Literatura Catalana: Edat Mitjana a Avantguardes

Literatura Medieval

La lírica amorosa pren vitalitat entre els segles XII i XIII a Occitània, a les corts feudals i riques dels senyors i les dames de la noblesa.

La poesia de trobadors i trobairitz s’escriu en llengua occitana.

• Guillem de Berguedà
• Ramon Vidal de Besalú
• Cerverí de Girona

Societat feudal

Temàtica segons els gèneres:

• Sirventès: crítica, burla o escarni a un joglar, a un altre trobador o a un senyor feudal.
• Tençó: debat poètic entre dos trobadors.
• Plany: dolor per la mort d’un noble (generalment protectors del trobador).
• Cançó: l’amor, el desig, la bellesa de la dama, el desamor…

Canten la fin’amors o amor cortès

• Transposen l’esquema de la relació feudal a la relació amorosa.
• El trobador té el deure de ser fidel i humil davant la dama (midons) i estimar-la implicarà servir-la, obeir-la, cantar-li lloances...
• Alguns dels tòpics comuns són “la bella dama sense pietat” (dama cruel i distant); l’amor de lluny; o el cultiu d’altres peces amoroses com l’albada o la pastorel·la.
• Les trobairitz, que també formen part de la noblesa feudal, suposen una mostra poètica de veu femenina en la lírica amorosa.
• Elles fan servir un llenguatge més directe i parlen de l’amor de forma sensual i explícita, en contrast amb l’amor de lluny o idealitzat cantat per bona part de trobadors.

Evolució de la lírica amorosa al segle XIV

• La fin’amors estava en declivi des de finals del segle XIII.
• A la segona meitat del segle XIV, sorgeix a Itàlia (Florència) el dolce stil novo, inspirat per l’Humanisme.
• La dona és vista com un àngel (donna angelicatta).
• L’amor i la contemplació de la dama són una via espiritual per atènyer l’Amor, la Bellesa, Déu.

Modernisme

• El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911).
• Pretén:
  • Transformar la cultura de l’època en una cultura moderna i nacional.
  • Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Qui ho duu a terme? Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.
• Què consideren?
  • L’artista com un rebel enfrontat a la seva pròpia classe social, a la qual ha de redimir: artista incomprès vs. societat burgesa.
  • Els modernistes consideren que el món de la pagesia, ancorat en el passat, dificulta la modernització de la societat (novel·la rural).
• Es difon a partir de revistes i diaris.

Corrents ideològics

1. Vitalisme-regeneracionisme:

• S’entén l’art com a instrument per canviar la societat. Rebutgen el conservadorisme burgès.
• Amb elevat compromís polític i la voluntat de regenerar la població inculta.
• Art per a canviar la societat.

2. Esteticisme:

• Els artistes s’allunyen dels conflictes socials.
• L’art no és un instrument al servei de res, sinó que té un valor per ell mateix.
• S’aferren a l’art com a salvació individual: l’art com a refugi de l’artista.

Artistes: Joan Maragall, Víctor Català

Noucentisme

• Moviment polític i cultural que defensa renovar la cultura catalana per construir una Catalunya autònoma, moderna i europea.
• Els intel·lectuals noucentistes col·laboren amb la classe burgesa catalana en el projecte de transformació de la societat (Mancomunitat).
• Característiques:

1. Imperialisme: imposició dels valors propugnats com a nacionals a la societat.
2. Classicisme: valoració dels clàssics grecs i romans com a model literari i artístic.
3. Civilitat: creació d’una societat urbana, ideal, sense conflictes de classe (oposat al ruralisme dels modernistes).
4. Mediterranisme: valoració del paisatge mediterrani (olivera i vinya), i de les formes de vida tradicional d’aquest espai com a model.
5. Arbitrarisme: ideal estètic arbitrari, basat en el treball formal, subjecte a unes normes (oposat a la creació basada en la inspiració i l’espontaneïtat dels modernistes).

Autors: Eugeni d’Ors, Josep Carner

Avantguardisme

Tendència artística que introdueix elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Defuig la racionalitat i cerca la subjectivitat.

Característiques

• Rebuig de la tradició cultural burgesa.
• Voluntat de ruptura amb l’art tradicional i actituds de provocació (tant estètiques com vitals).
• Recerca de noves formes expressives.
• Plantejaments innovadors que revolucionen l’art.
• Incorporació de la tècnica, de la modernitat i de la màquina a la creació artística.

Moviments

• Cubisme: L’artista ha de descompondre la realitat en figures geomètriques per tal d’ordenar-la i arribar-ne a l’essència.
• Futurisme: L’art ha d’anar d’acord amb el món modern. Elogi de les màquines, del moviment, la velocitat i també l’esport.
• Dadaisme: L’art té com a objectiu confondre i crear una situació caòtica que reflecteixi el moment polític, social i moral.
• Surrealisme: Explora l’univers dels somnis i el subconscient humà. S’expressa sobretot per mitjà de la poesia i la pintura.

Elements

• Collage
• Salt de falla
• Cal·ligrama
• Paraules en llibertat
• Supressió dels signes de puntuació

Autors: Joan Salvat-Papasseit