La Literatura Catalana del Segle XIX: Romanticisme i Realisme

La Poesia Romàntica: Jacint Verdaguer

Obres Èpiques

En l'obra de Verdaguer destaquen dos grans poemes èpics:

• L'Atlàntida: Una epopeia d'estil clàssic que tracta l'esfondrament del mític continent i el descobriment d'Amèrica, la reunificació de les terres que el cataclisme havia separat i la introducció de la fe cristiana en el nou món. El gran personatge d'aquesta obra és la natura, més concretament, les seves forces creadores i destructores.
• Canigó: Una epopeia nacional de Catalunya, en què se'n mitifica la història i els paisatges i se'n canta l'origen llegendari. L'acció se situa pels volts de l'any 1000 i narra les aventures del cavaller Gentil, fill de Tallaferro, que va lluitar contra els moros quan aquests van envair el Rosselló. El poema es tanca amb un diàleg entre els campanars de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí de Canigó.

Altres Obres

La resta de l'obra de Verdaguer inclou poemes de tema religiós, com els recollits en Idil·lis i cants místics, i poemes civils i patriòtics. Del final de la seva vida és Flors de calvari, que conté alguns dels poemes més dramàtics i personals de l'autor i que es pot considerar un correlat dels articles periodístics que va escriure per defensar-se de l'acusació de follia i de desobediència al seu bisbe.

Verdaguer va publicar també alguns llibres en prosa com el Dietari d'un pelegrí a la Terra Santa, les Rondalles i el recull d'articles En defensa pròpia.

El Concepte de Volkgeist

Volkgeist significa ànima del poble o essència de l'ànima popular. És un concepte propi del nacionalisme romàntic, que consisteix en atribuir uns trets comuns i immutables al llarg de la història a cada nació. Exemples: dansa, vestimenta, cançons, la manera d'entendre el món, però el més identificador en aquell temps era la llengua. Però això avui en dia ja s'ha perdut tot.

El Realisme: Narcís Oller

Context Històric

Fins ben entrada la segona meitat del segle XIX, quasi tota la narrativa en català mostra un desfasament respecte de la literatura europea del moment: es van escriure, sobretot, novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes.

Davant la inexistència d'una novel·lística autòctona, es va recórrer a les traduccions. Al cap de poc temps va començar a aparèixer una novel·la autòctona en castellà. La manca d'una novel·la en català va ser compensada per l'abundant producció de literatura costumista.

Narcís Oller i la Novel·la Realista Catalana

La transició del quadre de costums de petita escala a l'extensa novel·la realista serà duta a terme en la literatura catalana per Narcís Oller. Oller havia començat escrivint en castellà i només després de participar en els Jocs Florals es va convèncer de la importància del català com a llengua literària.

Oller va haver-se d'enfrontar a nombroses dificultats, com la inexistència d'un model de prosa literària i la manca de tradició d'una narrativa realista catalana, buit que va omplir amb els models novel·lístics d'altres literatures. Altres obstacles van ser la tendència d'Oller al sentimentalisme i al moralisme, que contradiuen amb el realisme naturalista que pretenia seguir.

Obres Destacades

En la seva producció literària destaquen:

• La papallona: Obra de transició, molt lligada als esquemes romàntics però on comencen a figurar aspectes propis de la novel·la realista, com la fidelitat en la transcripció de diàlegs. Tracta el tema de la seducció.
• L'escanyapobres: La trama se situa en un poble imaginari en via d'industrialització. L'obra narra la història d'una parella d'avars. La passió pels diners els porta a tancar-se en ells mateixos i a la mort de la protagonista. Mostra el contrast entre els pobles i la innovació de les ciutats.
• Vilaniu: Tracta el tema de la calúmnia. Se situa a una ciutat provinciana i els protagonistes són un advocat i la seva dona, que és calumniada a través d'una noteta. Els personatges són professionals i gent de la burgesia.
• La febre d'or: És la més extensa. L'autor es va limitar a fer una descripció estricta de la vida contemporània i d'una societat obsessionada per l'especulació financera. Es divideix en dues parts (“la pujada” i “l'estimbada”) en què Oller narra la ràpida ascensió econòmica i social de Gil Foix gràcies a les seves especulacions en la borsa. Després vindrà la davallada i el retorn a la situació social anterior.
• La bogeria: Constitueix un estudi de la malaltia a què fa referència el títol. La descripció perd relleu en favor de la narració i el diàleg, i Oller fa servir un narrador testimoni. Des d'un punt de vista temàtic, és la novel·la més naturalista de l'autor.
• Pilar Prim: Tracta sobre la situació de la dona en el món. Oller abandona la fórmula realista i se centra en les reaccions dels personatges. Narra la història d'una viuda encara jove que tracta d'estimar segons els seus desitjos íntims enfrontada amb l'ambient que l'envolta.