Literatura Catalana: De la Decadència a la Renaixença (Segles XVI-XIX)

Literatura Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

Causes de la Decadència

• Allunyament de la cort, que, des de la unió de Castella i Aragó, ja no es trobava als Països Catalans, i castellanització de la noblesa.
• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot a partir del segle XVII (Siglo de Oro).
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

La producció literària del segle XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March en la poesia, i la de l'humanisme i el Renaixement en la literatura general.

La literatura catalana del segle XVII va esdevenir una còpia de la literatura castellana del Barroc.

Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona

Francesc V. Garcia (Tortosa, 1579-1582 - Vallfogona de Riucorb) amb el seu sobrenom del Rector de Vallfogona va ser un poeta molt important en el segle XVII degut a les seves poesies de caràcter escatològic. La seva obra poètica es va centrar en temes amorosos i religiosos.

La influència de la Il·lustració i del Neoclassicisme va fer que el segle XVIII encara oferís una major pobresa en la producció literària, ja que es va prohibir publicar en català.

La Literatura Popular (Segles XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII, XVIII van aflorar produccions literàries de qualitat notable, que formen l'anomenada literatura popular catalana, transmesa de generació en generació.

El Segle XIX: La Renaixença

Trets Essencials del Romanticisme

• Individualisme i potenciació del jo subjectiu.
• Predomini dels sentiments i de la imaginació per damunt de la raó.
• Reivindicació de la llibertat de creació, de l'espontaneïtat i de l'originalitat.
• Idealització de la realitat a causa de la insatisfacció d'aquesta mateixa realitat.
• Revaloració de temes inspirats en l'edat mitjana.
• Interès per la cultura popular.
• Cerca i valoració de la bellesa.

Autors Clau del Segle XIX

En la literatura catalana del XIX destaquen especialment tres escriptors: Jacint Verdaguer (poesia), Narcís Oller (narrativa) i Àngel Guimerà (teatre).

Jacint Verdaguer (Poesia)

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) va ser un poeta, prosista i articulista, considerat el creador de la llengua literària moderna. Amb ell es va consolidar el moviment de la Renaixença, i la llengua i la literatura catalana es van donar a conèixer internacionalment, sobretot amb les seves dues obres cabdals:

• L'Atlàntida: Combina el descobriment d'Amèrica per Colom amb l'enfonsament del mític continent dels atlants.
• Canigó: Tracta dels orígens llegendaris de la Catalunya cristiana. (Canigó és considerat el poema èpic nacional de Catalunya i la millor obra de Verdaguer).

El Teatre Durant la Segona Meitat del Segle XIX

Es va convertir en una de les peces clau per consolidar la Renaixença. Hi havia dos corrents:

• El teatre culte: basat en els models del drama històric i el melodrama lacrimogen.
• El teatre popular: que ridiculitzava, mitjançant la paròdia, els convencionalismes del teatre romàntic i burgès.

Àngel Guimerà (Teatre)

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Com a poeta, va rebre diversos premis, però va guanyar-se el prestigi internacional com a autor teatral.

Etapes de la Producció Dramàtica de Guimerà

La producció dramàtica d'Àngel Guimerà es pot dividir en tres etapes:

• La primera etapa: Romàntica i escrita en versos decasíl·labs (Mar i Cel).
• La segona etapa: Entre el Romanticisme i el realisme, que va donar lloc al drama rural (Maria Rosa, Terra Baixa, La Filla del Mar).
• La tercera etapa: Influïda pels nous corrents estètics (L'Aranya).

Models del Teatre Romàntic en l'Obra de Guimerà

L'obra de Guimerà participa dels dos models del teatre romàntic:

• El drama històric: L'acció sol situar-se en l'edat mitjana i la intriga amorosa acostuma a ser força complicada. (Més realista).
• El drama rural: Situa l'acció en l'època contemporània de l'autor i un marc també proper. (Idealisme excessiu).

La Narrativa

Narcís Oller (Narrativa)

El gènere narratiu va assolir la màxima esplendor amb la figura de Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Va alternar el càrrec de procurador dels tribunals amb la vocació literària. A part, va elevar la narrativa catalana a la categoria internacional. És considerat el creador de la novel·la catalana moderna. (Novel·les: L'Escanyapobres, La Febra d'Or, La Bogeria i Pilar Prim).