Literatura Catalana del Segle XV: Humanisme, Poesia i Novel·la

La Prosa Humanística i el Context del Segle XV

Context Històric i Social de l'Humanisme

1. A partir del segle XIII, les ciutats i la burgesia comencen a tenir més importància. La burgesia volia una administració més eficient i necessitava un llenguatge més clar i útil.

2. Amb el creixement urbà:

   • Apareixen professionals especialitzats.
   • S'obren universitats i escoles.
   • Les ordres religioses urbanes (franciscans, dominicans...) es dediquen a predicar i formar.

3. En aquest context neix l’Humanisme:

   • Moviment sorgit a Itàlia.
   • Vol recuperar els valors dels clàssics grecs i llatins.
   • Té una visió més humana del món.
   • Passa del teocentrisme (Déu al centre) a l'antropocentrisme (l’home al centre).

Característiques Clau de l'Humanisme

L'Humanisme significa:

• Tornar als clàssics per trobar models de pensament i estil.
• Donar importància al raonament, la mesura i la crítica.
• Tractar els temes humans amb una mirada més terrenal, no tan religiosa.
• Escriure una prosa més clara i ordenada.

Taula Comparativa: Edat Mitjana vs. Humanisme

A continuació, es detallen les diferències principals entre els dos períodes:

Exemple carpe diem: “Aprofita el moment i gaudeix del present”.

La Cancelleria Reial a la Corona d'Aragó

Què era la Cancelleria Reial?

Era l’oficina on es feien i guardaven tots els documents oficials del rei. Hi treballaven:

• El canceller
• Els funcionaris i escrivents

Importància de la Cancelleria

1. Va crear una llengua catalana escrita uniforme dins la Corona d’Aragó.

   • Això vol dir: Un català estàndard, formal, elegant i igual per tot el territori.

2. Va influir la manera d’escriure dels autors posteriors (per exemple, Bernat Metge).

3. Aquesta prosa de Cancelleria és:

   • Clara
   • Ordenada
   • Llatinitzant (amb influència del llatí)
   • D’estil molt correcte i formal

Recorda: La Cancelleria va fer que el català escrit fos igual a València, Catalunya, Mallorca, Sicília…

Autors Italians Referents de l'Humanisme

Aquests autors són referents importants per a l'Humanisme català:

Dante Alighieri (1265–1321)

• Precursor de l’Humanisme.
• Escriu la Divina Comèdia.
• Fa un viatge per l'Infern, Purgatori i Paradís.
• Recupera i adapta Virgili com a guia.

Francesco Petrarca (1304–1374)

• Considerat pare de l’Humanisme.
• Escriu el Canzoniere.
• Model de poesia del “dolce stil nuovo”.
• Gran influència en Ausiàs March i Bernat Metge.

Giovanni Boccaccio (1313–1375)

• Escriu el Decameró.
• Realisme i humor.
• Històries quotidianes i divertides.
• Influència en la narrativa europea.

Bernat Metge: Prosa Humanística Catalana

Vida de Bernat Metge

• Va néixer a Barcelona (1340/1346 – 1413).
• Funcionari de la Cancelleria Reial.
• Va treballar per Joan I i Martí l’Humà.
• Quan Joan I mor, és acusat i empresonat, i escriu Lo somni per recuperar el favor del rei Martí.

Obra i Estil de Bernat Metge

Com a traductor

• Traduïa del llatí, francès, italià i occità.
• Aportava una llengua catalana més culta i moderna.

Lo Somni: Obra Principal

Importantíssim per tres raons:

1. És un diàleg humanístic

   • El protagonista és el mateix Bernat Metge.
   • Parla amb personatges mítics:
     • Orfeu
     • Tirèsies
     • Rei Joan I (apareix com a esperit).

2. Temes principals

   • Justificar-se davant Martí l’Humà.
   • Reflexions sobre la mort i la immortalitat de l’ànima.
   • Crítica a la societat del moment.
   • Ironia i sarcasme constants.

3. Estil

   • Arcaismes, llatinismes i llengua molt elaborada.
   • Influència dels clàssics llatins i italians.

Altres traduccions destacades

• Valter e Griselda (adaptació d’una epístola de Petrarca).
• Sermó (paròdia).

La Poesia Cortesana i el Dolce Stil Nuovo

Conceptes Bàsics de la Poesia Cortesana

La poesia cortesana:

• Ve de la tradició trobadoresca.
• Tracta sobretot l'amor cortès.
• Escrita sovint pels nobles.
• És elegant, culta i plena de normes.

Autors Principals de la Poesia Cortesana

Jordí de Sant Jordi (1395–1424)

• Poeta valencià.
• Participa en campanyes militars.
• Escriu poemes sobre l’amor i sobre la seva captivitat.
• Exemple destacat: “Presoner”.

Joan Roís de Corella (1435–1497)

• Probablement sacerdot.
• Escriu obres religioses i mitològiques.
• Influència del “dolce stil nuovo”.
• Llenguatge elaborat i clàssic.

El "Dolce Stil Nuovo"

Moviment italià que destaca:

• L’amor com un sentiment interior, pur i elevat.
• La dona idealitzada.
• L’ús de metàfores i símbols.
• Influència directa sobre Petrarca.

Ausiàs March: Renovació de la Poesia Catalana

Vida d'Ausiàs March

• Nascut a Gandia o València (c. 1400).
• Fill del poeta Pere March.
• Cavaller valencià que participa en campanyes militars.
• Es casa dues vegades:
  • Isabel Martorell (mor aviat)
  • Joana Escorna.
• Mor el 1459.

Producció Poètica

• 128 poemes (aproximadament 10.000 versos).
• Es divideixen en:
  • Cants d’amor
  • Cants de mort
  • Cants morals
  • Cants espirituals

Característiques dels Cants d'Amor

• No imita els trobadors, sinó que crea un estil propi.
• Rebuig de la idealització exagerada de la dona.
• Expressa sentiments reals, contradictoris i humans.
• Usa un català genuí, no provençal.

Els Quatre Senyals (Grups Temàtics)

Els poemes d'Ausiàs March s'agrupen temàticament sota quatre senyals:

Plena de seny

• 19 poemes de joventut.
• Dona noble, equilibrada.

Llir entre cards

• 35 poemes.
• Dona vídua, virtuosa, però amb conflictes.
• Model moral elevat.

Oh folla amor

• 10 poemes.
• Tracten l’amor irracional i contradictori.

Amor, amor

• 12 poemes.
• Queixes, culpa, reflexió profunda sobre l’amor.

Cants de Mort i Cants Espirituals

• Els Cants de Mort estan relacionats amb la mort de la seva esposa, inspirats en Petrarca, i tracten el dolor i la pèrdua.
• Els Cants Espirituals tracten la relació de l’autor amb Déu, on el poeta demana salvació i perdó.

Estil d'Ausiàs March

• Comparacions hiperbòliques.
• Imatges molt visuals.
• Reflexió moral i psicològica.
• Llenguatge nou i propi.

Importància d'Ausiàs March

• Intel·lectual innovador: trenca amb la tradició trobadoresca.
• Creador de llengua: eleva el català a llengua poètica culta.
• Mestre poètic: influència enorme a Europa.

La Narrativa Cavalleresca: De la Fantasia al Realisme

Novel·la de Cavalleries (Segles XII-XIV)

Obres del segle XII–XIV que es caracteritzen per:

• Protagonitzades per cavallers invencibles.
• Històries fantàstiques, amb dracs, fades i encanteris.
• Amor idealitzat.
• Estil elevat, poc realista.

Novel·la Cavalleresca Catalana (Segle XV)

A partir del segle XV, la narrativa catalana esdevé molt més realista, amb obres com Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.

Taula Comparativa: Novel·les de Cavalleries vs. Cavalleresques

Tirant lo Blanc: L'Obra Mestra de Joanot Martorell

Autor: Joanot Martorell

• Joanot Martorell (1415–1468).
• Cavaller valencià.
• Mor abans d’acabar l’obra; Martí Joan de Galba la publica.

Importància de Tirant lo Blanc

• La novel·la més important en català.
• Molt més moderna que les altres de l’època.
• Cervantes la lloava (al Quixot).

Característiques de la Novel·la Total

1. Novel·la Total

Inclou una gran varietat de temes i registres:

• Amor
• Guerra
• Humor
• Erotisme
• Política
• Religió

2. Realisme

• Personatges creïbles.
• Reaccions humanes.
• No idealitza la cavalleria.

3. Humor i Erotisme

• Escenes amoroses realistes.
• Jocs i malentesos.

4. Papers Femenins Importants

Els personatges femenins són actius a la trama:

• Carmesina
• Plaerdemavida
• Viuda Reposada
• Estefania

Parts de la Novel·la (Estructura)

L'obra es divideix en cinc grans seccions geogràfiques:

1. Tirant a Anglaterra (cap. 2–97)
2. Tirant a Sicília i Rodes (cap. 98–114)
3. Tirant a l’Imperi Grec (cap. 115–296)
4. Tirant al nord d’Àfrica (cap. 297–407)
5. Retorn a l’Imperi Grec i mort (cap. 408–487)

Curial e Güelfa: La Novel·la Cavalleresca Anònima

Autor i Datació

• Novel·la anònima durant molt de temps.
• Actualment s’atribueix a Enyego d’Àvalos.
• Escrita entre 1435 i 1462.

Característiques Principals

• Molt realista.
• Ambientada a Itàlia i altres llocs reals.
• Combina cavalleria i amor.
• Llengua culta però natural.

Estructura (Tres Llibres)

1. Llibre I: Curial entra al món de la cavalleria i fugen a Àustria.

2. Llibre II: Torneigs, gelosia de Güelfa, viatges.

3. Llibre III: Viatge a Terra Santa, captures, reconeixement final i matrimoni.

Comparació amb Tirant lo Blanc

• Curial e Güelfa és més “medieval” en la seva concepció.
• Tirant lo Blanc és més “modern”.
• Tots dos combinen aventura i amor.