Literatura Catalana: Edat Moderna i Renaixença
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,87 KB
L'Edat Moderna
L'edat moderna és el període que va del segle XV a les acaballes del segle XVIII. Durant aquest període, la societat europea va experimentar un progrés important, tant en l'àmbit social i econòmic com en l'àmbit de la cultura i l'art. Primer el Renaixement, després el Barroc, la Il·lustració i el Neoclassicisme.
El Barroc
El Barroc és el moviment que predomina a Europa, sobretot a Espanya i a Anglaterra. Neix en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural. En aquest context, l'art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment, a fi d'intentar evadir el públic d'un món desagradable, o bé tendeixen a accentuar-ne els aspectes negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira corrosives, que és una altra manera d'enfrontar-se al desengany i al pessimisme. Francesc Vicent Garcia (1582-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona, és l'autor d'una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: va compondre sonets de gran elegància, romanços burlescos, sàtires despietades, poemes narratius plens de referències socials, etc. Francesc Vicent Garcia és considerat el màxim representant del Barroc a Catalunya.
La Literatura Popular
La literatura popular, de transmissió oral i d'autor anònim, va mantenir al llarg de tot el període de l'edat moderna una gran vitalitat. Ens hi podem apropar gràcies als literats i filòlegs del segle XIX que es van dedicar a escriure el Romancer (recull de poemes i cançons populars) i els reculls de llegendes i rondalles.
El Cançoner Popular
Recull cançons molt antigues de tipologia diversa: cançons llegendàries, cançons d'amor, cançons de lladres i bandolers, cançons religioses, etc. Durant els segles XVI i XVII, l'escassetat i la misèria en què va haver de viure molta gent van fer que apareguessin lladres, contrabandistes i colles de bandolers que es dedicaven a lluitar contra els més poderosos i contra les autoritats. La màxima virulència del bandolerisme es produí entre el 1540 i el 1640. L'activitat dels lladres va donar origen a moltes cançons populars en les quals el lladre és descrit com un petit heroi. És com una víctima de la situació social i econòmica. Una de les més conegudes és la Cançó del lladre.
El Teatre Popular
Durant l'edat mitjana, l'església va promoure un teatre religiós que es representava amb motiu de les principals festivitats religioses. Aquestes obres tenien una funció didàctica: volien fer entendre els principis i les creences del cristianisme. Aquest teatre religiós ben aviat fou adoptat per la gent com la mostra més evident de la representació popular. Hi havia diversos cicles:
- El cicle de Nadal, dedicat al naixement de Crist.
- El cicle de Pasqua, dedicat a la passió, mort i resurrecció de Crist.
- El cicle Marià, dedicat a la Verge Maria.
- El cicle hagiogràfic, dedicat a la vida dels sants.
El teatre popular de contingut profà, el més conreat des de l'edat mitjana fins al segle XX, va ser l'entremès o sainet. Es tracta d'una peça dramàtica curta, d'un sol acte, de caràcter còmic o burlesc i d'ambientació popular. Els temes més freqüents eren d'una sèrie de personatges estereotipats. La finalitat d'aquest gènere era divertir i es presentaven en places. El llenguatge era viu, directe i col·loquial.
La Renaixença
La creació literària en llengua catalana va ser més aviat escassa. La societat catalana va participar poc en moviments literaris d'abast europeu tan importants com el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. Al segle XIX, es va iniciar la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari. Aquesta recuperació es va articular en un moviment històric i cultural conegut amb el nom de Renaixença. Els orígens de la Renaixença són provocats per la industrialització de Catalunya i la influència del Romanticisme.
El Programa de la Renaixença
El moviment de la Renaixença va anar elaborant un programa cultural de grans objectius:
- Promoure l'activitat literària per recuperar l'ús de la llengua catalana.
- Crear una literatura pròpia i apropar-la als moviments literaris europeus.
- Fomentar el coneixement de la història pròpia per rescatar de l'oblit el passat medieval i la gran tradició cultural.
- Crear institucions catalanistes favorables per a la recuperació cultural i política de la nació catalana.
Tres Moments Emblemàtics
Del període de la Renaixença, destaquem tres fets:
- Any 1833, Publicació de La Pàtria. És un poema de Bonaventura Carles Aribau que marca l'inici de la Renaixença. Aribau exalta la pàtria, el passat històric i la llengua.
- Any 1859, instauració dels Jocs Florals. Els Jocs Florals pretenien estimular el conreu de la poesia en català. El lema era Pàtria, Fe, Amor. Per concursar-hi calia escriure sobre un d'aquests temes. Hi havia tres premis:
- L'Englantina d'or (per al millor poema patriòtic).
- La Viola d'or i argent (per al millor poema religiós).
- La Flor Natural (per al millor poema d'amor).
- Any 1877, Publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. L'Atlàntida és el primer gran poema èpic de la literatura catalana contemporània. L'oda La Pàtria anuncia el to nostàlgic i exaltat de la poesia catalana romàntica i la justificació de l'ús de la llengua catalana.