La Literatura Catalana del Segle XIX i el Teatre

Context històric

Revolució Francesa (1789) i expansió de les idees liberals: constitucionalisme, divisió de poders i drets ciutadans.

• Igualtat davant la llei.
• Separació Església-Estat.
• Fi de l’Antic Règim → democràcia i noves classes socials.

Revolució Industrial

• Inici a Anglaterra (segle XVIII).
• Èxode rural → creixement de les ciutats.
• Màquina de vapor → augment de la producció.
• Burgesia dominant i proletariat (sindicats).
• Capitalisme.

L'escriptor i la indústria del llibre

• Alfabetització → nou públic lector.
• Literatura com a negoci i novel·la de fulletó.
• Professionalització de l’escriptor.

Corrents estètics: El Romanticisme

(Primera meitat del segle XIX)

• Origen: Alemanya i Anglaterra.
• Característiques:
  • Irracionalitat: passió, emoció, misteri.
  • Llibertat creativa i individualisme.
  • Natura com a projecció emocional.
  • Evasió cap al passat medieval o exotisme.
  • Nacionalisme.
• Autors: Hölderlin, Víctor Hugo, Lord Byron, Novalis, Jane Austen, Emily Brontë, Bécquer i Mary Shelley.

El Naturalisme

• Creador: Émile Zola.
• La novel·la com a estudi científic.
• Determinisme: influència de l'herència i l'entorn.
• Temes sòrdids: prostitució, alcoholisme.
• Llenguatge adaptat als personatges.

La Renaixença

Moviment cultural i nacionalista iniciat a principis del segle XIX.

• Objectiu: recuperar la llengua i la literatura catalana culta.
• Programa:
  • Prestigi de la llengua.
  • Literatura independent de la castellana.
  • Recuperació de la història medieval.
  • Recollida de la tradició popular.
  • Model normatiu de llengua.
• Causes: influència del Romanticisme, mitificació de l'Edat Mitjana, nacionalisme i auge de la burgesia.
• Inici: 1833, amb l'oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau.
• Consolidació: Restauració dels Jocs Florals (1859).
• Dissolució: Inici del Modernisme (1892).

Jocs Florals (1859)

Certamen literari medieval restaurat.

• Lema: Pàtria, fides, amor.
• Premis: Englantina, Viola i Flor Natural.
• Mestre en Gai Saber: títol obtingut si es guanyen els tres premis.
• Promotors: Aribau, Rubió i Ors, Antoni de Bofarull, Víctor Balaguer, Marià Aguiló i Milà i Fontanals.

Poesia: Jacint Verdaguer (1845-1902)

• Obres èpiques: L’Atlàntida (1877) i Canigó (1885).
• Poesia lírica: Idil·lis i cants místics, Flors del Calvari, Aires del Montseny i Al Cel.
• Temes: pàtria, paisatge i religió.
• Importància: va donar prestigi internacional a la literatura catalana.

Teatre

Frederic Soler “Serafí Pitarra”

• Teatre popular i sainets.
• Ús del “català que ara es parla”.

Àngel Guimerà (1845-1924)

• Tragèdia romàntica: Gal·la Placídia i Mar i cel.
• Drames realistes: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
• Característiques: conflictes amorosos, marginació i lluita entre el bé i el mal.

Narrativa

• Primera novel·la moderna: L’orfeneta de Menargues (Antoni de Bofarull, 1862).
• Novel·la romàntica: històrica i sentimental.
• Costumisme: quadre de costums, personatges tipificats i nostàlgia pel món tradicional.
• Emili Vilanova: quadres de costums sobre les classes populars barcelonines.

Novel·la realista i naturalista: Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna. Obres destacades:

• La papallona (1882).
• L’Escanyapobres (1884).
• Vilaniu (1885).
• La febre d’or (1890-92).
• La bogeria (1899).
• Pilar Prim (1906).

Què és el teatre?

Art i tècnica de representar un text dialogat davant d’un públic. És un gènere literari i una de les manifestacions més antigues de la humanitat.

• No hi ha narrador: la història avança a través dels diàlegs.
• L'acció es desenvolupa durant el temps breu de la representació.

L’espectacle

En la representació intervenen:

• Autor/a o dramaturg/a.
• Director/a.
• Repartiment (actors i actrius).
• Escenografia (decorats, llum, vestuari, música, maquillatge, attrezzo).
• Públic i espai teatral.

L’espai teatral

• Pot ser a l’aire lliure (teatre grec) o en un espai tancat.
• Edat Mitjana: places i esglésies.
• Teatre a la italiana: escenari frontal amb el públic al davant.

El text teatral

• Text creat per ser dit i representat.
• Forma bàsica: diàleg en vers o en prosa.
• Recursos:
  • Monòleg: el personatge parla sol en veu alta.
  • Apart: el personatge s’adreça directament al públic.

Estructura i convencions

• Actes: parts grans (plantejament, nus, desenllaç) separades per un teló o descans.
• Escenes: divisions dins dels actes que canvien quan entra o surt un personatge.
• Diàleg: nom del personatge en majúscules o versaletes seguit de dos punts (estil directe).
• Acotacions: indicacions en cursiva i entre parèntesis que no es diuen en veu alta. Poden ser inicials (descriuen l'ambient) o internes (gestos, moviments, efectes).

Gèneres teatrals principals

Tragèdia

• Origen: Grècia clàssica (s. V–IV aC). Autors: Èsquil, Sòfocles, Eurípides.
• Estil elevat i acció seriosa.
• Temes: guerra, amor, venjança, destí.
• Personatges: déus, reis, herois.
• Conflicte inevitable i desenllaç fatal (mort, suïcidi).
• Intenció: catarsi (identificació amb el sofriment).

Comèdia

• Origen: Grècia clàssica. Autors: Aristòfanes, Menandre.
• To col·loquial i humorístic sobre l'acció quotidiana.
• Temes: amor, família, avarícia.
• Personatges semblants al públic amb un desenllaç feliç.
• Intenció: divertir i criticar la societat.

Drama

• Origen: modern, amb Shakespeare.
• Estil flexible i acció introspectiva.
• Temes: identitat, existència, relacions.
• Personatges realistes i final racional.
• Intenció: provocar reflexió. És el gènere més conreat actualment.

Altres gèneres

• Teatre medieval religiós: representacions de Pasqua i Nadal.
• Sainet: peça breu, còmica i costumista.
• Farsa: breu, còmica i esquemàtica.
• Mim: teatre sense text.
• Titelles: ninots manipulats.
• Musical: combinació de text, cançons i balls.
• Òpera: predomini de la música.

Inici del teatre en català

• Edat Mitjana:
  • Teatre religiós: inicialment en llatí; Misteris (s. XIII) i en català a partir del s. XV.
  • Teatre profà: celebracions cortesanes, populars, sainets i entremesos.

El Realisme

(Segona meitat del segle XIX)

• Origen: França.
• Característiques:
  • Objectivitat i representació fidel de la realitat.
  • Temes socials contemporanis i descripció minuciosa.
  • Crítica al capitalisme.
• Autors: Balzac, Flaubert, Dostoievski, Stendhal, Tolstoi, Pérez Galdós i Dickens.