sons. Segons la tonicitat, es distingeixen vocals àtones i tòniques. La neutralització és la reducció del sistema vocàlic en posició àtona. Un triftong és la combinació d'un diftong creixent i un diftong decreixent. La dièresi indica la pronunciació de les lletres "u" en els grups "güe", "güi", "qüe" i "qüi", i també s'utilitza per trencar un diftong. Per exemple: pingüí, aigües.

• Òpera: "o" oberta
• Pressió: "o" tancada
• Després: "e" tancada
• Cèrcol: "e" oberta

Diftongs creixents:

• "qua", "qüe", "qüi", "quo"
• "i" o "u" entre vocals
• "i" o "u" a principi de mot (es transcriuen com a "j" o "w")

Casos de no neutralització:

• Adverbis acabats en "-ment"
• Grups "ae" o "ea" en mots compostos

Estructura de la narració

Estructura lineal

Els fets es presenten seguint un ordre cronològic.

• Plantejament: es presenta l'acció i la situació.
• Nus: s'explica l'evolució de l'acció, que augmenta fins a arribar al clímax.
• Desenllaç: on acaba la història.

Estructura no lineal

No segueix un ordre cronològic.

• In media res: començar enmig de l'assumpte.
• Flashback: retrocés en el temps.
• Flashforward: fer saber al lector un fet que passarà més endavant.

Ritme de la narració:

• Descripció: més lent.
• Explicació resumida: augmenta el ritme.
• Diàleg: dóna més vivacitat.

Punts de vista

• Intern:
  • Protagonista: explica en 1a persona.
  • Testimoni: 3a persona, però coneix els fets.
  • Multiselectiu: explica des de diversos personatges.
• Narrador extern:
  • Omniscient total: coneix totes les circumstàncies.
  • Parcial: només explica el que veu.

Temps i espai

• Temps:
  • Històric: època en què succeeix.
  • Narratiu: hores o dies de l'any en què transcorre l'acció.
• Espai: exterior i obert, o interior i tancat.

Personatges

• Plans: simples i no evolucionen.
• Rodons: tenen més complexitat i tendeixen a evolucionar.
• Principals: mouen l'acció.
• Secundaris: no són fonamentals.
• Antagonistes: obstaculitzen el transcurs de l'acció.

Gèneres narratius

Ficció

• Poema èpic: poema narratiu extens que explica les aventures de déus o herois.
• Roman: narració en vers sorgida a França durant el segle XII que tracta sobre les llegendes antigues relacionades amb el rei Artús.
• Conte: narració breu que explica fets extraordinaris.
  • Folklòric: transmès oralment amb funció moralitzadora.
  • Literari: obra d'autor conegut.
• Novel·la breu: narració curta en prosa.
• Novel·la: narració extensa que explica històries fictícies.

No ficció

• Assaig: text narratiu que expressa idees sobre política, etc.
• Memòries: narració autobiogràfica que explica esdeveniments viscuts.

Segles XI-XIII

La primera narrativa és la cançó de gesta, epopeies difoses per joglars. La més coneguda és la Cançó de Roland. El roman, conreat a França, va arribar a Catalunya i va ser el predecessor de la novel·la cavalleresca. Gràcies a la Cancelleria Reial, es va iniciar la fixació de la literatura catalana. Van aparèixer dos tipus de narrativa:

• Prosa filosòfica i didàctica: Ramon Llull (Fèlix o Llibre de les Meravelles). Compren la literatura cristiana i la vol difondre. Considerat el primer clàssic de la literatura catalana.
• Les Cròniques: Jaume I (Llibre dels Feits), Bernat Desclot (Crònica del rei en Pere), Ramon Muntaner (La Crònica), Pere III (La Crònica).

Segles XIV-XV

Crisi dels valors medievals i aparició de la cultura humanística.

• Prosa religiosa i moral: conreada per frares que usen la literatura com a vehicle de predicació. Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.
• Prosa humanística: reflecteix les actituds racionalistes provinents d'Itàlia. Destaca Bernat Metge (Lo Somni).
• Novel·la cavalleresca: nou tipus de narració que s'allunya completament de les novel·les de cavalleria, abandona el tema artúric i adopta un tema realista. Presenta una acció versemblant ambientada en llocs i moments concrets i protagonitzada per personatges de carn i ossos. El protagonista és un cavaller errant. Joanot Martorell n'és un autor destacat.
• Novel·la de cavalleria: relat en francès versificat on s'expliquen les aventures d'un heroi que mostra fidelitat a una princesa.

Segles XVI-XVII-XVIII

• Segle XVI: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, considerada la mostra més important. Catalunya està en una època de decadència pel Decret de Nova Planta i per l'ús del castellà com a llengua. Despuig reivindica el català. L'espill de la vida religiosa, de Miquel Comalada.
• Segle XVIII: Rafael d'Amat, Baró de Maldà (Calaix de sastre). Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana, mostra la riquesa de la llengua popular.

La narrativa popular

• Rondalla: conte folklòric que explica fets imaginaris per distreure.
• Llegenda: narració tradicional on la fantasia és més present, amb un llenguatge més formal. Joan Amades: Folklore a Catalunya.

La Renaixença

Va rebre un nou impuls gràcies a la Revolució Industrial. Va aparèixer la novel·la històrica. L'any 1862 es publica L'orfeneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull. A mitjans del segle XIX va néixer la novel·la realista. A Catalunya, la transició de la novel·la romàntica a la realista va estar propiciada pel quadre de costums, que feia una descripció pintoresca de la realitat. Emili Vilanova n'és un exemple.

La novel·la realista

S'incorpora amb influència del costumisme. Martí Genís i Aguilar, Josep Pin i Soler. Narcís Oller va ser el creador de la novel·la catalana moderna, màxim exponent de la novel·la naturalista (La bogeria).

Modernisme

Moviment que engloba intel·lectuals i artistes que pretenien fer de la cultura catalana una cultura nacional i moderna.

Tendències

• Regeneracionisme: actitud compromesa que parteix de la idea que cal incidir en la societat.
• Esteticisme: actitud escapadissa que concep l'art com a refugi.

Etapes

• Combativa: moment en què apareixen els primers manifestos teòrics.
• Establerta: etapa d'expansió.

Principis establerts per Raimon Casellas

• Integritat
• Intensitat

Autors

• Conflicte simbòlic: Raimon Casellas, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra.
• Didactisme: Josep Maria Folch i Torres, Josep Pous i Pagès.

Noucentisme

Moviment que va ser continuador de l'impuls del Modernisme pel que fa a la modernització, però des d'un programa definit i sota la cobertura de la política de la Lliga Regionalista.

Termes clau

• Intervenir sobre la realitat.
• Arbitrarisme: domini de l'artista sobre l'obra fins a fer-la un model per a la realitat.
• Imperialisme: arbitrarisme aplicat a la política.

Termes subsidiaris

• Classicisme
• Mediterranisme
• Civilitat

Etapes

• Combativa: principals obres de la literatura noucentista.
• Establerta: etapa d'institucionalització de la cultura.

Avantguardisme

Renovació estètica i ruptura dels moviments anteriors. Els moviments provenen del cubisme i el futurisme europeus. El vibracionisme en sorgí.

Cronologia

1915-1924

Gèneres i autors

• Assaig: Eugeni d'Ors.
• Novel·la psicològica: Mercè Rodoreda, Josep Pla.
• Realisme històric: Josep Maria Espinàs.

Autors destacats

• Víctor Català: Solitud
• Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant
• Josep Pla: El quadern gris
• Pere Calders: Aquí descansa Nevares
• Jaume Cabré: Les veus del Pamano