Literatura Catalana: Escola Mallorquina, Rodoreda i Conceptes Clau de Sociolingüística

L'Escola Mallorquina: Context i Autors

Cronologia i Generacions

• Iniciadors (Coincideixen amb el Modernisme a Catalunya): Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
• Segona Generació (Primeres dècades del s. XX, Noucentisme): Miquel, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Tendeixen a la contenció i a l’equilibri.
• Utilitzen una llengua més genuïna.
• S’expressen amb un gran rigor formal i perfeccionisme.
• Llenguatge depurat i elevat.
• Temes principals: El paisatge mediterrani, la mediterraneïtat, el classicisme.
• Distanciament emocional, tot i que hi ha sentiments més romàntics.
• S’inspiren en els romàntics italians.

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922)

Biografia i Estil

• Estudia batxillerat a l’Institut de Ciutat; fou deixeble de Pons i Gallarza.
• Cursà estudis de Dret i Teologia, i fou ordenat sacerdot.
• Comença a escriure en castellà, però aviat passa al català, sota la influència romàntica.
• Cerca la serenitat i l’equilibri.
• La seva poesia és formalment perfecta.

Obres Destacades

• 1855: Poesia (destaca Lo Pi de Formentor).
• 1906: Horacianes.
• 1907: Visions de Palestina.

Joan Alcover (Palma, 1854-1926)

Biografia i Obra

• Neix a Palma. Estudia a Barcelona, on es llicencia en Dret.
• Es casà dues vegades i tingué cinc fills.
• Va intervenir en política i fou elegit diputat pel Partit Conservador d’Antoni Maura.

Obres Principals

Va publicar dos llibres de poesia destacats:

• Cap al tard
• Poemes bíblics

Anàlisi de Cap al tard

Aquesta obra no té unitat temàtica ni formal. Destaquen les seccions següents:

• Cançons de la serra: Recrea el paisatge i la gent de Mallorca.
• Elegies: Reflexiona sobre la seva tràgica experiència vital entre 1899 i 1903 (moren la seva dona i dos fills; més endavant, dos més).

Conceptes Clau de Sociolingüística

Tipus de Bilingüisme

• Bilingüisme individual: És la capacitat d’una persona per fer servir dos idiomes.
• Bilingüisme territorial: És l’existència d’un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades, cadascuna amb una llengua.
• Bilingüisme social: Fa referència a la presència, dins un territori, de conjunts d’individus que empren més d’un idioma.

Dinàmiques Lingüístiques

• Diglòssia: Dues llengües que comparteixen un territori, però que es vinculen a funcions diferents.
• Conflicte lingüístic: És una conseqüència del bilingüisme social.
  • Substitució lingüística: És el procés pel qual la llengua B és desplaçada per la llengua A, de manera que la llengua B finalment desapareix.
  • Normalització lingüística: És el procés contrari a la substitució, atès que, mitjançant una sèrie d’accions, la llengua B s’estén a tots els àmbits.

Actituds Lingüístiques

• Autoodi lingüístic
• Lleialtat lingüística

Tipus d'Oracions Coordinades

• Copulatives: i, ni
• Disjuntives: o, bé
• Distributives: ni, o, tant, no només
• Adversatives: però, sinó
• Il·latives: així doncs, per tant, en conseqüència
• Explicatives: és a dir, això és
• Continuatives: i encara, fins i tot

Llorenç Villalonga (1897-1980)

Es va iniciar com a escriptor col·laborant en diaris i revistes, però fou desconegut fins a la dècada dels 60.

Etapes de l'Obra

• 1924-1939: Escriu articles periodístics en castellà i publica la novel·la Mort de dama.
• 1939-1961: L’autor aprofundeix en els records, personals i col·lectius. L'obra clau és Bearn o La sala de les nines.
• 1961-1975: Escriu obres autobiogràfiques, com Falses memòries o Salvador Orlan.

Influències

L’obra de Villalonga té influència de Marcel Proust, especialment pel que fa a l’obsessió per la fixació del temps. Aprofundeix molt en l’anàlisi dels personatges.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Va rebre la influència del seu avi matern, que la introduí al món de la literatura.

Obres Clau

• 1938: Aloma. Obra que reelaborà més tard. Novel·la psicològica centrada en l’anàlisi dels sentiments d’una al·lota que s’enamora del germà de la seva cunyada.
• 1962: La plaça del Diamant. Història de Natàlia, una al·lota que accepta amb resignació les imposicions socials.
• 1974: Mirall trencat. Relat de la vida tràgica de tres generacions de la família Valldura-Ferriols.