Literatura Catalana: Decadència (S. XVI-XVIII) i Renaixença (S. XIX)

La Literatura Catalana als Segles XVI, XVII i XVIII

Després del Segle d'Or de la literatura catalana, la producció literària en català va decaure notablement, influïda per factors polítics com la unió dinàstica de Castella i Aragó i, posteriorment, la Guerra de Successió.

Segle XVI: Humanisme i Renaixement

La producció literària del segle XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència perdurable d'Ausiàs March en la poesia, i l'arribada de l'Humanisme i el Renaixement. Aquests moviments buscaven un retorn a la visió clàssica, on l'home era la mesura de totes les coses, sense la presència constant de déus o elements meravellosos, promovent formes com el sonet.

Autors destacats:

• Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567): Conegut per les seves poesies d'amor i religioses.
• Joan Timoneda (València, 1510/15 - 1583): Autor del Cancionero llamado Flor de enamorados.
• Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510 - ~1580): Autor en prosa de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Segle XVII: El Barroc

La literatura catalana del segle XVII s'inscriu dins del moviment Barroc. En poesia, destaca especialment Francesc Vicent Garcia, més conegut amb el sobrenom del Rector de Vallfogona. Un altre poeta important d'aquest segle és Francesc Fontanella.

Segle XVIII: Il·lustració i Decadència Agreujada

La influència de la Il·lustració i del Neoclassicisme, juntament amb les conseqüències polítiques de la Guerra de Successió (com els Decrets de Nova Planta que van restringir l'ús oficial del català), van fer que al segle XVIII la producció literària culta en català fos encara més pobra. Malgrat tot, hi destaca Rafael d'Amat i de Cortada, conegut com el Baró de Maldà, autor del monumental dietari Calaix de sastre, una crònica detallada de la vida quotidiana de l'època. També cal mencionar Joan Ramis i Ramis, qui va escriure teatre culte en vers, assolint un gran èxit amb la seva tragèdia Lucrècia.

El Segle XIX: La Renaixença

Context Històric i Cultural

Durant el segle XIX, Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica. El creixement de la indústria tèxtil es va veure afavorit per la implantació progressiva del ferrocarril i de la màquina de vapor. Com a conseqüència, va sorgir una nova burgesia industrial i un nombrós proletariat (la classe treballadora de les fàbriques).

Després de tres segles de decadència en la literatura culta, es va produir una lenta però progressiva recuperació de la llengua i la literatura catalanes. Aquest procés es va articular al voltant d'un moviment històric i cultural conegut com a Renaixença.

La Renaixença sovint es considera iniciada simbòlicament l'any 1833 amb la publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Objectius i Característiques

Influïda pel Romanticisme, la Renaixença compartia alguns dels seus trets essencials:

• Predomini dels sentiments i de la imaginació per damunt de la raó.
• Interès per la cultura popular, les tradicions i la història pròpies.

Els seus objectius principals eren:

• Recuperar l'ús culte i social de la llengua catalana.
• Crear una literatura moderna i pròpia en català.
• Restablir els Jocs Florals (1859), un concurs literari que premiava la poesia amorosa (Fe), patriòtica (Pàtria) i religiosa (Fides), i que va esdevenir una plataforma clau per al moviment.

Jacint Verdaguer: Figura Clau de la Renaixença

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és considerat el poeta més important de la Renaixença i una de les figures cabdals de la literatura catalana moderna. Va rebre una sòlida formació humanística (incloent l'estudi del llatí) i clàssica.

Les seves obres més destacades són els grans poemes èpics:

• L'Atlàntida (1877): Basat en el mite de l'enfonsament del mític continent dels atlants.
• Canigó (1886): Una epopeia sobre els orígens llegendaris de la Catalunya medieval i cristiana, ambientada a la muntanya del Canigó.

Verdaguer va excel·lir tant en la poesia èpica com en la lírica, i la seva obra va ser fonamental per a la consolidació del català com a llengua literària moderna.