Literatura Catalana: Del Neoclassicisme a la Renaixença

El Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

Fins a la segona meitat del segle XVIII, en la literatura catalana va predominar el conreu de l'estètica barroca. Aleshores, malgrat el tancament de la monarquia a l'entrada de les noves idees, es van començar a difondre els principis del Neoclassicisme, sobretot a la Catalunya Nord, sota domini francès, i a Menorca, en mans dels anglesos.

La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del Neoclassicisme català. La poesia neoclàssica se serveix de la faula didàctica i la sàtira, seguint el model del francès La Fontaine. Quant als models teatrals, cal fer referència a:

• La comèdia de caràcters (Molière)
• La tragèdia (Racine i Corneille)

La Il·lustració va establir les idees bàsiques que van portar a la Revolució Francesa (1789) i que van fer esclatar un nou moviment cultural: el Romanticisme.

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra, però a Catalunya no es manifesta fins a partir del primer terç del segle XIX. El principi bàsic del Romanticisme era crear un art nou, basat, sobretot, en la imaginació, i, per tant, contrari a la raó i a la imposició de normes.

La Renaixença va impregnar d'ideals romàntics tots els àmbits:

• Social: va afavorir l'ascensió de la nova classe burgesa.
• Econòmic: va anar molt lligat a la Revolució Industrial.
• Polític: va activar el sorgiment del nacionalisme.
• Cultural: va suposar la recuperació del català com a llengua literària.

Aquests canvis van fer que Catalunya sortís dels tres segles de crisi lingüística i cultural en què havia viscut.

Els Jocs Florals: Pilar de la Renaixença

Els Jocs Florals van ser fundats el 1859 seguint el model del Consistori de la Gaia Ciència, del segle XIV. Juntament amb altres institucions, van ser la plataforma de recuperació del català com a llengua d'ús culte i el trampolí perquè apareguessin els grans noms literaris de la Renaixença.

Els Jocs Florals van aconseguir algunes de les fites bàsiques de normalització cultural:

• Van crear un públic assidu al fet literari.
• Al voltant dels Jocs va aparèixer la primera infraestructura editorial en català.
• Van donar un prestigi social a la llengua.
• Van crear una poètica i van propulsar els gèneres literaris.

Àngel Guimerà i Narcís Oller van tenir un paper determinant en La Renaixença (1873-1905).

Jacint Verdaguer: Poeta Èpic de Catalunya

Jacint Verdaguer va començar a escriure poesia als quinze anys, i després d'algunes provatures de temàtica amorosa, el 1865 va publicar Dos màrtirs de la meva pàtria, o sigui Llucià i Marcià.

Verdaguer va escriure dos grans poemes èpics:

• L'Atlàntida
• Canigó

La popularitat de la poesia de Verdaguer queda palesa en el fet que cançons com el "Virolai", la nadala "A Betlem" i "L'emigrant" són cantades per la gent sense saber que ell n'és l'autor.

Àngel Guimerà: Dramaturg i Renovador

Àngel Guimerà va ser un dels fundadors de la revista La Renaixença, que posteriorment, una vegada convertida en diari, va dirigir.

La seva poesia tenia un caràcter narratiu i estava dedicada a explicar històries amb un to combatiu i patriòtic.

Obres destacades:

• Mar i cel (1888)
• Maria Rosa (1894)
• Terra baixa (1897)
• La filla del mar (1900)

Tots quatre plantegen un problema de possessió amorosa.