Literatura Catalana del Segle XIX i Modernisme: Pitarra, Oller

El Teatre Català del Segle XIX: Serafí Pitarra

Paral·lelament al teatre culte romàntic, cal destacar l’existència, durant tot el segle XIX, d’uns gèneres dramàtics escrits en català que es caracteritzen per un llenguatge planer i col·loquial, un to burlesc i una tipologia marcadament popular.

El Sainet i la Comèdia Costumista

El sainet, procedent de la tradició popular, és un d’aquests gèneres. És una peça breu, sovint anònima, que gira entorn de situacions còmiques i arquetípiques. Durant la primera meitat del segle XIX, va ser readaptat i convertit en instrument de propaganda política, normalment de la ideologia liberal.

A partir del sainet es desenvolupa la comèdia costumista, un gènere una mica més ambiciós i complex, que conrea, entre d’altres, Frederic Soler, més conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra. Aquest autor escriu paròdies de drames romàntics, un gènere que neix dels excessos i exageracions del teatre romàntic, vistos des d’una òptica satírica.

Obres Destacades de Serafí Pitarra

• Don Jaume el Conquistador
• El Castell dels Tres Dragons

La Narrativa Catalana del Segle XIX: Narcís Oller

Narcís Oller és el novel·lista català més destacat del segle XIX. Aconsellat pels crítics literaris Josep Yxart i Joan Cerdà, Oller va assimilar els principis del realisme i es va esforçar a aplicar-los a les seves novel·les. El resultat és una obra desigual, amb encerts innegables, però també amb limitacions evidents.

Entre els aspectes positius, destaca el fet d’haver elaborat, dins la literatura catalana moderna, el primer model narratiu coherent i comparable a la novel·la europea del moment. Pel que fa a les seves limitacions, s’hi han assenyalat una sèrie de mancances: poca profunditat psicològica dels personatges, la poca elaboració de l’escriptura, l’excés de moralisme i sentimentalisme, i la incapacitat per crear un model lingüístic apropiat al gènere.

Tipus de Narrativa al Segle XIX

• El model romàntic
• El model dels sainets i quadres de costums
• El realisme, que vingué de la mà del francès Honoré de Balzac.
• El naturalisme, el creador del qual és també el francès Émile Zola.

Obres Destacades de Narcís Oller

1. La papallona: Una història d’amor on el realisme conviu encara amb alguns elements romàntics. Zola en va escriure el pròleg.
2. L’escanyapobres: És l’estudi de la passió de l’avarícia, personificada en els protagonistes, l’Oleguer i la Tuies.
3. La febre d’or: Tracta del recorregut d’una família barcelonina que primer s’enriqueix ràpidament amb la borsa i que acaba arruïnant-se.
4. La bogeria: És un intent força exitós d’aplicar els postulats naturalistes; hi és remarcable l’ús d’un triple punt de vista en la narració dels fets: la història (el procés d’alienació mental que pateix el protagonista Daniel Serrallonga) és construïda per tres personatges, cadascun amb una visió particular del cas.
5. Vilaniu: És la transposició de la ciutat de Valls, on va néixer Narcís Oller, i relata el caràcter tancat i repressor d’aquesta població.
6. Filar prim: És una novel·la qualificada de psicològica i que respon a l’intent de l’autor de posar-se al dia i connectar amb els nous corrents de la primera dècada del segle XX. Tracta el tema de la llibertat individual enfrontada als convencionalismes socials.

El Modernisme Català: Origen i Característiques

Es considera que el Modernisme s’inicia pels volts de 1890 i que es clou el 1911, any de la mort del poeta Joan Maragall i del pintor impressionista Isidre Nonell. El terme Modernisme designa la voluntat de transformar una cultura tradicional i caduca en una cultura moderna i nacional. Representa el desig de renovar la cultura catalana, adequant-la als cànons moderns.

A Catalunya, el Modernisme té un significat especial perquè adquireix un caràcter reformador. Es converteix en una eina transformadora i s’insereix en la realitat social. Podem distingir-hi dos grups principals:

Els Esteticistes: L'Art per l'Art

• Els esteticistes consideren que l’art té valor per ell mateix i que acompleix una missió sagrada. Adopten una actitud de persones incompreses i es marginen voluntàriament de la societat. La manera de vestir, la de viure, etc., constitueixen en ells un tret diferenciador. Formen l’anomenada bohèmia daurada perquè, malgrat dur aquest tipus de vida, són fills de la burgesia i disposen de rendes familiars que els garanteixen la supervivència.

Els Regeneracionistes: Compromís Social

• Els regeneracionistes pretenen canviar el model de societat, volen que la gent sigui més culta, fan crítica del poder establert, rebutgen els convencionalismes i es comprometen a lluitar per un futur millor. Els regeneracionistes creien que l’individu era el motor de la societat i que la col·lectivitat era una massa mediocre.