La Literatura Catalana del Segle XIX: Context, Corrents i Evolució

La Literatura Catalana del Segle XIX: Context i Evolució

Des del punt de vista literari

La literatura catalana del segle XIX ja no patia tant desfasament respecte a Europa. Aquests canvis històrics van transformar de ple la literatura, amb l'aparició de la indústria editorial i un ús del llibre més quotidià. Amb l'abaratiment dels llibres, la multiplicació del nombre d'exemplars i la reedició de llibres antics, es començà el camí cap a la professionalització de l'escriptor.

Aquestes noves indústries editorials adaptaren el llibre a les noves necessitats del mercat que exigia l'alfabetització de les classes obreres. Aparegueren novel·les de fulletó associades a la premsa, col·leccions, traduccions, edicions il·lustrades, antologies, etc.

Les lleis del mercat sobreposaven la novel·la per damunt de la poesia i alguns autors optaren per mantenir-se fidels a ells mateixos (Baudelaire, Flaubert...), mentre que d'altra banda, esdevingueren els autors compromesos que intentaren canviar la societat a través de les seves obres (Zola, Maragall...).

Una altra novetat d'aquest segle va ser la descoberta de la premsa periòdica, on molts autors acabaren publicant articles, contes, crítiques literàries, etc.

Des del punt de vista social

Catalunya es configurà com un país industrial.

La industrialització del sector tèxtil va omplir de colònies i vapors ciutats com Barcelona, Terrassa, Sabadell... Tant la nova burgesia industrial com la nova classe obrera migraven constantment del camp a la ciutat, de manera que les ciutats creixien espectacularment.

La incorporació de la dona al món de la indústria va provocar canvis socials, familiars i de mentalitat a la classe obrera.

Mentre que la burgesia canalitzà les seves energies cap al moviment de la Renaixença (Jocs Florals, publicacions periòdiques...), la classe obrera lluità per aconseguir l'alfabetització. Tant els uns com els altres acabaren decantant-se cap al catalanisme polític.

El segle XIX va estar ple de guerres, revoltes i conflictes socials, i molts hagueren d'exiliar-se a l'estranger. Els mitjans de transport s'incrementaren i això afavorí la mobilitat entre països, tant de persones com de publicacions. És així com arribaren els tres corrents literaris que van triomfar en aquest segle: Romanticisme, Realisme i Naturalisme.

Per contra, a partir de la Primera Constitució Espanyola, l'Estat liberal espanyol començà a actuar com a Estat centralista i es proposà la unificació política, administrativa, econòmica, cultural i lingüística de tots els territoris.

Des del punt de vista lingüístic i cultural

A finals del segle XVIII, alguns il·lustrats defensaven la utilitat del català per a la literatura culta.

A la primera meitat del segle XIX el castellà s'enduia tot el prestigi, i la situació del català, tot i que la majoria de gent el parlava, era de diglòssia total. L'escolarització estava en males condicions i gairebé sempre era en català. Mentre que el castellà i el llatí eren les llengües dels estudis superiors. Tot i així, a meitat de segle hi va haver un canvi de mentalitat.

Es va produir un procés de castellanització i als anys seixanta tothom volia castellanitzar-se, degut a l'escolarització obligatòria en castellà (Llei Moyano, 1857).

La literatura del segle XIX començà amb l'absència gairebé total de la literatura culta en català.

A mitjans del segle XIX, alguns intel·lectuals prengueren consciència del procés de substitució que patia la nostra llengua i es començà a reclamar l'increment de l'ús del català. Reivindicació que esdevingué una constant per part del catalanisme polític fins ara.

Quan es va recuperar l'ús de la llengua en la literatura culta, els literats s'hagueren d'enfrontar a dos problemes:

• Pèrdua de contacte amb la tradició literària pròpia.
• Manca d'un model lingüístic únic i prestigiós per expressar-se.

El Romanticisme

És un moviment cultural oposat als plantejaments de la Il·lustració. Aparegué a Alemanya i a la Gran Bretanya l'any 1770. Al 1820 ja s'havia estès per tot Europa.

Autors romàntics:

• Goethe, Hölderlin (Alemanya)
• Byron (Anglaterra)
• Edgar Allan Poe (Amèrica)
• Hugo (França)
• Manzoni (Itàlia)
• Puixkin (Rússia)
• Bécquer (Espanya)

El Romanticisme tractà de bastir una obra de creació pròpia i original. L'art se centrà en la introspecció, la confessió subjectiva i la història personal.

L'autor volia commoure a través d'un jo literari, basant-se en la inspiració, l'espontaneïtat i la sinceritat.

Es tendí a una societat lliure, que afavorí la llibertat creadora. Com a contrapartida: sensació d'inseguretat. No hi havia regles fixes i, per tant, tot era relatiu i canviant.

El Romanticisme va ser l'època de la imaginació i de l'irracionalisme. Temes interessants: fantasia, somni, misteri, viatges... (Cims borrascosos, Frankenstein).