Literatura Catalana del Segle XX: Noucentisme i Avantguardes

Literatura Catalana del Segle XX (1910-1930)

Context Històric i Cultural

Aquest període, marcat per una gran inestabilitat, va ser testimoni de la primera normativa de la llengua catalana. La creació de l'Institut d'Estudis Catalans va establir les bases gramaticals del català. A més, la Mancomunitat de Catalunya va sorgir com una primera forma d'autogovern. Europa i, per extensió, Espanya i Catalunya, van viure guerres i inestabilitat política. L'art, per primera vegada, va deixar de ser un privilegi exclusiu de la burgesia.

Corrents Literaris

Sorgeixen dos corrents artístics oposats:

• Noucentisme: Reacció contra el Modernisme, busca l'ordre, la mesura i la tornada al classicisme.
• Avantguardes: Moviment que trenca amb les normes establertes i busca la llibertat artística, rebutjant el passat i creant noves formes d'art i literatura.

Aquesta revolució estètica va impulsar l'aparició de grans escriptors i artistes.

Noucentisme

(Lligat a la mentalitat burgesa, conservadora i perfeccionista, buscava adaptar-se a la burgesia, que tenia el poder polític a la Mancomunitat.)

El Noucentisme va ser una reacció classicitzant al Modernisme. Enfront de la llibertat artística dels modernistes, els noucentistes van defensar un art i una literatura basats en els cànons del classicisme: ordre, mesura i harmonia, des d'una perspectiva ideològica i política. El Noucentisme va representar la traducció estètica de l'ascens al poder de la burgesia catalana, governada per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest moviment comparteix amb el Modernisme l'enaltiment del present. El terme "noucentisme" implica la voluntat de pertànyer al Nou-cents, és a dir, al nou segle. Aquest moviment es diferencia del Modernisme en l'estètica i la ideologia, que eren pràcticament oposades. Eugeni d'Ors (Xènius) va ser l'ideòleg del moviment i creador del terme Noucentisme.

Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors va difondre les seves idees a través d'articles a la premsa, que posteriorment va recopilar al llibre Glosari. Les seves idees principals són:

• Civilitat i Cosmopolitisme: Pautes de comportament individual i col·lectiu de la societat civil catalana, que viu, preferiblement, a la ciutat de manera harmònica, educada i culta, sense conflictes de classe i oberta al món.
• Classicisme i Mediterranisme: Reivindicació de la tradició i cultura grecollatina, seguint els cànons ètics i estètics: harmonia, racionalitat i mesura.
• Exaltació de l'obra ben feta: L'artista noucentista busca la perfecció formal de l'obra d'art. Valora el domini d'una llengua literària precisa i dúctil. Rebutja l'espontaneïtat a favor de l'artifici i la ironia.

Josep Carner

Va viure en diversos llocs, principalment a Bèlgica.

Obra: Cançoneta incerta: Tot el poema és una metàfora continuada, una al·legoria. El camí representa la vida. Es troba un camí i no sap si agafar-lo.

Josep Maria de Sagarra

Obra: Vinyes verdes vora el mar: Parla del pas del temps a través de les estacions i en general. Tradició popular i paisatge mediterrani.

Avantguardes

Els moviments d'avantguarda, un fenomen mundial amb poca centralització a Catalunya, no tenien res a veure amb el Noucentisme. Van representar un enfrontament amb la tradició occidental i una reacció antiburgesa, buscant un canvi radical i un nou començament. Elogiaven la novetat i la joventut, escandalitzaven el públic i es dirigien a la minoria que desitjava un canvi radical.

• Rebutjaven la tradició i els costums.
• Exaltaven la modernitat, la tecnologia i les coses modernes en general.
• Valoraven elements nous com les màquines i l'esport.
• Estaven a favor de la provocació i la violència.
• Defensaven la llibertat, la joventut i el risc.
• Utilitzaven una disposició original dels textos, com els cal·ligrames.

Per ordre cronològic, els moviments avantguardistes són:

• Expressionisme: Buscaven deformar i exagerar la realitat, especialment en l'art, com a canal d'expressió de la sàtira política.
• Cubisme: Ús de figures geomètriques en el dibuix i creació de cal·ligrames en la literatura.
• Futurisme: Elogiaven les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna. Valoraven la competitivitat.
• Dadaisme: Moviment més radical, sense ideologia definida, buscaven la provocació i trencar amb la tradició.
• Surrealisme: Influenciats per Freud, valoraven l'inconscient i els somnis com a via d'expressió.

Joan Salvat-Papasseit

Obra: Tot l'enyor de demà: Parla de la seva malaltia (tuberculosi) des d'una postura optimista i vitalista, imaginant tot el que faria si es pogués aixecar del llit. Mètrica irregular i estil avantguardista, amb un contingut personal i optimista.

Josep Vicenç Foix

Obra: Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles: Sonet on l'autor expressa la seva poètica. Li agraden les coses antigues, la mecànica, els cotxes, la natura, la velocitat. Combina elements tradicionals i innovadors.

Rima constant = art major, mètrica regular. Menys de 8 versos = art menor. Més de 8 versos = art major. Un sonet conté un hemistiqui.

Josep Maria Junoy

Obra: Oda a Guynemer: Homenatge a un aviador francès mort en combat durant la Primera Guerra Mundial. Cal·ligrama en forma de serp que representa el vol de l'avió, amb la lletra disminuint de mida per simbolitzar l'ànima del pilot que s'allunya.

Carles Riba

Obra: Súnion, t'evocaré de lluny: Poema dedicat al temple de Súnion, expressa tristesa i pren el temple com a símbol de permanència, desitjant que Catalunya sigui una guia com el temple ho és per als mariners.

Màrius Torres

Obra: Cançó a Mahalta: Poema dedicat a Mercè Figueras (Mahalta), companya seva al sanatori Puig d'Olena.

• Rius paral·lels: Simbolitzen la proximitat però la impossibilitat de trobar-se a causa de la malaltia.
• De xiprers: Arbre del cementiri, simbolitza la mort i la impossibilitat de viure plenament.
• Els meandres: Representen els tombs de la vida.
• Teva aigua: Simbolitza la presència de Mahalta.
• Font a la mar: Fins a la mort.

Llegat dels anys 20 i 30

El Noucentisme, tot i la seva influència, ja estava superat. No hi havia un moviment literari o cultural concret.

• Prosa: La novel·la no podia reproduir els esquemes anteriors del realisme, naturalisme o Modernisme. Caldrà esperar als anys trenta i quaranta per a un ressorgiment del gènere. Destaca la renovació de la prosa periodística amb Josep Pla.
• Teatre: Josep Maria de Sagarra, el dramaturg amb més èxit abans i després de la Guerra Civil, amb els seus "poemes dramàtics".

Carles Riba

Admirava la cultura grecollatina. Durant la Guerra Civil es va exiliar a França. Prioritzava la forma sobre el contingut. La seva poesia pertany al postsimbolisme (poesia elaborada i formal, amb elements simbòlics).

Postsimbolisme: Corrent poètic de tradició simbolista on el poeta busca un llenguatge poètic desvinculat de la realitat. La poesia esdevé una eina de coneixement, amb reflexió sobre l'acte poètic i un alt grau de lirisme sintètic.

Josep Pla

Especialitzat en descripcions realistes, utilitza adjectius precisos i ironia, combinant objectivitat i subjectivitat.

Josep Maria de Sagarra

Màrius Torres

Literatura Catalana del Segle XX (1940-1970)

Inicialment, la publicació en català estava prohibida. Posteriorment, es va permetre amb censura, i a partir dels anys seixanta, la situació va millorar. Els escriptors catalans tenien quatre opcions: l'exili, la clandestinitat, buscar una altra feina o escriure en castellà. Durant la postguerra, es van suprimir les institucions i tot allò que fos considerat perillós pel règim franquista. Es va popularitzar el realisme històric (relats de fets reals amb personatges versemblants).

Narrativa Realista

Els escriptors, compromesos amb la literatura i Catalunya, es preocupaven per recuperar la llengua. Molts republicans exiliats van tornar. Des de l'inici de la Guerra Civil, van aparèixer obres realistes basades en experiències personals, com ara les vivències en camps de concentració.

Narrativa Psicològica

Derivada de la narrativa realista, s'escrivia en tercera persona però permetia conèixer els pensaments i les accions dels personatges.

Llorenç Villalonga

Mercè Rodoreda

Poetes Inclassificables

Pere Quart

Crític amb la societat, expressava les seves opinions sense reserves.

Joan Brossa