Literatura catalana del segle XIX: Romanticisme i Renaixença

Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment cultural innovador que basava la seva estètica en l'exaltació de la sensibilitat individual. Va significar un canvi total de la concepció de l'art. Va iniciar-se a Alemanya a finals del s. XVIII i es va estendre pels altres països europeus durant el s. XIX. Va representar un canvi profund en la manera d'entendre el món. Va aparèixer en una època marcada per profundes transformacions. Els ideals de la Revolució Francesa (llibertat, igualtat) i els efectes de la revolució industrial van transformar el panorama social, polític, espiritual i econòmic d'alguns països europeus. L'artista romàntic basa la seva estètica en la imaginació, l'espontaneïtat i la llibertat amb l'objectiu de crear una obra única.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment cultural iniciat al s. XIX que pretenia la recuperació cultural i política de la nació catalana, especialment la recuperació del català com a llengua literària. Jacint Verdaguer és el gran poeta de la Renaixença, el creador de la llengua literària moderna i la gran figura del romanticisme català. Va crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements cultes. Verdaguer va escriure els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana, Atlàntida i Canigó. Molts dels seus poemes lírics tenen un caràcter religiós i patriòtic, alguns dels quals s'han convertit en cançons populars pel seu estil i la seva gran sensibilitat. Verdaguer va renovar els gèneres populars (cançons, rondalles i llegendes), escrivint-ne noves versions en prosa i en vers.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional. La majoria de les obres teatrals d'Àngel Guimerà són drames romàntics. La seva obra participa dels dos models del teatre romàntic: la tragèdia romàntica d'ambientació històrica i el drama romàntic de caire realista. Mar i cel és una tragèdia romàntica escrita en vers que tracta de l'amor impossible entre Saïd, un corsari musulmà, i Blanca, una donzella cristiana, perquè pertanyen a dues cultures i religions oposades.

Terra baixa és un drama romàntic realista escrit en prosa que tracta de l'enfrontament entre el món pur de la terra alta, on Manelic pot mantenir intacta la seva bondat originària, i el món contaminat de la terra baixa, on Manelic serà víctima de la tirania, l'engany i la corrupció.

Narcís Oller i el realisme

Narcís Oller és el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX. Les obres de Narcís Oller s'inscriuen dins del corrent del realisme tot i mantenir-hi elements propis del romanticisme. El realisme és un corrent artístic sorgit a mitjan s. XIX que es caracteritza per la voluntat de representar la realitat immediata de l'autor i retratar-la de manera objectiva. Les novel·les més importants de Narcís Oller són:

• La Papallona
• L'Escanyapobres
• La Bogeria
• La febre d'or