Literatura Catalana dels Anys 20 i 30: Poesia i Novel·la

Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

1. La Poesia

Podem trobar dos grans corrents dins la poesia catalana dels anys 20 i 30: la poesia postsimbolista i l'avantguardista. La dominant és la poesia postsimbolista, la qual és un derivat del simbolisme, però en radicalitza els plantejaments:

• Practiquen l'anomenada 'poesia pura', una poesia independent de la realitat, vàlida per ella mateixa sense necessitat de recórrer al seu significat.
• Es tracta d'una poesia hermètica, exigent, sofisticada.
• El llenguatge és sotmès a un exigent i intens procés d'elaboració intel·lectual i estilística. La recerca constant de la musicalitat esdevé una obsessió per a aquests autors.
• El poeta està aïllat de la resta dels homes.
• Rebuig de la realitat quotidiana.
• Autors: Carles Riba, Joaquim Folguera, Tomàs Garcés, Joan Sebastià Pons i Clementina Arderiu.

2. La Novel·la

El segle XX s'inicià amb una greu crisi del gènere novel·lístic. Després de la publicació de La vida i la mort de Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès, considerada l'última novel·la modernista, s'inicià una sequera novel·lística que durà uns anys.

Per superar la crisi, el Noucentisme va contribuir a eixamplar la base lectora en català. L'escriptor ha de cercar camins reals de professionalització, i això l'aboca al conreu de la novel·la.

El resultat fou la superació de la crisi: un públic lector, editorials, producció pròpia, traduccions... La novel·la com a gènere està de moda. Els autors de les primeres novel·les es poden agrupar en quatre apartats:

1. Els del Modernisme: Joan Puig i Ferreter, Víctor Català o Prudenci Bertrana continuen escrivint.
2. Novel·la psicològica: ambient burgès, anàlisi del món interior, subjectivisme. Segueixen el model de les obres fundacionals: Ulisses, À la recherche du temps perdu. Les seves protagonistes són dones que han patit desenganys, inadaptació, reptes sexuals... Ús del monòleg interior en 1a persona o 3a persona omniscient. Anàlisi interior dels personatges, exploració de psicologies conflictives i ús de tècniques narratives que permeten explorar la interioritat dels personatges.
   Autors:
   • Carles Soldevila, fa una mena de novel·les psicològiques en l'ambient de la burgesia barcelonina. Cal destacar Fanny, Eva i Valentina.
   • Miquel Llor, traductor, contista i narrador, influït per Freud, novel·les amb gran càrrega sexual: Laura a la ciutat dels sants.
   • Mercè Rodoreda, primeres obres, per exemple Aloma.
3. Novel·la de crítica social: ironia, personatges plans, avantguardisme.
4. També es fan: Contes i prosa periodística