Literatura catalana dels anys 60 i 70: poesia, narrativa i teatre

La literatura dels anys seixanta: inici dels anys seixanta, el franquisme entra en una nova fase= desarrollismo. S'impulsen un segit de mesures liberalitzadores mitjançant les quals es va aconseguir un creixement econòmic sense precedents. Permissivitat envers el català, no va arribar a recuperar el caràcter oficial. La societat catalana va aprofitar l'estret marge de tolerància per fer sobreviure la llengua. Difusió del català gràcies a Òmnium Cultural, Serra d'Or (revista), Nova Cançó (moviment). La poesia: mor Carles Riba= crisi poesia simbolista, hermètica i idealitzada. Enfocament realista, carac: els poemes se situen en espais quotidians, recursos retòrics escassos, llenguatge senzill, metrica perd rigidesa, poema esdevé narratiu, anecdòtic i vivencial, composicions inclouen reflexió moral. Canvis impulsats per les noves generacions universitàries. Pere Quart, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés i Miquel Martí i Pol.

Salvador Espriu: santa coloma de ferners, conrea diversos generes. Influències: creuer pel Mediterrani (mitologia), guerra civil (accentua tendencies satíriques). Un dels fundadors de l'associació d'escriptors en llengua catalana. Carac poesia espriu: brillant i ambiciosa, profunditat temàtica, síntesi de tradicions literàries, compromís cívic amb el país i la llengua. La narrativa: dues branques: corrent realista= descriu la vida des d'un punt de vista objectiu i crític, llenguatge assequible. Novel·la psicològica= es centra en l'anàlisi dels personatges i els seus conflictes, pretén reflectir el seu món interior, l'acció perd protagonisme a favor de la introspecció, s'incorporen noves tècniques narratives: trencament de l'ordre cronològic o el monòleg interior. Mercè Rodoreda.

Pere Calders: escriptor, periodista i dibuixant, conegut per la seva faceta de contista, guerra civil: bandol república, exili a Mèxic durant 23 anys. Prosa: els seus escrits destaquen per ser irònics i fantàsics, durant exili escriu Cròniques de la veritat oculta. Popular a finals dels 70 amb estrena de Antaviana, reedició de llibres i traduccions. Teatre: renovació de 1955= 2 orientacions: tradicional i renovador. Desenvolupament grups + autors: modernitzar, teatre independent, destaca l'agrupació dramàtica de Barcelona, adaptació a les últimes tendències europees. Joan Brossa, Porcel, Salvador Espriu i

Joan Oliver (Pere Quart), empra com a poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català. 1919: Grup de Sabadell. Obra i teatre: obra + important Vacances pagades: obra escèptica i sarcàstica, gran compromís amb la realitat social i política del país, crítica al capitalisme, a la societat de consum i al franquisme. Estil narratiu marcat per la ironia contra les convencions establertes. Teatre: aprofita les escletxes del règim per recuperar el teatre català, obres + destacades: Ball Robat, 58 i Primera representació, 1959, es van publicar com una trilogia amb la Gran Pietat.

Es consolida i es desenvolupa la dinàmica renovadora iniciada durant la dècada anterior on es destaca: Desenvolupament d’una infraestructura de grups. Els autors demostren voluntat de modernització. Aparició de grups independents, englobats per nombrosos aficionats que intenten esquivar la censura i presentar obres innovadores. També estan en contra dels grups comercials. Intenta adaptar-se a últimes tendències europees. Les companyies teatrals i els autors fan propostes innovadores. Algunes companyies més rellevants: Dagoll-Dagom, la qual encara segueix tenint molta fama amb representacions com: Mar i Cel; Scaramouche, recentment; o Cop de Rock. Els Joglars, Els Comediants, El Teatre Lliure, La Fura dels Baus.

Jordi Teixidor

El retaule del flautista (1970) [Premi Josep Maria de Sagarra]

David, rei (1986) [Premi Ignasi Iglésias]

Führer (2001)

Rodolf  Sirera

Homenatge a Florentí Montfort (1972) [amb Josep Lluís Sirera Turó]

El triomf de Tirant (1992) [amb Josep Lluís Sirera Turó]

El verí del teatre (1993)

Josep Lluís Sirera

Homenatge a Florentí Montfort (1972) [amb Rodolf Sirera]

Barraques (2009)

Onze dríblings i un offside (2009)

El teatre contemporani és cosa de vells (2014)

Josep Maria Benet i Jornet= Va néixer el 20 de juny del 1940 a Barcelona. Va estudiar filologia romànica i va fer de professor de Literatura Dramàtica a l’Institut del Teatre. Obres: Una vella, coneguda olor (1964) [Premi Josep Maria de Sagarra], Quan la ràdio parlava de Franco (1980), Dues dones que ballen (2010), Series de televisió:, Poble Nou (1993-1994), Nissaga de poder (1996-1998)

La literatura catalana a partir dels anys 80: s'afavoreix el desenvol. normal de la literatura catalana; institucions catalanes impulsen la literatura, difusió interior i exterior dels autors, presència de mitjans de comuni. catalans, consolidació de l'oferta teatral i els estudis de filologia catalana, catalanització de l'ensenyament. La narrativa: experimenta un auge en nombre d'autors, tendencies i temàtiques. Gèneres: eròtic, terror, ciència ficció, històric... Emili Teixidor: escriptor i pedagog català, gènere de la narrativa i l'assaig. Va ser mestre, guionista i va participar amb revistes Obres ambientades a la plana de Vic, tema de situació social.

La poesia: un mitjà per reflexió moral per a molts autors, Joana Raspall pionera a la poesia dirigida als infants i joves. El teatre: peces contemporànies tendeixen a presentar en forma de comèdia o drama, tracten problemes de la societat. Les memòries i l'assaig: gèneres de la memòria i assaig molt impuls. Molts autors van publicar les seves memòries (testimoni de la història catalana)