La Literatura Catalana del Segle d'Or: De Martí l'Humà al Renaixement

Context Històric: El Final de l'Edat Mitjana

El final de l'Edat Mitjana va ser un moment clau per a Catalunya. Pere III va tenir dos fills: Joan I (va regnar de 1387 a 1396) i Martí l'Humà (des de 1396 a 1410). Cap d'aquests reis va tenir descendència i l'any 1412, en el Compromís de Casp, Ferran I d'Antequera va ser proclamat rei d'Aragó. Així, els Trastàmara van començar a regnar la Corona d'Aragó.

El Segle d'Or i l'Esplendor Literària

El segle XV va ser el de màxima esplendor de la Corona d'Aragó. Barcelona, i Catalunya en general, van perdre el paper principal de capital, que va passar a ser València, la qual va viure moments de gran esplendor econòmica i cultural.

La Literatura Catalana del Segle XV

El segle XV és el més important de la literatura catalana. Autors clau d'aquest període inclouen:

• Poetes: Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs Marc.
• Prosista: Joanot Martorell.

Al final del segle XV, la literatura canvia gràcies a la impremta. Les obres ja no s'escriuen per ser recitades en festes, sinó que estan escrites per ser llegides d'una manera molt personal i íntima. La ciutat cultural passa progressivament de Barcelona a València per causes econòmiques, socials, religioses, polítiques i estratègiques.

Alfons el Magnànim i la Cort de Nàpols

Després de regnar Ferran d'Antequera, va regnar Alfons el Magnànim. Amant de la caça, la música i la cançó, l'any 1421 va traslladar la cort a Nàpols, i també va traslladar tota la vida cultural que l'envoltava (poetes catalans i castellans). La riquesa i la renovació de la poesia catalana es van fer possibles gràcies al contacte amb la lírica italiana.

La Mentalitat Renaixentista i el Gai Saber

Al segle XVI neix el Renaixement, i la creació literària a Catalunya i València va seguir un llarg recorregut. Ja el 1323 es va crear el Consistori de Tolosa. El rei Joan I va instituir a Barcelona el Certamen del Gai Saber (certamen literari que premiava poemes escrits en provençal i de temàtica trobadoresca o religiosa).

Gràcies al contacte i les influències que van adquirir els poetes que eren a Nàpols, la literatura catalana es va renovar. Aquesta renovació la van dur a terme principalment els poetes valencians:

• Gilabert de Próixita
• Jordi de Sant Jordi
• Ausiàs Marc
• Joan Roís de Corella
• Andreu Febrer
• Jaume Roig

Evolució de la Poesia: De la Tradició a la Renovació

Jaume Marc i Pere Marc

Jaume Marc (1335?-1410), germà, i Pere Marc (1338-1413), pare d'Ausiàs Marc, van escriure poesies amb característiques encara molt trobadoresques. Són autors narratius i de cançons d'amor, però no van adaptar la seva poesia a la lírica italiana.

Gilabert de Próixita

Gilabert de Próixita (?-1407), valencià, es mostra poc influït per la nova lírica italiana. Els seus poemes que es conserven són majoritàriament de temàtica amorosa. Barreja català i provençal.

Andreu Febrer

Andreu Febrer (1375/80-1444) va néixer a Vic en una família acomodada. Va estar vinculat amb Martí l'Humà com a alt funcionari de la cort i, més tard, va ser cambrer d'Alfons el Magnànim. Va viatjar molt per tot Europa i va estar en contacte directe amb la lírica italiana. Va traduir la Divina Comèdia de Dante en vers rimat. Se'n conserven 15 poemes lírics on ja es nota la influència de la lírica italiana. Va viure a Itàlia llargues temporades i va coincidir amb Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc, poetes més joves que el consideraven un mestre.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va néixer a València a finals del segle XIV i va morir el 1425. Es coneixen poques dades sobre la seva vida. Amic d'Ausiàs Marc, va rebre la protecció des de ben petit d'Alfons el Magnànim i la seva dona, que li tenien una estimació especial. Donava musicalitat als seus poemes i els cantava davant de la cort.

L'any 1423 va ser empresonat, i allà és on va escriure el poema Presoner, el més conegut i dels més sensibles que es conserven. Fa d'un poema de circumstàncies una peça essencial de la literatura catalana.

Poesies i Temàtica

La majoria de les poesies que es conserven se centren en reflexions amoroses. Les dones destinatàries dels poemes s'amaguen sota diversos senyals, com ara Reyna d'Honor o Castell d'Honor. També tracta amb gran tendresa els tòpics trobadorescos de la dama inaccessible. Jordi de Sant Jordi va anar més enllà de la tòpica concepció amorosa dels trobadors. La llengua de la seva obra representa el punt més alt de l'evolució de l'ús del provençal cap al català que van fer els poetes de l'època.