Literatura Catalana: Del Renaixement al Neoclassicisme (s. XIV-XVIII)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,08 KB
El Renaixement: Renovació Cultural i Humanisme
El Renaixement és un moviment de renovació cultural que s'inspirà en les idees i en l'art clàssic de Grècia i Roma. L'esperit humanista que es desenvolupà a Itàlia durant els segles XIV i XV s'estengué a poc a poc arreu d'Europa.
Producció Literària del Renaixement Català
Joan Lluís Vives
Joan Lluís Vives, nascut a València, estudià filosofia a París, Oxford i Lovaina. Escrigué en llatí, que s'imposà com a llengua de cultura durant el Renaixement. Escrigué sobre l'ànima humana i dugué a terme una important activitat pedagògica.
Joan Boscà i Almogàver
Era de Barcelona, però escrigué en castellà. Fou un dels primers escriptors a introduir la mètrica italiana a la península Ibèrica.
La Poesia Renaixentista Catalana
La poesia d'aquest període presenta quatre diferències principals:
- La poesia popular i tradicional.
- L'herència d'Ausiàs March.
- La poesia satírica.
- La lírica amb innovacions italianes.
Autors destacats inclouen Pere Serafí, Joan Pujol i Joan Timoneda. Aquest últim fou llibreter, escriptor i edità un gran nombre de plecs poètics, teatre i cançoners populars. El més important fou Flor d'enamorats.
El Teatre Renaixentista
En la producció teatral destaquen obres com La Vesita de Joan Ferrandis i El Cortesano de Lluís de Milà.
La Prosa Renaixentista
En prosa, hi trobem la Historia de València de Pere Antoni Beuter i els Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Es tracta de sis col·loquis o diàlegs en prosa on hi ha una apologia del català, davant la política centralista de la monarquia.
El Barroc: Crisi, Contrastos i Expressió Artística
Des de mitjan del segle XVI, els conflictes i guerres trencaren l'ímpetu, la vitalitat i la confiança dels renaixentistes. Les crisis demogràfiques i econòmiques causades per les guerres van provocar un sentiment de frustració que caracteritza la literatura del segle XVII. El terme Barroc ha sigut interpretat com allò que és lleig, repulsiu o extravagant en l'art, fins i tot grotesc o ridícul. Les contradiccions i crisis socials del segle XVII són el referent d'una literatura que descriu la realitat en termes de contrastos i oposicions, amb abundància de figures retòriques. El Barroc pretén impressionar i pot arribar a la caricatura satírica.
En el Barroc es distingeixen dos corrents literaris principals: el conceptisme i el culteranisme. Els temes recurrents inclouen la fugacitat del plaer, la mort o el desengany. També es caracteritza per un llenguatge i mètrica particulars, amb l'ús d'octaves, dècimes o romanços.
La Literatura Barroca Catalana: Autors Destacats
- Francesc Vicent Garcia: Més conegut com el Rector de Vallfogona, nasqué a Tortosa. La seva poesia tracta temes com l'amor, els desenganys, el temps i la mort. Creà un corrent anomenat vallfogonisme.
- Francesc Montanella: De Barcelona, escrigué peces de teatre com Lo desengany i poemes amorosos.
- Francesc Mulet: Exponent del vallfogonisme, amb obres de temes burlescos com El tractat de pet i dues peces teatrals: La infanta Tellina i El rei Matarot.
El Neoclassicisme: Raó, Harmonia i Il·lustració
Al segle XVIII, aquest moviment confiava en la raó humana com a instrument capaç d'aconseguir la felicitat general. Està en contra de la teoria del bé comú feudal, per la qual cosa calia buscar aquesta felicitat en els camps de l'ètica, la psicologia i l'economia.
En l'àmbit artístic, l'estètica dels il·lustrats fou anomenada Neoclassicisme i suposà un retorn als models clàssics grecollatins i als ideals d'harmonia i equilibri. Entre els il·lustrats més destacats cal recordar l'erudit valencià Gregori Maians, que va escriure la seva obra filològica en castellà.