Literatura Catalana del Segle XX: Poesia i Narrativa

Literatura Catalana del Segle XX: La Poesia

La poesia modernista

El modernisme va introduir diferents corrents estètics en la renovació de la poesia i la van distanciar de la tradició romàntica i jocfloralesca:

• Simbolisme

  Rusiñol va ser un dels creadors que el va aplicar en el teatre i la prosa. Però van ser Joan Maragall i Adrià Gual els poetes més actius en la seva difusió.

• Prerafaelitisme

  Els valors artesanals de l’edat mitjana, en l’afany de recrear ambients medievalitzants.

• Vitalisme

  Va ser impulsat pel Maragall jove, i es va sentir atret pel decadentisme, una variant del simbolisme.

• Decadentisme

  Una variant del simbolisme, atreta pel vitalisme impulsat per Maragall jove.

• Espontaneisme

  Del vitalisme en sorgeix també una derivació, l’exaltació de la individualitat, que portarà a la tendència poètica de l'espontaneisme.

• Parnassianisme

  Enfront de la tendència a l'espontaneïtat va sorgir el corrent parnassià, que, entre altres singularitats, va fer una gran reivindicació del sonet.

La poesia noucentista

Va néixer el 1906 amb la publicació de dos títols ben significatius: Horacianes, de Miquel Costa i Llobera, i Els fruits saborosos, de Josep Carner. Les característiques més destacades d’aquesta estètica van ser la creació depurada d’una llengua poètica que respongués als nous desigs expressius de mediterraneïtat, classicisme, civilitat i arbitrarisme.

Les avantguardes, el simbolisme i el realisme social

L'esclat de la Gran Guerra (1914-1918) va produir en els ambients intel·lectuals i artístics un esmicolament d'opcions i unes actituds de protesta i, alhora, d'evasió dels conflictes i les tragèdies humanes, que van desembocar en dos grans corrents: els terroristes, que potenciaven les avantguardes, i els simbolistes, que cercaven la poesia pura.

Literatura Catalana del Segle XX: La Narrativa

La renovació modernista

• La novel·la simbòlica

  Centrada en històries rústegues, que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs que duien implícits els conflictes ideològics del moment. Els autors més destacats són Raimon Casellas, amb Els sots feréstecs; Víctor Català, amb Solitud (1905); i Josep Pous i Pagès, amb La vida i la mort de Jordi Fraginals, la darrera novel·la modernista publicada.

• La novel·la decadentista

  Va passar de la descripció a la suggestió. No pretenia reflectir una realitat objectiva, sinó la interior. Les obres més importants són Josafat, de Prudenci Bertrana, i les de Miquel de Palol.

• La novel·la costumista

  És la derivació dels quadres de costums vuitcentistes. Va representar la desintegració de la novel·la en narracions independents. Destacats autors com Joaquim Ruyra, amb Marines i boscatges, i Santiago Rusiñol, amb L'auca del senyor Esteve.