La Literatura Catalana del Segle XX: Context, Gèneres i Autors Clau

Context Històric, Cultural i Lingüístic

Importància de la Llengua Catalana

El català era llengua oficial i anava guanyant terreny en tots els àmbits.

Àmbits d'Ús i Avenços

La llengua catalana va fer molts avenços en els següents camps:

• Administració Pública i Municipal: Molt important l'existència de l'Escola de Funcionaris.
• Ensenyament: La legislació de l'ensenyament del català i la seva oficialitat a les escoles va ser immediata (per exemple, les escoles de l'Ajuntament de Barcelona).
• Mitjans de Comunicació: Expansió ràpida en aquest camp. Premsa, ràdio i diaris. La Rambla era un dels més venuts.

La Poesia

Poesia de Tradició Simbolista

Característiques del Simbolisme

• Reivindicació del caràcter líric de la poesia. El poema ha de ser la condensació, mitjançant un símbol, d'una vivència especial.
• Els valors extraliteraris no han de ser l'objecte de la poesia.
• El to líric ha de reflectir el pensament humà i donar-li una validesa universal.
• Cal equilibri entre fons i forma: ha d'aspirar a la condició de la música, on la forma és més important que les emocions. L'objectiu és la creació poètica pura.

Autors Destacats

• Clementina Arderiu (1889, Barcelona): Poesia entre el Noucentisme i el Postsimbolisme. Els seus primers llibres, com Cançons i elegies (amorós) i L'altra llibertat, mostren la seva base poètica: harmonia de la temàtica i domini del sentiment.
• Carles Riba (1893, Barcelona): Poeta important de tradició simbolista. És autor d'una poesia intel·lectual de rigor formal i lingüístic. Reflexiona sobre el destí de l'home i l'amor. Obres clau: Tres mites (recull de sonets de poesia pura), Tancats (petites reflexions agrupades per temes com el propi jo) i Elegies de Bierville (el poemari més conegut).

Poesia de Tradició Popular

Característiques de la Tradició Popular

• Orientació culta i intel·lectual, que entronca amb la poesia noucentista.
• Orientació populista, que recull elements de la tradició poètica anterior al Noucentisme.

Josep Maria de Sagarra

• Temes: La descripció de la terra i l'home, vistos a través de les emocions i sentiments de Sagarra.
• Estil: Molt expressiu, ple d'imatges plàstiques i sensuals, amb un lèxic ampli i ric.
• Gèneres: Imita els models de la lírica popular amb la cançó. Fa versos sonors i musicals i una poesia lírica de to directe i clar.

El Teatre

Les primeres obres de l'època anaven adreçades al públic burgès. Van aparèixer diferents corrents:

Corrents Teatrals de l'Època

Teatre Burgès o Comèdia d'Alta Comèdia

Presenta un petit conflicte familiar on els protagonistes són la burgesia ciutadana. La finalitat és didàctica, amb humor i un llenguatge molt treballat. L'obra més representativa és Civilizats tanmateix de Carles Soldevila.

Teatre de Crítica Social

Fa una crítica duríssima a la burgesia: la doble moral, la corrupció. L'humor i la sàtira són els recursos més utilitzats. L'autor més destacat és Joan Oliver (Pere IV) amb Allò que tal vegada s'esdevingué.

Teatre de Tradició Romàntica: Josep Maria de Sagarra

Aquest tipus de teatre va ser el de més èxit de públic. L'autor més representatiu és Josep Maria de Sagarra, un intel·lectual que va participar activament en la cultura catalana (teatre, poesia, novel·la, traducció, periodisme).

• Escriu drames i comèdies realistes amb elements romàntics i costumistes, on planteja conflictes amorosos.
• Destaca per la bona lírica i un teatre senzill amb gran èxit, dirigit a totes les classes catalanes.
• Obra més representativa: Cafè de la Marina (1934). Planteja un conflicte amorós entre una dona jove de l'Alt Empordà que s'ha de casar amb un ric francès per obligació del pare. La noia renuncia al benestar econòmic per quedar-se amb l'home que estima.
• El seu llenguatge utilitza frases fetes (“cua de gall”), locucions (“ui quin mal vent”) i comparacions (“ensopit com una salpa”).
• També fa teatre costumista, reproduint ambients de l'època infantil (La rambla dels floristes).
• En la postguerra, escriu històries romàntiques (La fortuna de la Sílvia, on es mostra la hipocresia de la societat) i obres amb caire religiós (La ferida lluminosa, amb marcs realistes i bons recursos expressius).

La Narrativa

Des de la publicació de l'última novel·la modernista, no s'escriuen novel·les en llengua catalana. Perquè fos possible el seu desenvolupament, calien diversos condicionants:

Condicionants per al Desenvolupament de la Novel·la

• Un grup d'autors dedicats.
• L'existència d'un públic lector català.
• L'establiment de la Mancomunitat.
• Creació d'editorials i col·leccions de novel·la.
• Aparició d'una crítica especialitzada.

Tipus Novel·lístics a l'Època

Novel·la de Tradició Modernista

• Temes: Xoc entre l'individu i la societat, i l'experiència de la marginació viscuda pels modernistes durant el Noucentisme.
• Tècniques: Les de la novel·la realista i naturalista.
• Autors: Puig i Ferreter, S. Joan Arbó.

Novel·la Psicològica

Ambientades en un món burgès i ciutadà, mostren el món interior dels personatges, sobretot femenins, que entren en crisi amb l'entorn, cosa que els condueix a la rebel·lia i la frustració.

• Temes: Desengany amorós, inadaptació a la realitat, el sexe.
• Tècniques:
  • El temps interior: Els protagonistes recorden fets del seu passat, provocant un constant trencament i constants avenços i retrocessos en l'espai i el temps.
  • Monòleg interior: La consciència del personatge flueix lliurement. Desapareix la veu narradora.
  • Freudisme: Apareixen les teories de Freud per explicar el caràcter dels personatges.
• Exemple: Laura a la ciutat dels Sants (Miquel Llor).

Novel·la de Crítica Social

Critica el món burgès amb humor, caricatura i ironia. Apareixen finals absurds i personatges plans. El principal autor és Francesc Trabal amb Judita.

El Conte

Es desenvolupen tres tipus de conte: de tradició modernista, psicològic i de crítica social. Els màxims exponents són Salvador Espriu i Pere Calders.

D'Espriu destaca el recull de contes Ariadna al laberint grotesc, on mostra una visió crítica de la societat burgesa i les seves injustícies. Utilitza ironia, sàtira o sarcasme, i formes narratives com monòlegs, diàlegs teatrals o contes amb narrador.

La Prosa Periodística

Escriu una prosa on es descriu la realitat. Es divideix en quatre subgèneres:

• Llibre de Viatges: El protagonista fa un viatge que serveix per explicar aventures i presentar dades històriques i geogràfiques. Destaca Josep Pla (Cartes de llum i Viatge a Itàlia).
• Memòries: Explica la vida d'un personatge contada per ell mateix en primera persona. Autor: Plàcid Vidal.
• Crònica o Reportatge: Informació presentada per un corresponsal amb un punt de vista personal.
• Retrat Literari: Descriu un personatge amb una intencionalitat que adquireix un to literari. Josep Pla (Homenots). Altres autors: Pi i Sunyer, Joan Crexells.