Literatura Catalana: Del Franquisme a la Normalització

Subordinades

Substantives

Equivalen a un substantiu (nom). Es poden substituir per AIXÒ, UNA COSA.

• Completives-que (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj, CPred.)
• Interrogatives-qui, què, quin, quan, on, quant (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj, CCAdv.)
• D’infinitiu (CD) verb infinitiu
• De relatiu - qui/què + prep (pronom relatiu) (Subjecte, CD, CI, Atribut, CRV, CAg, CC, CN, CAdj, CPred)

Adjectives

Equivalen a un adjectiu (complement del nom). Antecedent.

Estructura: prep + on (CCL), prep + qui (CRV, CI, CC), que (Subjecte, CD, CC), prep + qui (CI, CRV, CC), prep + art + qual (Subjecte, CD, CI, CRV, CC, CN), (prep) + la qual (Subjecte, CD, CRV, CC)

• Especificatives - no comes
• Explicatives - entre comes

Adverbials

Pròpies

Equivalen a un adverbi (temporals, locatives, i modals).

• De temps - abans que, quan, mentre, sempre que, fins que, des que
• De lloc - on
• De mode - com, com si, tal com, segons, sense que, a mesura que

Impròpies

NO equivalen a un adverbi.

• Causals - perquè, ja que, per tal com, com que, vist que, com sigui que
• Finals - perquè, a fi que, per tal que
• Consecutives - tant que, massa, prou, perquè, de tal manera que
• Comparatives - més que, tant com, menys que, no tant com, com més més
• Condicionals - si, en cas que, posat que, a condició que
• Concessives - encara que, malgrat que, per bé que, per més que, tot i que

Literatura Catalana: Del Franquisme a la Normalització

Anys quaranta i cinquanta

Es va prohibir l’ús de la llengua. La producció literària es va estroncar.

Anys seixanta

Es van produir petites obertures en el règim: revifada editorial: es creen segells i revistes infantils. Aparició del fenomen de la Nova Cançó: cantants s’expressen en català. Aparició d’obres literàries rellevants: Diccionari per a ociosos (Joan Fuster), Incerta glòria (Joan Sales). Fort interès en la novel·la, Proust (capdavanter novel·la psicològica), Joyce (monòleg interior, sensacions, flux de pensaments), Woolf (diferents punts de vista narratius).

Anys setanta

Producció editorial creix, normalització lingüística, creixement interès per la literatura.

Actituds estètiques: les tendències literàries s’universalitzen: cada escriptor esdevé una veu pròpia. Els gèneres literaris es difuminen, l’oferta literària creix.

Pere Calders

Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts i va treballar com a dibuixant i periodista.

El 1937 es va allistar voluntàriament a l'exèrcit republicà, on va escriure Unitats de xoc, valuós document sobre la Guerra Civil Espanyola (1938). Amb la caiguda de la República, va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló. Va aconseguir evadir-se i es va exiliar a Mèxic, on va contactar amb altres exiliats. L'any 1962 va tornar a Catalunya i es va dedicar al periodisme, sense deixar d’escriure literatura. La crítica va elogiar el recull de contes Cròniques de la veritat oculta. L’any 1964 va sortir a la llum la novel·la L’ombra de l’atzavara, amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi.

Mercè Rodoreda

Als nou anys va haver de deixar l’escola ja que havia de cuidar el seu avi, convertint-la en una escriptora autodidacta. Va col·laborar amb articles i contes a La Revista de Catalunya i Meridià.

L’any 1932 va publicar la primera novel·la, Sóc una dona honrada?, seguida de tres més que va rebutjar. Es va haver d'exiliar. L'any 1954 va reprendre la literatura. Aloma és la primera novel·la: condició social i personal de la dona, desengany amorós, una visió desenganyada de la vida. La plaça del Diamant: etapa de maduresa, profunda interiorització psicològica. Mirall trencat: vellesa i la mort. És una de les novel·listes més universals.

Joan Oliver

Les seves poesies: pseudònim Pere Quart i la prosa i el teatre: nom real. Va formar un grup anomenat Grup de Sabadell, va fundar l’editorial La Mirada. Es va exiliar i va acabar a Xile, on va fundar l’editorial El Pi de les Tres Branques. Va ser empresonat quan va tornar. Primera etapa poètica: Decapitacions (enfrontament amb la seva classe social (burgesia)). Bestiari: presenta una sèrie d’animals a través de jocs de paraules. Segona etapa: poesia simbolista, Terra de naufragis, es troben temes com l’enyor, l’exili, la mort des d’un to reflexiu. Vacances pagades: retorn als orígens, humor irònic, reflexió sobre ell mateix i la societat. Ball robat: història de tres matrimonis burgesos que fracassen com a persones.

Vocabulari

• Preludi: introducció.
• Pròsper: venturós, afortunat.
• Interpel·lat: requerit, preguntat.
• Àvid: desitjós.
• Ensopeguin: s’entrebanquin, es trobin.
• Vintall: vell, antic.
• Martinet: martell de forja.
• Ocàs: final.
• Diarquia: forma de govern en què dos dirigents regnen amb el mateix rang sobre una societat.
• Lleixes: estants, prestatges.
• Hipermètrop: persona que no hi veu bé de prop.
• Encoratjadores: animadores, esperançadores.
• Bestsellers: llibres que tenen grans vendes.
• Badant: encantant-se, abstraient-se, tot mirant.