Literatura Catalana: Èpoques, Autors i Obres

La Narrativa

La narrativa és una manera d'explicar i relatar històries. Són textos sense ser tractats. Gèneres literaris:

• Èpica: cançons.
• Lírica i prosa: busca la sinceritat, l'expressió del sentiment.
• Narrativa: explica històries. En vers fins al segle XIV. A partir del segle XII, per escrit en llatí, abans no. També explica rondalles i contes literaris.
• Didàctica: ja no existeix. De caràcter teològic i filosòfic.
• Teatre: representacions en forma de tragèdia, més tard comèdia. Joglars (llibres plens de poemes).
• Assaig i memòria: és un gènere de reflexió del pensament, però no té perquè ser filosòfic.

Tòpics Literaris

Els tòpics són recursos literaris d'origen clàssic que recullen algunes inquietuds al llarg de la història de la literatura.

• Ubi sunt? - On són?
• Captatio benevolentiae: ficar-se a favor de l'obra.
• Locus amoenus: reproducció d'un espai adient.
• Beatus ille: ambientació de la trama narrativa.
• Descriptio puellae: descripció física d'una noia.
• Fugit irreparabile tempus: la fugitivitat de la vida.
• Contemptus mundi: menyspreu del món i de la vida.
• Sic transit gloria mundi: fugacitat dels béns materials.
• Ne quid nimis: res en excés.

Trobadors i Joglars

Trobadors i joglars: componen versos amb música, en occità i en veritat provençal. Ho fan amb el públic cortesà.

• Trobador: autor de poemes musicals. Classe alta.
• Joglar: recita poemes, classe baixa. També ballaven i feien altres arts com ballar i malabars.

L'amor cortès: ideologia amorosa caracteritzada per la poesia trobadoresca. L'amant era un home de la dama que estimava, que estava casada amb un altre home.

Elements formals:

• Estrofisme: la cobla, formada per 8 versos. N'hi ha vàries, l'última es diu tornada i molts cops és la tornada que conté la senyal. També n'hi ha que porten refranys.
• Mètrica: sempre té el mateix nombre de síl·labes.
• Rima: sempre és consonant i té una importància cabdal en la configuració dels poemes.

Poesia amorosa:

• Cançó: té una melodia pròpia que comporta els sentiments del trobador.
• Pastorel·la: diàleg entre un cavaller i una pastora. El trobador es declara vassall d'amor d'una pastora.
• Alba: canta la tristesa entre enamorats. El gilós (el gelós, marit de la dama) entra en joc i compta amb l'ajut del lausanger (espieta que col·labora amb el gilós), alosa que serveix per avisar els amants amb el seu cant. El guaita, vigilant, que col·labora amb els amants.

Poesia bèl·lica: és representada pel sirventès, que és una representació d'ira:

• Moralitzador (crítica).
• Personalitzats (concrets).
• Literaris (poesia).
• Sociopolítics (política).

Altres temes: tracten d'aspectes de la vida quotidiana.

• Plany: es lamenta de la mort.
• Tençó: discussió de dos trobadors, cadascun defensa una qüestió (literària, amorosa, etc.).
• Cançó: composicions amoroses que segueixen fil per randa els criteris de l'amor cortès.
• Tençó o joc partit: són cançons que expressen un debat entre trobadors.
• Dansa: composicions fetes per ser ballades.

Ramon Llull: Llibre de Meravelles

Tracta d'un jove pelegrí (Fèlix) que recorre el món aprenent el que li ensenyen els ermitans i filòsofs que troba pel camí i meravellant-se del que veu. La part setena d'aquest llibre s'anomena El llibre de les bèsties, que és una faula independent de la resta de l'obra, on Ramon Llull parla sobre la política humana mitjançant les intrigues que enfronten els animals.

Cròniques Medievals

Jaume I: Llibre dels Fets

Explica els fets més importants de la vida de Jaume I, des del seu naixement passant per gran part dels seus viatges. És una crònica autobiogràfica, per tant, és realista.

• Va fer conquestes a Mallorca i la va donar a Pere II.
• A València i la va donar a Jaume II.
• I a Múrcia i la va donar a Alfons X de Castella.
• Explica el repartiment que fa entre els seus fills.

L'estil és directe i col·loquial i fa concessions als dialectes.

Bernat Desclot

Explica el regnat de Pere II, junt amb els altres esdeveniments succeïts a Catalunya.

• Explica la conquesta de Sicília i la croada contra el rei català amb l'ajuda dels francesos.
• Hi ha dues batalles: la batalla de coll de Panissars (victòria catalana per terra) i la batalla de les illes Formigues, on Roger de Llúria elimina pràcticament l'armada francesa.

L'estil és culte i acurat, té una prosa precisa i té pocs dialectalismes.

Ramon Muntaner

Era un oficial almogàver de la Companyia Catalana d'Orient. Va anar a l'Imperi Grec en defensa de Constantinoble, que estava lluitant contra els turcs, dirigit per Roger de Flor.

• Venjança catalana que fa un comtat a Atenes i a Neopàtria.

Pere el Cerimoniós

Crea la Generalitat, s'enfronta a les unions de nobles, sobretot aragonesos i valencians. Finalment, incorpora el regne de Mallorca derrotant el seu cosí. La prosa és correcta i acurada i apareixen vàries llengües.

Jaume Roig: L'Espill

L'Espill, subtitulat El llibre de les dones, anava en contra del gènere femení. Està narrat en primera persona, en més de 16.000 versos tetrasíl·labs, d'un estil molt ric. La narració tracta de, després de la mort del seu pare, com la seva mare el fa fora de casa i, a partir d'allà, pateix vàries ruptures amoroses i es posa totalment en contra del gènere femení.

Jordi de Sant Jordi

Estramps: poemes sense rima. El seu poema Estramps tracta de la mort per amor. Els versos són decasíl·labs sense rima. Està escrita en provençal.

Bernat Metge: Lo Somni

Té com a principal obra humanista Lo somni. L'autor és el rei Joan I, que apareix en el somni de Bernat Metge. En aquest conte també apareixen el músic Orfeu i l'endeví cec Tirèsies, que són dos personatges mitològics.

Novel·les de Cavalleries

Curial e Güelfa

Segle XV, ho sabem per la seva tinta. És anònima. Sense dialectalismes. Situa Güelfa com a senyora de Montferrat. Curial és d'origen desconegut. És una història en què Curial voldrà ascendir socialment per poder ser un cavaller digne de Güelfa. I com que tindrà moltes infidelitats, viatjarà per tot Europa central fins a arribar a París, on coneixerà els cavallers negres.

Jacob Xalabí

És una novel·la de cavalleries, és anònima i escrita en català. Explica, des del punt de vista dels turcs, tots els enfrontaments que tenen, en concret, la batalla de Kosovo.

Tirant lo Blanc: Influències

• Persival: és el cavaller més jove i pur que podrà accedir a la troballa del Grial.
• Lancelot: és el millor cavaller de la taula rodona i tindrà molt bona relació amb l'Artur, però s'enamora de Ginebra i farà que hagi d'abandonar l'acord i es farà ermità.
• Guillem de Varoic: el seu antecedent és Lancelot. De jove fa moltes batalles i no en perd cap. I quan es fa gran deixa les armes i fa un camí de pelegrinatge cap a Jerusalem.
• Roger de Flor: és el cap de la Companyia Catalana d'Orient.
• Janos Hunyade: és un heroi hongarès que aturarà els turcs actuant amb duresa, i l'anomenen comte Dràcula.
• Carles, príncep de Viana: és el fill i l'hereu de la corona catalanoaragonesa i regne de Navarra. Se subleva contra el seu pare i l'acaba derrotant. Entra victoriós a Barcelona i és quan agafa una pneumònia.

Narrativa Medieval

• Èpica.
• Matèria de Bretanya.
• Tristany i Isolda.
• Sermons.
• Lais de Maria de França.
• Cròniques.
• Literatura didàctica.
• Literatura cavalleresca.
• Narratives urbanes:
  • Elements fantàstics i llocs connotats (narracions de cavallers).
  • Realista (novel·la de cavalleries).
  • Exemple: comentaris amb una base moral (Mata de Jonc).
  • Misogínia: odi a les dones.

La Decadència: Segles XVI-XVIII

La Decadència és un període entre el segle XVI i el segle XVIII on disminueix la quantitat i qualitat, en termes generals, de la producció literària culta. Podem parlar més d'un estancament, ja que no es produeixen renovacions respecte dels models propis.

Causes Socioeconòmiques

Segle XIV

La Pesta - Conflicte dels masos buits: conflicte entre pagesos i senyors que no es resoldrà fins al segle XV. A causa de la davallada de la població, també va haver-hi una crisi demogràfica molt dura durant aquest segle.

Segle XV

Compromís de Casp - Extinció del Casal Català i arribada del Casal d'Antequera, és a dir, castellà. Això provocarà canvis de perspectives i canvis socials. Conflictes de les Remences - Molts pagesos van protestar contra els nobles per acabar amb els mals usos. Finalment, els pagesos es van alliberar en bona part dels mals usos, entre ells, els de la remença. Descobriment d'Amèrica - Aquest descobriment de Cristòfol Colom, i altres descobriments, suposen un canvi d'orientació de les principals rutes marines. Passen del Mediterrani a l'Atlàntic. Expulsió dels Jueus - Va ser duta a terme per part dels Reis Catòlics. Però com que els jueus eren els únics que aportaven riquesa, va suposar que no hi hagués possibilitats de crèdit.

Segle XVI

Revoltes dels Agermanats - Van ser unes revoltes per part dels ciutadans contra els nobles. Tot i això, van fracassar. Expulsió dels Moriscos - Aquesta expulsió va provocar la ruïna del camp per falta de mà d'obra. També va provocar l'augment de la pirateria naval.

Segles XVI-XVII

Augment dels Bandolers - En aquests segles hi va haver un gran creixement del bandolerisme. Guerra dels Segadors - Conflicte bèl·lic transcorregut entre els anys 1640 i 1652.

Segle XVIII

Guerra de Successió - Esdeveniment molt important on hi participa Felip V i on es decreten Els Decrets de Nova Planta.

Causes Polítiques

Segle XV

La Dinastia dels Trastàmara - És castellana. Posa en crisi el sistema tradicional català. Inquisició - Apareix amb un caràcter molt dur.

Segle XVII

Final de la Guerra dels Segadors - Es firma el Tractat dels Pirineus on la Catalunya Nord passa a ser sobirania francesa.

Segle XVIII

Decrets de Nova Planta - Felip V va anul·lar les Constitucions Catalanes (1714).

Causes Culturals

Segle XV

Inquisició - Amb els Reis Catòlics es descatalanitza i actua com a censura implacable. Això va provocar l'estancament, ja que va provocar que molta gent deixés de parlar català i només la classe baixa seguís parlant-lo.

Segles XV-XVI

La cort de Germana de Foix, segona esposa de Ferran II el Catòlic, també és profundament castellanitzada i aplica una política diglòssica. Això també provoca que es deixi de parlar el català.

Segles XVI-XVII

En aquests segles s'imiten els models literaris del segle XV i no es renoven. Això provoca l'estancament cultural. A l'hora coincideix amb els Segles d'Or de la cultura francesa i de la castellana, cosa que no afavoreix la catalana. Finalment, s'importen els models francesos i castellans.

Avantguardes

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa sobre el 1909 que intenten trencar amb la tradició. Apareix la poesia visual, recuperen formes del barroc... tot en funció de l'expressivitat i de la subjectivitat.

Corrents de l'Avantguardisme

Futurisme

Pares: Maiakovski (rus) i Marinetti (italià - A plena veu).

Principis: fora la tradició, les normes i les imitacions (és a dir, els clàssics), exaltació de la violència i la guerra, rebuig de l'harmonia i el simbolisme, no tractar molts temes ja exposats...

El manifest tècnic de la literatura futurista: destruir la sintaxi, fer servir el verb en infinitiu, abolir l'adjectiu i l'adverbi, la puntuació, i introduir el soroll (dinamisme dels objectes), el pes (vol dels objectes) i l'olor (escapament dels objectes).

Dadaisme

Pare: Tristan Tzara.

Principis: busca la bellesa efímera i promou l'espontaneïtat i l'atzar a l'hora d'expressar-se. Van idear la literatura automàtica (producció espontània i ràpida de mots).

Surrealisme

Principis: exploració dels somnis i del subconscient humà perquè és un món sense barreres. Pren com a base la Psicoanàlisi de Sigmund Freud.

Manifest surrealista: automatisme psíquic pur que expressa el funcionament del pensament. El surrealisme està dictat per un pensament en absència de control exercit per la raó, lluny de la preocupació estètica o moral. Està estructurat com una enciclopèdia.

La Renaixença

La Renaixença és la recuperació cultural catalana després dels segles de Decadència (XVI, XVII, XVIII). És, per tant, un terme oposat a la Decadència, i es refereix a l'activitat culta en general, i, especialment, a la recuperació del català com a llengua de cultura.

Temes Principals

Els temes principals del Romanticisme són:

• Déu (Religió).
• La terra i la pàtria.
• Llengua i identitat.
• Natura i bellesa.
• Referents medievals i populars.
• Apologia de la pròpia cultura.

Autors Principals

Els principals autors de la Renaixença són:

• Humboldt: va ser un lingüista alemany que ens diu que la llengua és l'ànima dels pobles.
• Novalis: va escriure Heinrich von Osterdinguen, un llibre que parla d'un noi que fa un viatge en busca de la pedra blava que li permetrà trobar la bellesa de totes les coses, l'inevitable.
• Mossèn Jacint Verdaguer: junt amb els autors de l'Escola Mallorquina, va renovar la llengua literària a partir de la llengua que es parlava en el seu entorn (Folgueroles, Osona). Algunes de les seves obres són: Canigó (gran poema èpic que ens situa en el naixement de la nació catalana, amb una barreja d'elements històrics i elements mítics) i Atlàntida (hi ha una barreja d'elements contemporanis com l'esclavatge i universals com el patiment humà i superb).

Resum

• En aquesta època es recuperen els Jocs Florals, i el seu model lingüístic s'està medievalitzant i anacrònic.
• El Romanticisme arrela a les nacions emergents d'Europa com Itàlia, Occitània, etc.
• El 1833 va haver-hi la primera Guerra Carlina i comença la Renaixença. La burgesia ja és una classe social activa i podia actuar davant les decisions del país.
• La llengua literària dels primers actors de la Renaixença buscava referents al segle XV, amb la qual cosa tenia una aparença molt medicalitzant, arcaica, artificiosa; recuperen els Jocs Florals i altres elements dinamitzadors de la cultura.
• Les llegendes medievals nodriran bona part dels temes tocats: Canigó (Jacint Verdaguer) - Naixement de Catalunya.
• Una altra part dels temes surten de l'intent de definir el poble, el fet de l'ésser, la identitat: Pi de Formentor (Costa i Llobera), La Pàtria (Aribau) - Perspectiva urbana, L'emigrant (Jacint Verdaguer).